Ciencies de la terra

CARRETERA.1  És necessari un procediment d'avaluació de l'Impacte Ambiental? Raona-bo. Si que ho és, ja que es fa una carretera nova per un lloc on abans no n’hi havia cap.2  Digues quins impactes es poden produir en cas de no prendre mesures correctores o compensadores. Els impactes dependran del recorregut que hagi fet l’alumnat. En qualsevol cas, cal preveure mesures per als impactes següents: sorolls, sobretot en la zona pròxima al parc del Monestir (es pot fer un paviment antisoroll a la carretera o posar pantalles acústiques per reduir el soroll); talls al camí Vell (seria recomanable construir un pont i fer passar la carretera pel allà); tala d’rbres i destrucció de sòl (és impossible evitar aquest impacte, i el que es pot fer, en tot cas, és establir mesures compensatòries, com ara repoblar la zona cremada); fums (caldria posar filtres a la incineradora); abocament d’aigües residuals al riu (es pot posar una depuradora), etc.>3 Explica com a mínim cinc mesures correctores o compensadores que minimitzin la construcció de la carretera i l'ecoparc, tenint en compte el quadre que has omplert en l'apartat anterior. Tal com ja s’ha dit en l’apartat 3, algunes de les mesures poden ser: pantalles acústiques, asfalt antisoroll, repoblació de zones cremades, utilització de filtres a la incineradora, instal·lació d’una depuradora i utilització de màquines amb amortidors a l’ecoparc, etc.ERRORS CIENTIFICS-Amb pressions molt baixes a la seva part central (normalment inferiors a 1096 mb).Es consideren corresponents a les baixes pressions els valors per sota els 1013 mb (en els huracans normalment són inferiors als 950 mb).Quan generen vents superiors als 60 km/h parlem d’huracà.Les tempestes tropicals passen a ser considerades huracans si generen vents a velocitats superiors (de l’ordre de 120 km/h).Els huracans o ciclons s’originen a tots dos costats de l’equador entre els 20 i 40º de latitud.Els huracans o ciclons s’originen a tots dos costats de l’equador però en latituds compreses entre els 5º i els 20º...La força de Coriolis (màxima a l’Equador i disminueix a mida que ens allunyem)...La força de Coriolis és inexistent en l’equador i augmenta a mida que ens allunyem.A diferència dels tornados, que causen importants inundacions, l’efecte destructiu dels huracans se centra en la força del vent..Els huracans produeixen les màximes destrosses com a conseqüència de les inundacions resultants de les tempestes a les que deriven i els tornados, provoquen danys com a resultat de la velocitat del vent (que pot ser superior a 500 km/h).ATMOSFERA ISOBARAS 1Quina és la pressió atmosfèrica a Lisboa, Roma i Viena?Lisboa: 1012-1016 mb; Roma: 1020-1024 mb; Viena: 1028 mb 2 De quina direcció i intensitat bufaran els vents a París, Oslo i als vaixells X i Y? París i vaixell X: vents del S moderats; Oslo: vent del SE bastant intens; vaixell Y: vent del NO bastant intens 3 Quins vaixells trobaran el mar més mogut? Per què? On estarà el mar més tranquil?Els vaixells X i Y són els que trobaran el mar més mogut, ja que se situen en zones on bufa un vent moderadament intens. El vaixell Z, en canvi, es troba en una zona anticiclònica (pantà baromètric) on els vents són suaus i la mar calma. 4 Quina tendència té la pressió atmosfèrica a París i a Oslo? I al vaixell Y? A París i a Oslo la pressió tendeix a disminuir, ja que s'està apropant un centre de baixes pressions. Al vaixell Y, en canvi, el centre de la depressió ja ha passat a prop i, malgrat que pot haver-hi una nova depressió que no veiem en el mapa, momentàniament la pressió tendirà a pujar. 