La censura a la França del segle XVIII
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,85 KB
El circuit de la censura francesa al segle XVIII
Al segle XVIII, França va desenvolupar un dels sistemes de censura més centralitzats i sofisticats d’Europa per controlar les idees polítiques, religioses i morals. Tot manuscrit havia de passar per un procés oficial abans de publicar-se.
El procés de revisió oficial
L’autor presentava l’obra a les autoritats. El manuscrit era revisat pel Director de la Llibreria (Directeur de la Librairie), sota la supervisió del rei i del canceller, que el distribuïa entre censors especialitzats en diverses matèries:
- Teologia i filosofia
- Història i ciències
- Literatura, política o medicina
Aquests experts elaboraven un informe per determinar si el contingut era acceptable.
Privilegis i segells legals
Si l'obra era aprovada, rebia el privilegi reial, que autoritzava la impressió i venda de l’obra i garantia drets exclusius a l’editor. Després passava pel segell (le sceau), que registrava oficialment el llibre i li donava validesa legal.
El control de la producció i la impremta
La impressió quedava en mans d’impressors autoritzats i sota el control de la Cambra dels Llibreters i Impressors de París, encarregada de supervisar impremtes, llibreries i la circulació de llibres. Els requisits per als impressors eren els següents:
- Havien de ser catòlics.
- Havien de conèixer el llatí i el grec.
- El seu nombre estava limitat per l’Estat.
La censura era tant preventiva (abans d’imprimir) com repressiva (després de publicar), ja que el Parlament de París, la policia o altres autoritats podien intervenir posteriorment.
La via clandestina i el contraban
Davant les restriccions, es va desenvolupar una important via clandestina. Els llibres prohibits s’imprimien en secret a França o bé a l'estranger (Països Baixos, Suïssa, Anglaterra i Alemanya), des d’on entraven de contraban amagats entre altres mercaderies. Sovint es falsificava el peu d’impremta, fent passar per parisenca una edició estrangera.
Reformes i flexibilitat: Malesherbes
La censura tan estricta va acabar perjudicant l’economia francesa, ja que gran part del negoci editorial es va traslladar a l’estranger. Per això, Malesherbes, director de la Llibreria (1750-1763), va introduir mecanismes més flexibles:
- El permís tàcit (permission tacite): l’obra no obtenia privilegi oficial, però les autoritats en permetien la publicació.
- La simple tolerància: un llibre podia circular sense autorització formal mentre el govern decidís no intervenir.
L'exemple de l'Enciclopèdia
L’exemple més conegut és l'Enciclopèdia de Denis Diderot i Jean le Rond d’Alembert. Tot i obtenir inicialment el privilegi reial, va ser prohibida el 1752 després del segon volum. Malgrat això, gràcies al suport de Malesherbes i Madame de Pompadour, va continuar publicant-se.
Conclusió del sistema de censura
En conclusió, la censura francesa combinava control estatal, supervisió gremial, privilegis, persecució policial i tolerància selectiva. Tot i intentar limitar la difusió d’idees, va afavorir el creixement d’un gran mercat clandestí del llibre i l’expansió del pensament il·lustrat per Europa.