L'Era Cenozoica: Història, Clima i Evolució Humana

L'Era Cenozoica (65 Ma - actualitat)

El Paleogen

Durant el Paleogen, els continents continuen la seva deriva continental fins a assolir posicions properes a les actuals.

• Clima: El Paleocè és una època freda i seca, però el clima canvia significativament cap a l'Eocè.
• Flora: Es produeix l'aparició de les plantes modernes (semblants a les actuals) i s'estenen les zones de selva a l'equador terrestre.
• Fauna: Destaca l'aparició dels mamífers i la seva ràpida diversificació, així com una reducció general de la mida dels grans animals.

El Neogen

Aquest període comprèn el Miocè i el Pliocè.

• Continents: La formació de l'isme de Panamà provoca un desviament dels corrents marins, fet que augmenta la salinitat de l'Atlàntic i varia el clima global. Apareix el mar Mediterrani, que s'asseca per estancament i es torna a reomplir més endavant.
• Clima: La temperatura disminueix progressivament i es formen els pols.
• Fauna i flora: Apareixen els dofins, els esculls coral·lins i el megalodon (tauró gegant). Els animals vertebrats es modernitzen, els insectes augmenten en nombre i diversificació, i proliferen rosegadors, serps i aus petites. Apareixen els primers primats i els pòngids donen lloc als homínids.

El Quaternari

Es divideix en el Plistocè (època de grans glaciacions) i l'Holocè.

• Geologia: Hi ha poc moviment continental, però es produeix una alteració de l'eix terrestre, una inversió del camp magnètic i, finalment, una gran glaciació.
• Clima: Al principi les temperatures són molt baixes, després augmenten i finalment tornen a disminuir.
• Fauna i flora: Es veuen molt afectades pels canvis de temperatura. Els territoris queden reduïts per l'augment del gel. Apareix la megafauna: mamuts, mastodonts, gliptodonts, rinoceronts llanuts, dents de sabre i megalocers (cérvols gegants). A finals del Plistocè van desaparèixer, probablement a causa de la gran glaciació i els canvis tèrmics bruscos.

L'aparició dels homínids

• Ardipithecus i Australopithecus: Homínids bípedes amb una mida cerebral similar a la dels simis actuals.
• Homo habilis (2,5 Ma): Primer fabricant d'eines de pedra (sílex). Inicia una capacitat cerebral més alta i comença a caçar.
• Homo erectus (1,8 Ma - 300.000 anys): Millora la tècnica de les eines i domina el foc al final del període. Presenta mandíbules menys potents pel consum de carn cuita.
• Homo neanderthalensis (250.000 - 29.000 anys): Més socials, vivien en grups hàbils (caçadors, nòmades i recol·lectors). Es relacionaven amb sons i feien homenatges en els enterraments (xamans).
• Homo sapiens: Van conviure amb els neandertals i presenten una intel·ligència superior.