5 Quina ciutat o vaixell pot estar registrant boira? Per què?L'observatori on és més probable que es registri boira és el del vaixell Z, ja que es troba en una zona anticiclònica i amb vents fluixos. Oslo i Viena també es troben en zones d'alta pressió, però bufen vents del sud. Podrien registrar boires però menys persistents CLIMOGRAMA SANTACRUZ  1 Indicar les característiques climàtiques d'aquest indret. Es tracta d'una localitat de l'hemisferi sud on les temperatures més fredes hi són en els mesos centrals de l'any, és a dir, les estacions de l'any van a l'inrevés del que estem acostumats.A Sidney (Austràlia) o a Ciutat del Cap (Sud-Àfrica), per exemple, hi passaria el mateix perquè són localitats de l'hemisferi sud. 2 Explica com és el seu clima i intenta classificar-lo. És un lloc on hi ha un clima amb variacions tèrmiques estacionals sense valors gaire extrems; per tant, es tracta d’un clima temperat. Les pluges són escasses (155 mm) i, per tant, seria un clima semiàrid.EDIFICACIONS Quin dels tres edificis representats en el tall presenta menys vulnerabilitat al risc d’esfondrament per terratrèmols? Justifiqueu la resposta al·ludint a la vulnerabilitat sísmica de cadascun.  L'edifici A és un edifici alt que es projecta sobre material no cohesiu. Els edificis alts tenen un risc d'esquerdament i d'esfondrament més gran si estan situats sobre aquest tipus de materials, sobretot a causa de la vibració diferencial que pot tenir el terreny.L'edifici B és un edifici alt que es projecta sobre material rígid en una zona de poc pendent. És el menys vulnerable al risc sísmic, perquè els edificis sobre sòls rígids poden resistir força bé la vibració sísmica, (fins i tot millor si són més aviat alts).L'edifici C és un edifici baix que es projecta sobre material rígid en una zona de poc pendent i lluny de qualsevol corrent hídric, però al costat d'un vessant de pendent amb materials tous. Aquest edifici pateix el risc derivat de la possible inestabilització del vessant que té al seu costat nord.Determineu si són certes o falses les afirmacions següents referides a Sismelàndia.
Justifiqueu les respostes a partir de les dades que aporta la taula. El risc sísmic augmenta.Cert, perquè els danys acumulats són majors al segle XX que als segles anteriors. Es pot assegurar que als darrers segles hi ha hagut més terratrèmols d'una intensitat mínima de V en l'escala de Mercalli.Fals, perquè és possible que, sobretot fins al segle XVIII, ocorreguessin moviments sísmics que no hagin quedat enregistrats als arxius històrics. A més, 500 anys és un període de temps insuficient (estadísticament no representatiu) per saber amb certesa si el nombre de terratrèmols augmenta.Es pot assegurar que augmenta la magnitud dels terratrèmols.Fals, perquè la magnitud del sisme depèn de l'energia alliberada en el terratrèmol (que no té una relació proporcional amb els danys causats) i no es té cap dada al respecte en la taula.Els danys materials per terratrèmol al segle XX han crescut només a causa de l'augment de la població.Fals, perquè el fet que els danys per terratrèmol hagin augmentat molt durant el segle XX pot ser causat perquè els béns són de més valor, enlloc d'estar causats per una major quantitat d'energia alliberada.RISC VOLCAN 1 Els mapes indiquen amb diferents colors les zones d'amenaça volcànica. Diries que són mapes de risc volcànic? Per què? 2 Com s'anomena i per què s'origina el fenomen que va originar els danys més importants a l'erupció descrita en el vídeo? 3 Observant els mapes podem constatar que la zona de perillositat vermella s'allunya bastant del con volcànic i ho fa seguint determinades línies. 4 Quins factors s'han tingut en compte per fer aquesta valoració?Segons els comentaris del vídeo, quin tipus de mesures creus que s'han pres per gestionar aquest risc volcànic?1.- Els mapes, com es pot deduir de la llegenda, fan referència a la probabilitat que una zona determinada pugui patir els efectes de laves, piroclasts, cendres, fluxos piroclàstics i lahars. No diu res de poblacions o infraestructures que puguin ser afectades. Es tracta, per tant, de mapes de perillositat volcànica, no de risc volcànic.2.- El fenomen descrit al vídeo s’anomena lahar i és un corrent d’aigua i fang. S’origina quan entra en erupció un volcà que, per la seva alçada i/o latitud, té el cim cobert amb neu permanentment. En aquestes circumstàncies, l’erupció fon de cop una gran massa d’aigua que, barrejada amb les cendres volcàniques que hi pugui haver, provoca una riuada de grans proporcions que pot tenir efectes molt destructius per a la població.3.- Les línies corresponen a les zones on hi ha les valls més importants. És allà on és més probable que hi vagin a parar laves, corrents piroclàstics i lahars. Els factors que s’han tingut en compte per fer aquests mapes són: les característiques dels materials anteriors, que es desplacen seguint la línia de màxim pendent, i l’orografia de la zona.4.