Causalitat i crítica de Hume: el problema de la inducció

Causalitat i crítica de Hume

La noció de causalitat: element bàsic en les explicacions dels fenòmens. Es refereix a la connexió necessària (nexe causal) que s'estableix entre dos fenòmens, de manera que la presència de la causa implica l'aparició de l'efecte.

Anàlisi de la causalitat en diversos passos

1. Les qüestions de fet es poden obtenir:

• a) Directament: per la descripció de allò donat en l'experiència immediata (veo un rellotge en una illa deserta).
• b) Indirectament: per un raonament: "a l'illa ha estat algú". Jo no he vist a ningú, però un rellotge és alguna cosa que porta la gent; per tant, veure el rellotge implica que algú ha estat allà.

Els raonaments relatius a qüestions de fet es basen en el principi de causalitat, fonament dels coneixements empírics no immediats: la relació causal ens permet anar més enllà del que ens donen els sentits. Gràcies a les relacions causals entre fenòmens podem raonar (deductivament) i obtenir conclusions.

2. Aplicar el criteri de verificació de la idea de causalitat

Cal acudir a l'experiència per buscar-hi les impressions sensibles de les quals deriva la idea de causalitat. Observant els fenòmens entre si, s'observen tres circumstàncies:

• a) Contigüitat en l'espai-temps: els fenòmens com a causa i efecte han de aparèixer creant en temps i espai.
• b) Prioritat de la causa respecte a l'efecte: el fenomen com a causa apareix abans que l'efecte.
• c) Conjunció constant entre causa i efecte: sempre que apareix la causa apareix l'efecte.

3. Fonament de la connexió necessària

Certs fenòmens apareixen en conjunció necessària: davant la presència d'un dels dos apareix l'altre. Però per arribar a això ens sustentem en un nou suposat: "el curs de la natura és uniforme". Suposem que la natura es comporta sempre del mateix mode, que el seu curs és repetitiu.

El problema és si el principi "el curs de la natura és uniforme" és vàlid. Per saber-ho:

• No es pot demostrar deductivament si el futur s'adequarà al passat, perquè no és una relació d'idees.
• Aquesta idea és una qüestió de fet i ha de ser provada només per l'experiència; però no tenim impressions de fets de futur, per tant no existeix possibilitat de comprovació empírica, així que aquest raonament no és vàlid.

Conseqüències de la crítica a la ciència: scepticisme epistemològic

Es deixa sense validesa epistemològica tota afirmació concernent al futur. Això implica que el coneixement no és possible. Es demostra la falta de fonamentació lògica de les lleis universals, ja que aquestes parlen del futur i, per tant, no podem tenir comprovació experimental.

Costum o hàbit

Procés d'argumentació no teòric que ens dona una certa seguretat de la validesa de les inferències científiques. Després d'haver observat la conjunció constant dels objectes, estem determinats per la costum a esperar l'un per l'aparició de l'altre. Després d'observar la natura també estem determinats a pensar que el seu curs no variarà en el futur.

Totes les inferències realitzades a partir de l'experiència són efecte de la costum, i per això els coneixements empírics tenen l'status epistemològic de la creença: les lleis universals són prediccions probabilístiques, els raonaments sobre qüestions de fet són creences, no veritats universals racionals, sinó veritats de fe.

Les anàlisis de Hume condueixen al scepticisme teòric: la realitat i el seu coneixement estan fora de l'abast de la raó, la creença mai és racional, és un sentiment establert des de l'hàbit o la costum. No podem estar mai segurs de res.