La ciencia de la sociologia

1) La sociologia es pot considerar ciència perquè satisfà el coneixement objectiu i racional de la realitat. A mes, és una ciència perquè reuneix les condicions mínimes d’Empirisme, teoria, adogmatisme i neutralitat ètica que s’exigeix a tota ciència. I acompleix amb el sentit de la paraula llatina "scientia"

2) Una ciència positiva és una ciència que més que fer especulacions, estudia els fenòmens observables a través de l’experiència. La sociologia sí que és una ciència positiva ja que l’estructura de la societat es basa en la llei dels tres estats: l’estat teològic, l’estat metafísic i l’estat positiu. L’autor és Auguste Comte.

3)    Empirisme: es fonamenta en observacions fetes en una societat concreta a partir de dades organitzades objectivament (enquestes, estadístiques diverses, informacions demogràfiques, censos i padrons municipals, etc.) Teoria: elaborar-ne una teoria, una explicació lògica, de caire global i significativa, és a dir, que aporti alguna cosa a la millor comprensió de la realitat. Adogmatisme: no demana fe, no arranca d’un principi d’autoritat indiscutible que hagi de ser cregut. Quan apareix una teoria més explicativa cal reformular o abandonar la teoria. Neutralitat ética: el sociòleg no jutja si els fets són justos o injustos, sinó que els registra i els analitza. No aprova o desaprova els fets, sinó els explica.