El Classicisme musical: forma sonata, òpera i Beethoven
Clasificado en Francés
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,05 KB
El Classicisme
El Classicisme es va desenvolupar en un context de monarquies amb poder absolut i de la Revolució Francesa de 1789. Va ser un moviment que promovia la igualtat i el benestar a través de l'educació i el coneixement. Les actituds es regien per la raó i el sentit comú.
La música
La música és un entreteniment que fa la vida més agradable. La moderació, l'ordre i el bon gust presideixen la música. El resultat és una música elegant i enginyosa, que busca la bellesa en la simplicitat, la proporció i l'equilibri. És expressiva, però sense perdre mai les formes; es professa un gran respecte per les formes.
Música vocal
Òpera, missa, oratori.
Música instrumental
Simfonia, sonata, concert, quartet, quintet, trio.
Contemplar o escoltar obres clàssiques equilibra les emocions, transmet benestar i tranquil·litat, serena els ànims i ajuda a ordenar les idees.
Forma sonata
És una manera especial d'estructurar i desenvolupar els temes musicals en el primer moviment d'una composició. La sonata, com a composició, és una obra per a 1 o 2 instruments que consta de 3 o 4 moviments, el primer dels quals té forma sonata.
En la forma sonata, el primer moviment consta de:
- Exposició: es presenten dues idees musicals bàsiques enllaçades una darrere l'altra.
- Desenvolupament: el compositor relaciona els temes.
- Reexposició: tornen a aparèixer els dos temes de l'exposició amb petites transformacions.
Òpera barroca i clàssica
En el Classicisme, l'òpera adquireix naturalitat i es fa més propera i accessible. L'òpera barroca estava pensada per a aristòcrates i poderosos, als quals agradaven els temes heroics i els personatges mitològics i irreals. En la clàssica, les situacions són més familiars i els personatges es comporten de manera creïble, semblen sentir de veritat emocions com la il·lusió, la vanitat, el desig, els zels, el perdó, l'ambició, la tristesa o la tendresa. Els canvis de la societat acosten l'òpera a un públic més ampli.
Estructura de l'òpera
Són composicions molt llargues que s'organitzen per fragments:
- Obertura: pot ser més curta o més llarga; algunes són molt famoses.
- Recitatius: expliquen l'acció de la trama, unes vegades de forma cantada i unes altres de forma parlada.
- Àries: cançons que expressen un o dos personatges; sovint s'interpreten de manera independent a l'òpera, en recitals.
- Escenes de conjunt: de diversos personatges.
- Peces per a cor: solen representar el poble o l'exèrcit.
Beethoven
Beethoven se situa entre el Classicisme i el Romanticisme. Recull la música clàssica i la porta per nous camins: omple la música de passions i allibera les formes. Els seus mestres van ser Haydn i Mozart.