- Al vídeo es parla de sistemes d’alerta i plans d’evacuació. Són mesures preventives. També és una mesura preventiva el fet que s’hagin elaborat mapes de perillositat com els anteriors.CARRETERA COMPLICADAFormuleu dues hipòtesis que permetin explicar per què els plans d’estratificació verticals poden contribuir a augmentar la inestabilitat de la carretera.Comenteu dues mesures correctives adreçades a evitar la caiguda de blocs, i expliqueu contra quins factors d’inestabilitat lluiten i en què consisteixen.Les línies d'estratificació verticals són les que a priori manifesten més signes de debilitat. Aquestes línies afavoreixen l'entrada de l'aigua de pluja de manera que faciliten: una major meteorització química de la roca.contribueixen a què l'aigua emmagatzemada en els plans d'estratificació es glaci a l'hivern generant-se forces que contribueixen a la separació i caiguda d'estrats per bolcada.Donat que l'escarpament és rocós les mesures tindran l'objectiu d'aplicar mesures de contenció a fi de poder contrarestar el moviment de l'escarpament, com ara: Construir murs o contraforts de formigó.Posar-hi xarxes o malles metàl·liques.També poden anar adreçades a augmentar la resistència de l'escarpament, com ara:La injecció de substàncies que permetin augmentar la cohesió dels materials, com per exemple formigó.Posar-hi estructures d'ancoratge en les zones menys fragmentades.

IMPACTE AMBIENTAL REGADIU

 a)    En el text es descriuen algunes relacions causals encadenades. Representeu-les en un diagrama. Comenteu si aquestes relacions produeixen una realimentació positiva o negativa del sistema.a)     Es presenta un exemple possible de diagrama.Reg en excés (+) —> infiltració (+) —> dissolució de sals (+) —> aportament al riu (+) —> reg amb aigües carregades de sals (+) —> més reg en excés El sistema té una realimentació positiva ja que l'increment de sals disminueix l'assimilació per part de les plantes, la qual cosa fa necessari l'augment de reg.ROQUES INDUSTRIALS a)    Què s’entén per roques industrials? Citeu alguns exemples de litologies que s’explotin per a la seva utilització com a àrids naturals i àrids de trituració a Catalunya.b)    Realitzats diversos assaigs granulomètrics de mostres de materials col·luvials que es volen explotar per l’obtenció d’àrids per a la fabricació de formigó, s’ha obtingut la gràfica adjunta on es pot observar una corba granulomètrica mitjana.Segons la normativa actual per a la fabricació de formigó, el màxim permès en els àrids de partícules inferiors a 0,08 mm és de l’ordre del 15%. Considerant totes aquestes dades, aquests materials són aptes per a la fabricació de formigó? Raoneu la resposta. a)     Les roques industrials es defineixen com a substàncies minerals utilitzades en processos industrials, directament o mitjançant un tractament adequat, en funció de les seves propietats físiques i químiques i no en funció de les substàncies que potencialment es poden extreure ni de la seva energia. Inclouen productes com ara les roques de construcció (pedres de construcció i roques ornamentals), aglomerants (ciment i derivats, calç, guix), àrids (naturals i de trituració) i productes ceràmics (refractaris, porcellana i rajoleria).Com a exemples de materials que s'exploten a Catalunya com a àrids naturals, és a dir, materials disgregats de manera natural podem citar els següents: dipòsits fluvials (graves i sorres), eòlics, dipòsits de vessants.Pel que fa a materials que s'exploten a Catalunya com a àrids de trituració, és a dir, materials que requereixen un procés previ de trituració, són freqüents les pedreres en roques carbonatades, gresos, quarsites, granits, etc., roques de gran duresa.b)    En la corba granulomètrica resultant destaca el gran contingut en partícules fines (llim i argila), superior al 85%, per aquest motiu el material no és apte per a la seva utilització com a àrid, perquè la normativa dels àrids per a la fabricació de formigó especifica que el contingut màxim permès de materials fins és de l'ordre del 15%RECURSOS MINERALS