Chul 2

LES MUNTANYES (JOAN MARAGALL)
Anàlisis del context:és un poema que pertany al recull Enllà(1906) de Joan Maragall.Pertany a la poesia modernista la qual es desenvolupa al segle XX.Joan Maragall aconsegueix un impacte important en la societat literària del seu temps.Sobretot pel to realista i la recerca de la sinceritat.I també per la relació molt accentuada entre els seus sentiment i la naturalesa,relació que es manifesta en la seva teoria de la paraula viva.El poeta té el privilegi de captar la bellesa i lharmonia daquest món i dintentar comunicar-lo amb totes les imperfeccions inevitables.En definitiva es fa constatar el romanticisme en les obres de Maragall és ja un escriptor reconegut,amb un entorn burgès que sembla decantar-lo cap a posicions conservadores i tradicionalistes,però alhora li costa despendres del vitalisme modernista que lhavia caracteritzat.Les muntanyes és un poema que ha estat qualificat com lobra mestra del Maragall líric.És una mostra de la millor poesia paisatgística del poeta.
Determinació de lestructura:Externa:poesia composta per cinquanta-vuit versos,hi ha vint-i-una estrofes combinades de quatre i dos versos.Les 5 primeres estrofes són de quatre versos,de lestrofa 6 a la 14 les estrofes són de dos versos.El següent és un vers sol seguit duna estrofa de tres versos,finalment les quatre ultimes estrofes tornen a ser de 4 versos.
El poema acaba amb una tornada(repetició de la primera estrofa).Es convinen versos dart major i dart menor(7 síl·labes i decasíl·labs).pel que fa a la rima,en les estrofes de 4 versos rimen el 1r i el 2n combinant rima assonant i consonant.A excepció de les estrofes 17,18,19 i 20 en les quals la rima és del 1r vers amb el 3r i del 2n amb el quart en consonant.Les estrofes de dos versos també rimen combinant rima assonant i consonant.
Interna:Podem dividir lestructura interna daquest poema en dues parts.La primera constaria de la primera a la sisena estrofa en les quals lautor ens descriu el paissatge.La segona part va de la setena estrofa en endavant en les quals ens explica com es sent en aquell paissatge natural.
Tema:És les emocions o sentiments que experimenta lautor quan es troba sol enmig dun paisatge natural.
Anàlisis de lexpressió:en aquest poema lautor utilitza la sinestèsia(he assaborit els secrets de la terra misteriosa).Utilitza la personificació(aigua virginal li regala la boca).Al·literació:i amb els seus clars regalims. Personificació:la flor es delita,la boina saixeca,torrent=ànima inquieta que crida.Metàfora:torrent=ànima inquieta,jo=ànima blava de lestany.Personificació:núvols estimaven.
Conclusió:Joan Maragall descriu la bellesa del paisatge en qüestió .El fet de beure aigua de la font es converteix en un moment de revelació i de fusió amb el misteriós món de la naturalesa.Ens explica la seva percepció sensitiva respecte al fet que tots hem esperimentat alguna vegada destar tranquils en plena natura,el fet dobservar tot el que ens envolta descrivint-ho com una cosa dolça,agradable,a més,ens mostra que el poeta se sent plenament integrat en aquest món.

JOSEP CARNER
- Lobra se Josep Carner(1884-1970)és una de les aportacions més importants al moviment noucentista.-El poeta tendeix a la creació de llocs idil·lics(opció optimista,selectiva davant de la realitat complexa).-Materialització duna Catalunya ideal.-Treballa per la dignificació de la llengua catalana.-Té un vocabulari molt ampli,amb un llenguatge noble,refinat,cada vegada més irònic que busca la precisió i lexactitud.
BÈLGICA (JOSEP CARNER)
Anàlisis del context:Aquest poema esta inclòs en el recull Llunyania(1952).Lhem triat perquè sintetitza una certa utopia de vida que el poeta gesta en la seva joventut i escriu en la seva vellesa.En cert sentit,és un poema que inclou tota una vida.Carner pertany a una generació que anomenem noucentista,en la que la cultura,especialment literària,era el fonament daquesta manera de viure.
Anàlisis del contingut:vers 3:notem que hi ha una sinestèsia en que notem que barregen dimpressió de la llum i la de laigua.També i notem una personificació que torna la ciutat molt mes amable.vers 6/7:La natura apareix sempre urbanitzada i dominada.Viure quiet no mai assenyalat:viure a la ciutat llunyana sense que ningú critiqui la seva reputació.vers 7/8:idea de bondat i veïnatge.vers 8:personificació delements urbans.vers 10-13:sens mostra una imatge de sensibilitat:hem dimaginar-nos el cel i els núvols reflectits en laigua dels canals i alhora expressa el desig demmirallar els estels.Indique una sensibilitat molt afinada.vers 12/13:el poeta imagina una ciutat en que lexèrcit no sigui gaire poderós i u contrasta amb la dictadura militar que hi ha a Espanya.vers 15:Carner,una certa generació considera que els humans han deducar-se,sensibilitzar-se,entendrir-se amb lart i havien de ser sensibles a lespectacle de la naturalesa quan floreix.vers 17:aquest vers a estat molt criticat pels marxistes,indica que infants i ancians no estiguin malcurats per fer pena.vers 19-21:se reflecteixen a linterior de les cases i explica una manera de viure(pipes,parlades,hospitalitats).Les pipes indiquen calma,tranquilitat,les parlades:es reflecteix a la sociabilització,hospitalitat:es agradable amb els altres,flors:es una forma de regalar-se felicitat.vers 22:el poeta remarca la necessitat dhaver-hi de tot.vers 26-30:cases antigues i cases noves:proposa una harmonia entre lantic i el modern.vers 31-34:es un vers irònic.Hi notem una sinècdoque(la part del tot)i resalte més les paraules que les persones.vers 35-38:fa referència als jardins,als boscos que serveixen per lexpressió sentimental.vers 38:si expressa una certa acceptació de les limitacions.vers 40:es una societat on hi ha seguretat si cada un fa el seu camí.Acabament:Carner es un home gran,exiliat.Carner sobjectiva en lhome que dona motlles de pa als peixos.Conclusió:per entendre be aquest poema sha de saber be les utopies del s.XX:utopies marxistes-igualtat,utopies feixistes-defensaven la pau.Van generar resultats de misèria.