Ciencia i metode

Faci una comparació entre la concepció que tenen de la ciència els neopositivistes i la que té Popper.

Els anomenats criteris de demarcació, enunciats en filosofia de la ciència tenen la finalitat de proporcionar un criteri clar de distinció entre aquells coneixements que poden ser qualificats de científics i aquells altres que no admeten aquesta denominació.

Segons els neopositivistes, el criteri de demarcació és la verificació. Mitjançant la lògica o l'experiència es pot validar o falsar una teoria, i saber en aquest cas si és científica o no.

En canvi, segons Popper el criteri de demarcació és el falsacionisme, i segons el seu parer tot científic ha d’emprar-ho a les seves hipòtesis. Consisteix en sotmetre a crítica constant totes les hipòtesis que s’emeten i rebutjar-les (en el cas que siguin falses) o acceptar-les, en cas de no poder ser falsades. Per tant, si la conclusió és falsada, es rebutja; si no es pot falsar, s’accepta com a vàlida fins que no hi haguí una altra hipòtesis més vàlida. Popper també diu que la metafísica no pertany a la ciència, tenen significat però no són cientificas ja que no es poden ni falsar ni comprovar. Per tant es sotmet a un criteri de significat.

Segons els neopositivistes la inducció constitueix la base de la ciència, és a dir mètode que va de casos particulars i concrets a una conclusió general. Per tant, després de constatar que en tots els casos observats els fets s’han produït d’una determinada manera, passem a considerar que així s’esdevindrà sempre. 

Doncs bé, segons Popper, aquesta teoria és totalment errònia, ja que el fet que alguns casos particulars siguin verteders no esdevé que la conclusió (enunciat universal) ho sigui també. Per tant, per a Popper l’inductivisme no té consistència lògica. La teoria determina l’observació, no a l’inrevés. Només quan intuïm una certa explicació de com s’esdevenen els fets, observem la realitat per confirma-la. La ciència avança deductivament i no pas inductivament. Ell ho fa mitjançant el mètode hipotèticodectiu que consisteix en que davant d’un problema el científic busca una explicació elaborant hipòtesis. A partir d’aquestes es deduira un conjunt de prediccions que seràn contrastades en l’experiència fins que es sotmeti a un criteri de falseció. En el cas que les hipòtesis siguin negades per l’experiència, cal rebutjar-les ja que no estem copsant la veritat objectiva. Si la hiòtesis es confirma amb l’observació, podrem dir que aquesta es possible. Per tant, la falseció és intentar refutar una idea o hipòtesi fins que no es pugui rebutjar més.

Aquesta es la concepció de Popper i dels neopositivistes.