Classicisme i manierisme en el Segle XVI

Comença a Itàlia. → Organitzada en ciutats (Florència, Milà i Venècia) governades per les famílies més riques de burgesos.

Estats pontificis: territoris al voltant de Roma controlats pel papa.

S. XV: millora del creixement del comerç a Itàlia i Alemanya.

Finals s. XV descobriment d’Amèrica → augment econòmic.

1527: Sacco di Roma: Atac de pobles germànics a Roma.

S. XVI: Martí Luter impulsa la reforma protestant criticant l’economia de l’església catòlica, no contra la religió.

Períodes de l’art renaixentista:

- Quatrocento: S. XV: Es desenvolupa sobre tot a Itàlia.

-Cinquecento: S XVI: S’escampa per tot el continent.

-Manierisme: S XVI

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Recuperació de l’art grec i ROMà. Desaparició de l’art medieval.

Humanisme: agafa molta força a Itàlia. Estudia l’art clàssic (model a imitar)

Antropocentrisme: Posen a l’home com a centre i mesura de totes les coses, es recupera de Grècia i Roma. 

La perspectiva lineal o geomètrica: Nova tècnica de representació. Giotto. 

Tractats (estudis) d’arquitectura, pintura o escultura d’època romana o grega. Vitruvi artista ROMà que va escriure estudis d’arquitectura. Albertí rtista renaixentista que va escriure estudis inspirats en els de Vitruvi. 

Apareix la figura de l’artista com a geni creador i no com a Artésà.

Apareixen Mecenes: persones amb capacitat econòmica i que paguen als artistes per quedar-se amb les obres, simbolitzava poder, estatus social. (Família dels Medici, el papa)

s. XVI --> Manierisme, trencament amb les normes, tractats i cànons que havien establert els renaixentistes, aporta noves formes d’expressió. Per diferenciar el final del Renaixement i el principi del Barroc. Miquel Àngel va iniciar el manierisme.

Temes fantàstics, eròtics i cortesans. Mentre que la temàtica de Temes renaixentistas mitologia, la religió i els atletes nuus. URBANISME I ARQUITECTURA

Recupera els 3 principis de Viturvi.

-Firmitas: Fermesa. Que els edificis han d’aguantar ferms.

-Utilitas: Utilitat. Els edificis han de tenir una utilitat.

-Venustas: Bellesa. També hi ha una part estètica.

QUATTROCENTO XV

Florència, trenca amb l'art medieval i recupera el clàssic .

Elements arquitectònics: 

Us dels 3 ordres clàssics grecs i 2 ordres romans (toscà i compost)./ Arc de mig punt. Volta de canó. Cúpula de mitja taronj (catedral de florència)--> Brunelleschi.

CINQUECENTO XVI

No diferència amb els models arquitectonics del quattrocento.

S'escriuen els tractats d’arquitectura, influits pels tractats antics.

MANIERISME

Es trenca amb la normativa del món clàssic i es comença a fer arquitectura experimental. No s’utilitza tant la línea recta.

URBANISME

Es proposen nous models de ciutat que trenquen amb els models medievals. Dissenyen ciutats utòpiques que no arriben a ser construïdes mai. -->ciutats rodones, simètriques i amb estructura radial./ Interès en els jardins durant el manierisme.

ARQUITECTURA CIVIL (VILA CAPRA)

Els palaus: Ubicades dins de les ciutats. 

Estructura cúbica. Finestres a la façana principal. 3 pisos amb un ordre diferent: Dòric, jònic i corínti. 

Organització interna al voltant d’un pati interior (insulae).

Viles: Recuperació de la casa de camp romana, més grans ubicades a les afores de les ciutats. /Hospitals/Teatres/Biblios

ARQUITECTURA RELIGIOSA 

(esglèsia de san lorenzo, San pietro in montorio)

Simetria, columnes d’ordre coríntic, arc de mig punt, llum i casetons als sostres. Plantes de creu llatina, de creu grega i circulars. 

ESCULTURA

QUATTROCENTO (porta del Paradís, retrat eqüestre, David)

Inspiració en els models clàssics.

Centre artístic: -Trecento: Pisa i Siena// -Quattrocento: Florència

Ús de la perspectiva. Ús de les proporcions--> canon 9 caps.

Contrapposto//. Materials = marbre i bronze.

Finals Quattrocento les escultures amb + expressivitat i moviment

Tema (suma de Grècia i Roma)= religiosa, mitològica, retrat eqüestre.

CINQUECENTO. (David M.A.)

Inspiració en l’art clàssic./ Obres + tamany, tendeixen al monumentalisme./ Predomini de les línies corbes (serpentina)

MANIERISME (Giambologna (gran escultor), rapte de les sabines)

S’utilitzen diversos blocs. /Multifacialitat (vistes per totes parts).

Canon: figures allargades, retorçadés, forma serpentinata.

PINTURA

QUATTROCENTO

Giotto(gòtic) molta influència.

Masaccio: 1rartista del reneixement. Trenca amb el gòtic.

Característiques:

Rostres mes realistes./ Ús de paisatges./ Treball dels volums./ Perspectiva lineal./ Tecniques: tremp i fresc. L’oli arriba fins al final./ Importància del dibuix.

Escoles: 

-Escola de florència (més impo): Masaccio, Fra Angelico, Botticelli i Piero Della Francesca

-Escola del nord: Influenciades per Van der Weyden. Da Messina introdueix la pintura a l'oli. Màntua —> Pintor: Mantegna/ Venècia —> Pintor: Bellini/ Ferrara —> Pintor: Cosmè Tura

Escola de Roma (important final s.XV): Il Perugino, Il Pinturicchio.

CINQUECCENTO

Pintura a l’oli i el suport de la tela. /Apareix el clarobscur.

Leonardo Da Vinci: Introdueix: Sfumato. Perspectiva aèrea

Miquel Àngel: Accentúa el terme de la terribilità.

Rafael sanzio: millor dibuixant del món.

Roma substitueix a Florència com a la ciutat més important però el saqueig de Roma tora a fer que Florència guanyi importància.

Les escoles del cinqueccento:

- Escola de Venècia: Giorgione, Ticià, Il Tintoretto, Il Veronese

Pèrdua dels contorns i es centren en el color. 

Exaltació de la riquesa./ Març per les pintures: Paissatge i elements arquitectònics. /Es trenca l’harmonia i l’equilibri. Canvi de composicions. 

Renaixement nòrdic: Localització: Alemanya i Flandes. Autors: Dürer, Holbein.

Rafael: Incendi de Borgo, Transfiguració

Són dues obres que va començar Rafael i va acabar Giulio Romano. Podem veure trets manieristes.

PINTURA DE L’ESCOLA DE VENÈCIA:

Giorgione: La Venus adormida.

Veronese: Bodes de Canà. La composició és semblant a la d’escola d’Atenes però no es manté la harmonia. És caòtica. 

Tintoretto: Autorretrato: Es centra en el color (el negre del fons)

Lavatori: Profunditat. Hi ha un punt de fuga. L’últim sopar.