La ciutat i els sistemes urbans: guia completa

La ciutat i els sistemes urbans

1. Urbanització

Procés pel qual la població es concentra a la ciutat. S'inicia al Neolític per la divisió del treball (agricultors i artesans). Evolució: 1800 (3 de cada 100 vivien a la ciutat), 1900 (27 de cada 100), 2000 (47 de cada 100). Cada cop més gent viu a les ciutats.

2. Què és una ciutat?

Espai amb alta densitat de població i activitats no agràries.

Característiques:

• Alta densitat de població: Més gent en menys espai.
• Sector primari reduït: Poca presència d'agricultura, pesca o ramaderia.

Funcions:

• Serveis: Hospitals, escoles.
• Comercial: Botigues, mercats.
• Residencial: Pisos, cases.
• Industrial: Fàbriques.

Gentrificació: Problema on els llocs tradicionals passen a mans de persones amb més poder adquisitiu, provocant el desplaçament dels residents originals cap a la perifèria o suburbis a causa de l'augment dels preus.

3. Xarxa urbana

Conjunt de ciutats connectades entre elles. Són sistemes:

• Jerarquitzats: Ciutats més importants que d'altres.
• Dependents: Unes necessiten les altres.
• Especialitzats: Cada ciutat té funcions diferents.

Tipus:

• Àrea metropolitana: Ciutat gran amb ciutats petites al voltant (ex: Barcelona).
• Regió metropolitana: Relacions econòmiques sense necessitat de contigüitat (ex: Alt Penedès).
• Conurbació: Diverses ciutats grans unides (ex: Randstad).
• Megalòpoli: Gran extensió amb milions d'habitants (més de 20 milions).

4. Xarxa urbana catalana

Característiques:

• Desequilibri costa-interior (més població a la costa).
• Sistema molt connectat amb alta mobilitat.

Jerarquització:

• Regió metropolitana: Barcelona concentra el 70% de la població catalana.
• Ciutat d'influència supracomarcal: Grans ciutats com Girona.
• Ciutats d'influència comarcal: Capitals de comarca com Figueres o Olot.
• Ciutats d'influència subcomarcal: Ciutats petites amb certa importància, com Palafrugell.

5. Xarxa urbana espanyola

Característiques:

• Prové de l'èxode rural.
• Bicefàlica: Madrid i Barcelona són les més importants.
• Importància de l'eix mediterrani.

Tipus de ciutats:

• Grans metròpolis: Més de 4 milions (Madrid, Barcelona).
• Estatals: 700.000 - 1.500.000 (Sevilla).
• Regionals: 300.000 - 700.000 (Múrcia).
• Mitjanes: 50.000 - 300.000 (Girona).
• Petites: 10.000 - 50.000 (Palafrugell).

Especialització: Madrid (administratiu), Barcelona (industrial), altres com Logronyo (agrícola) o Figueres (comercial).

6. Ciutat compacta i difusa

Abans hi havia una separació clara entre ciutat i camp. Ara existeix l'espai rururbà (barreja). La ciutat difusa es caracteritza per cases separades, urbanitzacions i més dispersió. Conseqüències: Més transport, més contaminació i expansió urbana descontrolada.

7. Forma urbana

Organització de la ciutat. Elements: Construïts (edificis, carrers) i no construïts (espais verds).

Tipus de plànols:

• Reticular: Carrers en quadrícula (part antiga de Barcelona).
• Radioconcèntric: Centre amb carrers que surten cap a fora (París).
• Lineal: Llarg al voltant d'una carretera (Ciudad Lineal de Madrid).
• Orgànic: Desordenat.

8. Agents urbans

Persones o grups (institucions o corporacions) que construeixen la ciutat. Sovint tenen interessos contraposats que generen conflictes. Tipus: Propietaris del sòl, empreses immobiliàries, empreses industrials, ciutadans i administració pública.

9. Planejament urbanístic

Organització del territori. L'instrument més important és el POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal), que defineix el futur de la ciutat.

Característiques:

Condicionat (pel lloc i l'herència), prospectiu (indicadors demogràfics), normatiu i correctiu.

Objectius:

Sostenibilitat, igualtat social, mobilitat, connexió amb altres territoris i economia.

POUM a Catalunya: 4,5% sòl urbà, 2,7% urbanitzable, 93% sòl no urbanitzable (usos del sòl, edificabilitat, infraestructures i protecció d'espais).

10. Ordenació del territori

Organitzar tot el territori, no només la ciutat. El pla principal és el PTGC (Pla Territorial General de Catalunya).

Característiques:

• Equilibri territorial: Fomentar el creixement polinuclear.
• Protecció del medi: Paisatges naturals i culturals.
• Competitivitat: No quedar-se enrere.

Tipus:

• Plans territorials parcials: Organitzen una part de Catalunya (ex: Terres de l'Ebre).
• Plans territorials sectorials: Organitzen temes concrets com espais naturals (PEIN), carreteres o energia.

11. Segregació urbana

Separació de persones dins la ciutat. Causes: Classe social, origen o sexe. Conseqüències: Barris rics i pobres separats, amb menys relació social entre ells.