Classificació d'Instruments i Història de la Música

Classificació dels instruments musicals

Entre els segles XIX i XX, Curt Sachs i Erich von Hornbostel van idear una classificació dels instruments musicals. Es van inspirar en una classificació antiga xinesa, però com que no els semblava prou coherent (per exemple, existia la categoria d'instruments de seda), van crear la seva pròpia. Es van basar en el treball d'un belga per definir les següents categories:

• Idiofons (o autophon): vibra tot el cos de l'instrument.
• Membranòfons: vibra una membrana tensa.
• Aeròfons: vibra la columna d'aire.
• Cordòfons: vibra una corda.
• Electròfons: instruments elèctrics.

L'orquestra i la banda

L'orquestra és una agrupació que compta obligatòriament amb una secció de corda fregada. Si aquesta secció no hi és present, l'agrupació s'anomena banda.

Conceptes de so, textura i timbre

El so es defineix com a harmònic, mentre que el soroll no és harmònic. De la combinació de la melodia i l'harmonia obtenim la textura, que presenta diferents tipus:

• Homofonia: mateixos sons on totes les parts tenen el mateix ritme.
• Monodia acompanyada.
• Polifonia: melodies diferents que sonen simultàniament.
• Contrapunt.

El cànon i el timbre

El cànon és una melodia que entra de manera esglaonada amb diferents veus. Existeixen diversos tipus: cànons infinits, per inversió, per moviment retrògrad, per augmentació o disminució, a la segona, etc. D'altra banda, el timbre és el so característic que permet distingir els diferents instruments.

Les formes musicals i la sonata

Les formes musicals es divideixen en:

• Formes breus o curtes: com el minuet clàssic del segle XVIII.
• Formes mitjanes.
• Formes grans: com la sonata.

La sonata se sol dividir en quatre moviments:

1. Forma sonata: primer moviment (generalment ràpid, tot i que el text indica lent).
2. Lied: segon moviment lent.
3. Minuet: tercer moviment, de caràcter normal.
4. Forma sonata o barreja: quart moviment, depèn del compositor i generalment és ràpid.

La música al Renaixement (1430-1530)

El Renaixement s'inicia aproximadament entre el 1430 i el 1530 a Flandes, en el context de la Guerra dels Cent Anys (1337-1453). Flandes va ser el principal difusor de la polifonia renaixentista practicada per les escoles catedralícies. Els compositors flamencs van recórrer les principals corts europees, transmetent així la nova polifonia.

Tractats i característiques de l'època

Un tractat fonamental d'aquest període és el Liber de arte contrapuncti (1477) de Tinctoris, on es defineix el contrapunt, les seves regles generals i s'estableixen les consonàncies i dissonàncies.

Característiques principals:

• Polifonia i música vocal a cappella com a model bàsic (soprano, contratenor altus o contralt, tenor).
• Composició simultània de les veus.
• Ritme fluid i textura contrapuntística.
• Esquemes rítmics marcats i textura homofònica.
• Formes senzilles i reproducció dels sentiments amb pocs cromatismes, que evolucionen en el Madrigal de Monteverdi.

Tècniques i gèneres:

• Tècniques: contrapunt imitatiu, ús del cantus firmus i variació.
• Música vocal religiosa: missa (de cantus firmus, cíclica, paròdia i de rèquiem).
• Música vocal profana: chanson borgonyona, chanson, frottola, villancico, madrigal i ensalada.
• Música instrumental: aparició de la notació instrumental mitjançant les tabulatures.