Citas de enric valor

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,28 KB

ENRIC VALOR: pertanyia a la generació truncada de la Guerra Civil. Havia participat en publicacions republicanes abans de la Guerra Civil, per la qual cosa després del conflicte va haver d'exiliar-se o mantindre's en la clandestinitat. Va naixer a Castella el 1911 i va morir a València l'any 2000, els seus últims anys de sa vida els visqué a Maliana. Era autodidacta, es a dir, que aprenia i estudiava la literatura pel seu compte. Abans de la Guerra Civil es dedica i destaca a la difusió de la narrativa de Pompeu Fabra. Entre els escriptors valencians va participar i colaborar en revistes com " El tio Cuc" , " El Camí" , El país València, etc. Després de la Guerra Civil, es dedica a replegar rondalles pel seu compte, deixant de banda la seua activitat política fins als anys 60.  Després va ser desterrat a Mallorca, on es troba amb altres escriptors valencians com Sanchis Guarner Va rebre molts premis, entre els quals: El premi d'Honor de les Lletres Valencianes.  L'obra d'Enric Valor la podem agrupar en 3 facetes: La de rondallaire ( Rondalles Valencianes 36), gramàtic i novel.Lista. Durant la postguerra, es dedica a recopil.Lar  les narracions orals i les publicacions per escrit a partit dels anys 50. Títols: El dimoni fumador, I queixolets també. Caract: son narracions tradicionals que milloren la llengua i arriben a ser contes cultes. Descriu els costums, paisatge i llengua ademes també les circumstancies  populars dels personatges. Novel.Les: L'Ambició d'Aleix, El cicle de Cassana ( trilogia de les 3 novel.Les mes destacades d'Enric Valor, com Temps de Batuda). L'obra novel.Listica de Valor s'inclou dins de la novel.La realista, inclou descripcions psicologiques dels personatges i de l'escenari i l'espai de l'acció de la historia. Com a lingüista, es el principal difusor de Normes Ortografiques de 1932 ( de Pompeu Fabra) amb obres com la " Flexió Verbal", "Gramàtica Catalana, especialment referida al País València". La seua obra litearia te una gran importancia  perque recull narracions tradicionals populars que s'hagueren perdut si no ho haguera fet, a més és un autor molt realista perque descriu exhaustivament la natura i el paisatge, també als seus llibres. La seua obra, explica com son els personatges, els costums i les maneres de viure. Finalment, fa un treball lingüístic destacat, reflectint la llengua propia del lloc i l'epoca al qual se situa la historia que conta.

LA POSTGUERRA:  Després dels avanços en el proces de normalització lingüística i de la important producció literaria que havia generat el Modernisme i el Noucentisme, a Guerra Civil i les posteriors prohibicions del règim franquista significaren una aturada en sec del procés. Els nostres autors que ja en temps de la II República havien  publicat com Merce Rodoreda, Pere Calders o Enric Valor, i que havien pres partit a favor de la República, en finalitzar la guerra Civil van haver de prendre Camí de l'exili o mantenir-se ací en silenci i relacionant-se amb altres escriptors en la clandestinitat - el que es coneix com exili interior. A la finalització de la Guerra Civil, es va prohibir la publicació de qualsevol llibre en català. Els autors que es quedaren, fins a la finalització de la II Guerra Mundial, es reunien en la clandestinitat i publicaren algunes obres en secret i sota pseudonims. En la segona meitat dels quaranta, es permet la reedició d'alguns llibres classics, ja publicats, mai obres noves. Tot aixo va provocar la desaparició de lectors en català. En el període de 1946 a 1955, després de la fi de la II Guerra Mundial, la nostra literatura ix un poc de l'amagatall i es creen algunes editorials, premis literaris i es recuperen representacions teatrals. Per altra banda, autors que s'havien exiliat, uns a França i altres cap a Sud-América, van poder mantenir la publicació de les seues obres en revistes i editorials creades als paisos on residien, com era Mèxic o  Argentina. En tots els casos, tant a l'exili com a l'interior, els autors que vivien d'escriure hagueren d'adoptar una altra llengua per al seu treball: s'hi va produir una bilinguitzacio dels nostres autors. Entre el període de 1955-1970, es poden distinguir 2 grups d'escriptors, un un gruo d'autors experimentats, que visqueren la guerra i la postguerra com Rodoreda, Valor.. Que parlen sobre les penúries d'aquells moments i les seues conseqüències i un altre grup de jóvens autors que buscaven una normalització de la litearatura en catala. A partir dels 70, la fi del regim franquista, va propiciar que els nous autors - Quim Monzo, Montserrat...- iniciaren el Camí cap a la normalitat liteararia, i tractaren a les seues obres sobre temes quotidians i sobre les noves experiencies que vivien: el mon universitari, els nous mitjans de comunicació, la droga, etc.

Entradas relacionadas: