Chul 3

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,07 KB

 

ODA A GUYNEMER (JOSEP MARIA JUNOY)
Anàlisi del context:Josep Maria Junoy(1887-1955).El poema es publicà en 1917 a Ibèria,una revista de to avantguardista.El poema està influenciat per lestètica futurista.El futurisme es un corrent estètic que va néixer a Itàlia de la ma de Tomaso de Mariett.Les idees fonamentals son la defensa de les màquines,la velocitat i la guerra.Aquesta passió per la guerra entronca amb el feixisme Italià.El futurisme sexpressa a través de les paraules de llibertat.Shavia de destruir lordre la sintaxi tradicional,però també senten una gran afecció pel cal·ligrama.El cal·ligrama es una representació en que forma i contingut es fonen en una expressió gràfica.El cal·ligrama pròpiament prové del cubisme però se lapropien els futuristes.Aquest poema es una destrucció de lordre,un ordre que anomenem burgés.
Anàlisi del contingut:el poema parla de la mort dun jove en convat durant la Primera Guerra Mundial.Es jove,aviador i combat contra Alemanya,aliadòfila,dels aliats.El relacionem amb el futurisme,les màquines,la velocitat,etc.Nomes posant les paraules ciel de france sugereix la idea de lespai aeri on combatien.El que gràficament estigui escrit de mes gruix a mes prim dona la idea de lestela de lavió quan esta tocat,es va fent petit en lhoritzó.Hi ha dos temes que són la mort dun jove i la valoració de la cultura francesa.
Conclusió:Es un poema que gràficament es excel·lent.I es un exemple de cal·ligrama dels més coneguts.
TOT LENYOR DE DEMÀ (JOAN SALVAT PAPASSEIT)
Anàlisis del context:el poeta (1894-1924)va viure una època de gran moviment cultural.Salvat va viure el modernisme i les avantguardes.Va ser un autodidacta però tenia una sensibilitat artística i va relacionar-se amb persones del modernisme.Des de molt jove va començar a escriure poemes i va escriure a la manera dels futuristes.treballae en un supermercat a lapartat de llibres i coneixia els escriptors de lèpoca.Tenia una salut fràgil i als 27,28 se li declara tuberculosi.
Anàlisi del contingut:El pretext es la malaltia i imagina com serà la seva vida quotidiana.3 conceptes: Realisme:vol dir que ell imagina el que veurà al món amb una visió descriptiva. Avantguarda innocent:mots en llibertat,labsència de mètrica. Lirisme innat:veure les coses duna manera tendra.

NO HEM PREGUNTIS AMOR PERQUE TESTIMO (ROSA LEVERONI)
Anàlisi del context:Rosa(1910-1985) es forma en la infraestructura pavimentada pel noucentisme.Va ser Bibliotecària i va ser deixeble de Carles Riba.Va escriure Epigrames i cançons(1938) i Poesia(1982) on plasma la seva poètica.Generació malmesa per la guerra.
Anàlisi del contingut:El poema parla de lamor com desig.La poetesa diu no puc explicar-te perquè testimo,però puc explicar-te la meravella del cant del rossinyol."ni el batec de la sang es una metonimia".Vol dir puc explicar-te la meravella de la vida.


 



"ni la segura dolcesa de larrel dins de la terra"=les arrels de la vida."es que sabries...en calma"=en temps tradicional i es refereix a lestimat."lardent misteri"=misteri que crema."ales signant"=imatge dun ocell solcan el cel com si fos una assignatura.Tot aixo te que comú que parla de la natura i són coses inefables.no em preguntis...dintre del meu respir=respira com si formes part della.Part final:el somni es tot allò que desitges vivament i aquest somni no piodria ser arrabassat per la mort.En definitiva es un amor mental,es un somni.Rosa utilitza el maquillatge.Mètrica:els versos són decasíl·labs blancs(no rimen).Figures retòriques:interrogació retòrica,no em preguntis es una actitud de protecció personal.
LA CIUTAT LLUNYANA (MÀRIUS TORRES)
Anàlisi del contingut:el poema es un sonet,format per versos de 12 síl·labes,és a dir,dart major i vers alexandrí.Lesquema rítmic daquets poema es ABAB per als quartets i CDD per ambdós tercets encadenats.El braç potent de es fúries(metàfora) i els crits estranys al·ludeixen figuradament al triomf del feixisme espanyol,però més en concret a locupació militar de catalunya.La primera estrofa es limita a lenunciació del prec.somnis colgats=somnis tapats.la ciutat llunyanaconfirma la voluntat de renéixer i regenerar-se com a país.Els pelegrins són els exiliats que van duna ciutat a laltra.Aquest poema es pot dividir en dos parts:
1ª part:compren els dos primers quartets de la obra.descriu la seva ciutat enfonsada.2ª part:la conclusió es un crit desperança,descriu una altra ciutat més esplendorosa que evoca més esperança en una victòria.
Conclusió:Lautor sent una gran tristesa per lenfonsament de la seva ciutat i evoca una altra ciutat ideal capaç de superar les circumstàncies.Hi ha un desig desperança.Es un poema dindole política.

ELEGIA IV (CARLES RIBA)
Anàlisi del context:més o menys es el mateix que sunión,temàtica diferent però el mateix autor,Carles Riba pertany al mateix grup de poemes les elegies de Bierville(1942).
Anàlisi del contingut:el poema ens parla duna dona que es troba sola en un moment del dia tranquil.El jo poètic,que lesta observant,descriu com es despulla,ens fa veure a través del jo poètic el que aquest veu en aquest cos,veu detalladament com la dona es va traient la roba fins quedar completament nua.
"fa lliscar un moviment darbre"(vers 2):el moviment darbre represent els braços de la noia quan sestà traient la túnica i aquesta es troba a lalçada del cap,ella quan intenta treure-la fa quest moviment darbre.

Entradas relacionadas: