Formes i classificació de les masses forestals: guia completa

Formes i Classificacions de la Massa Forestal

Les formes de massa forestal es refereixen a les diferents estructures i composicions que pot presentar un bosc, classificades segons diversos criteris silvícoles i ecològics.

Formes Fonamentals de Massa

• Bosc de llavor: Alt i gros, on almenys el 80% dels arbres provenen de llavor (ex: pins).
• Bosc de rebrot: Baix i menut, on els arbres s'originen principalment per rebrot (ex: alzina).
• Bosc mitjà: Combina arbres de llavor i de rebrot, sempre que cap dels dos tipus superi el 80% del total.

Classes d'Edat de l'Arbrat

• Seminal: Fins a 30 cm d'alçada.
• Plançoneda: De 30 cm a 1,30 m d'alçada.
• Plançoneda grossa: Més de 1,30 m d'alçada.
• Perxada de vares: Arbres amb un diàmetre de fins a 10 cm (fase de poda natural).
• Perxada de llates: Arbres amb un diàmetre de 10 cm a 20 cm.
• Fustal jove: Arbres amb un diàmetre de 20 cm a 35 cm.
• Fustal mitjà: Arbres amb un diàmetre de 35 cm a 50 cm.
• Fustal vell: Arbres amb un diàmetre a partir de 50 cm.

Classes Artificials d'Edat

• Classe I: 0-19 anys.
• Classe II: 20-39 anys.
• Classe III: 40-59 anys.
• Classe IV: 60-79 anys.
• Classe V: 80-99 anys.
• Classe VI: 100-119 anys.

Formes Principals de Massa segons l'Edat

• Massa regular: El 90% dels arbres tenen la mateixa classe d'edat (màxim 20 anys de diferència).
• Massa semiregular: La diferència d'edat entre els arbres pot arribar fins a 40 anys.
• Massa irregular: La diferència d'edat entre els arbres és superior a 40 anys.
• Massa coetània: El 90% dels arbres tenen la mateixa edat individual.

Formes Complementàries de Massa

Modificacions de les formes bàsiques basades en un objectiu silvícola específic:

• Massa en reserva (massa regular): Es deixen alguns arbres adults per actuar com a font de llavors en cas d'accident o pertorbació.
• Massa en subpis (massa regular): Presenta dos pisos de vegetació que poden tenir diferents graus de maduresa.
• Massa en varis pisos: Combinació de les característiques de les masses en reserva i en subpis, amb múltiples estrats.

Formes Derivades de Massa

Modificacions basades en criteris econòmics o d'aprofitament:

• Massa de creixement lent: Pocs arbres i de creixement lent, sovint beneficiosa per a ramaders i fusters per la qualitat de la fusta o l'ús del sotabosc.
• Masses de pi pinyoner: Caracteritzades per arbres amb molta capçada i separats, orientades a la producció de pinyons.
• Massa surera: Gestionada principalment per a l'extracció de suro.
• Massa de pinastre: Orientada a l'extracció de resina.

Formes Transitòries de Massa

• Conversions: Canvi de la forma fonamental d'una massa forestal.
• Transformacions: Canvi de la forma principal d'una massa forestal.

Classificació de Masses Forestals per Espècies

• Frondoses-Coníferes: Classificació bàsica segons el tipus de fulla.
• Espècie dominant: Aquella que ocupa la major superfície (mínim 50%) dins de la massa.
• Espècie principal: L'espècie que constitueix l'objectiu principal de l'aprofitament forestal.
• Espècie secundària: Espècie que acompanya la principal, amb un paper menor en l'aprofitament.
• Espècie accessòria: Espècie present a la massa, però que no és objectiu de l'aprofitament.
• Espècie autòctona: Espècie originària del lloc.
• Espècie al·lòctona: Espècie introduïda d'altres llocs.
• Massa pura: Massa forestal on almenys el 90% dels arbres pertanyen a la mateixa espècie.
• Massa mixta: Massa forestal on cap espècie arriba al 90% del total.
• Massa heterogènia amb vol i subvol: Espècies barrejades que es distribueixen en diferents pisos o estrats.
• Massa heterogènia barrejada a cops: Diferents espècies on cada grup d'espècies pot ocupar una àrea de fins a 30 m de diàmetre.
• Massa heterogènia barrejada a bosquets: Diferents espècies on cada grup d'espècies pot ocupar una àrea de fins a 60 m de diàmetre.
• Massa heterogènia barrejada a ralps: Diferents espècies on cada grup d'espècies pot ocupar una àrea de 60-80 m de diàmetre.

Classes Sociològiques de l'Arbrat

Definició de Classe Sociològica

La classe sociològica es basa en la vitalitat dels diferents pisos de vegetació i la forma de l'arbre dins de la massa forestal.

Tipus de Classes Sociològiques

• Predominant: Arbres que assoleixen la màxima alçària dins de la massa.
• Dominant: Arbres amb una alçària gairebé màxima.
• Intermedi: Arbres que reben menys llum i tenen la capçada poc desenvolupada.
• Dominat: Arbres amb la capçada molt poc desenvolupada i que reben molt poca llum.
• Comprimit: Arbres que no poden créixer lateralment a causa de la competència d'altres arbres.
• Sumergit: Arbres que no poden créixer en alçada a causa de la competència d'altres arbres.

Alçària Dominant

L'alçària dominant es calcula mesurant els 100 arbres amb major diàmetre de la massa i fent-ne la mitjana.

Descripció i Quantificació de l'Espessor de la Massa

Què és l'Espessor Forestal?

L'espessor d'una massa forestal es refereix al grau de solidaritat entre els arbres, basat en la projecció de les seves capçades. Una espessor elevada afavoreix el creixement d'arbres més esvelts, amb menys nusos i una millor protecció natural. Per contra, una espessor baixa tendeix a produir arbres amb majors diàmetres.

Tipus d'Espessor

• Incompleta buida: Les capçades dels arbres no es toquen.
• Incompleta clara: Les capçades no es toquen, però la distància entre elles és menor que el diàmetre de la capçada.
• Completa: Les capçades dels arbres es toquen entre si.
• Travada: Les capçades dels arbres s'entrellaçen.