NO ENERGETICS b)    Es consideren roques ornamentals aquelles que tenen la principal utilització en el seu valor estètic, la vistositat del seu color, els contrastos cromàtics, etc., sense oblidar les seves característiques mecàniques, igualment importants, al marge que puguin utilitzar-se en altres sectors industrials: àrids, ciments, etc.Per tant, aquelles roques que, per les seves característiques de color, textura, etc., admetin un poliment i s'utilitzen com a element decoratiu, es consideren roques ornamentals.Les roques més característiques són el granits en general, les calcàries, els marbres i els gneisFUTUR ENERGETIC Com expliqueu que el balanç de l’aportació de CO₂ a l’atmosfera procedent de la planta de biomassa (on es cremen restes vegetals) sigui zero?La crema de biomassa emet CO₂ a l’atmosfera, però es tracta de CO₂ que havia quedat retingut al cicle biològic recentment (absorbit pels vegetals en la fotosíntesi).Per tant, mentre no es cremi més biomassa de la que es genera a cada període (situació que seria evidentment insostenible), el balanç entre el CO₂ absorbit per la biomassa per créixer i el CO₂ emès en cremar-la és zero.Per quin motiu augmentaria el risc de contaminació per ozó, si no se n’emet gens? Per l’emissió d’òxids de nitrogen, que en determinades condicions d’insolació, afavoreixen la formació d’ozó en la troposfera a partir de la dissociació de l’oxigen molecular.En quines condicions atmosfèriques podria ser més elevat el risc de contaminació per ozó?En cas de forta insolació i estabilitat atmosfèrica.CIUTATS SOROLLOSES A la primera ciutat hi haurà més problemes de contaminació acústica ja que hi ha una autopista a prop d'habitatges i diverses indústries que també són a poca distància de zones habitades.Les principals fonts d'emissió de sorolls seran el trànsit i les indústries.A la ciutat menys sorollosa, és a dir a la B, hi ha un cinturó de zones verdes que separa la zona on es concentren les indústries i l'autopista dels habitatges. Aquest element ajuda a esmorteir el soroll i, per tant, redueix la contaminació acústica.A la ciutat B hi ha el mateix nombre de vies de comunicació, habitatges i indústries que a la ciutat A i també hi ha zones verdes, però la distribució dels elements urbanístics de la segona ciutat contribueix a minimitzar-ne la contaminació sonora ja que la ubicació de les indústries al voltant de l'autopista evita que bona part del soroll arribi als habitatges.Per evitar la contaminació acústica es poden prendre altres mesures com: Ús de materials de construcció adequats per insonoritzar els edificis.Utilització de sistemes per minimitzar les emissions sonores.Sensibilització dels habitants i educació ambiental sobre la contaminació sonora.Establiment d'una normativa adequada i d'un sistema de sancions que n'asseguri el compliment. EMBASAMENTS  Quina pot ser la causa d'aquesta reducció de la superfície de l'embassament?Per què la reducció de l'embassament és més gran a l'entrada que no pas a la sortida? Indiqueu dos impactes positius i dos de negatius que pot produir la construcció d'un embassament, tant al llarg de la conca del riu com a la desembocadura.  És degut al rebliment produït per l'aportament de sediments que arrossega el riu de la seva acció erosiva aigües amunt. Tot i que la sedimentació es produeix en tot l'embassament, és major a l'inici degut a què la disminució de la velocitat que experimenta el riu en entrar a l'embassament, origina una pèrdua de capacitat de transport, ocasionant la consegüent sedimentació dels materials més pesats a l'inici i només els més lleugers són sedimentats més endins de l'embassament. Impactes positius: Major control del cabal del riu, amb el consegüent avantatge que pot suposar en cas de fortes precipitacions, retardant el temps. Augment de la reserva de recursos hídrics. Possible utilització de l'aigua embassada com a font energètica. Pot servir de base d'activitats recreatives. Impactes negatius: Inundació de grans extensions de terreny amb el consegüent trasllat de poblacions, pèrdua d'ecosistemes i terres molt fèrtils en algunes ocasions.Pèrdua de sediments aigües avall, retrocés del delta, ...Major encaixament del llit del riu.