Codi d'Hammurabi i els Upanishads: Justícia i filosofia antiga

Codi d'Hammurabi

1700 A.C. va ser el primer intent legal d’ordenació de la vida social, s’estableix que els malefactors havien de ser jutjats i castigats per la societat i no per la víctima o la seva família per evitar altres injustícies o venjances. Si un senyor ha rebentat l’ull d’un altre senyor, se li rebentarà el seu. Si ha trencat l’os d’un plebeu, pagarà una mina de plata. Si la muller d’un senyor és sorpresa allitant-se amb un altre home, els dos seran lligats i llençats a l’aigua. Si el marit desitja perdonar la muller, aleshores el rei pot perdonar el seu súbdit. Tot i l’intent de justícia, el codi desprèn valors desigualtaris entre sexes i classes. Podem veure com un senyor que fa mal a un senyor serà castigat amb el mateix mal, en canvi, si un senyor fa mal a un plebeu, només haurà de pagar diners. També podem veure com les infidelitats dels marits no són castigades mentre que si una dona és infidel al seu marit, aquest decidirà si la dona mor o no.

Els Upanishads

L’hinduisme i el budisme són religions i filosofies. Hi ha filosofia tant a occident com a orient. Un dels textos més antics són els Upanishads, que formen part d’una doctrina secreta tramesa oralment d'un mestre al seu deixebles. Els tres conceptes filosòfics que hi trobem són: Destí (samsara): aquest està escrit per a cada individu, així que passarà el que hagi de passar. Participem en un cicle de reencarnacions. El jo (atman), l'ànima no és material, per tant, no es descompon, és eterna i pot ser que es reencarni. Alliberament (moksa): l'ideal es trencar el cicle de reencarnacions i alliberar-se, arriba quan el jo s’identifica plenament amb l’essència darrera de l’univers.

Minoics i micènics

Minoics: cultura naturalista, pacifista i matriarcal; S'adorava a la terra, els elements naturals i se'ls donava una gran importància. El seu color preferit era el negre (simbolitza la terra fèrtil) i el blanc representava la mort (color dels ossos i de la terra àrida). La dona tenia papers importants i en alguns aspectes era superior (ella era qui donava vida). Conreaven la terra per a obtenir els aliments i no necessitaven res més, així que no hi havia guerres per la subsistència. Van morir tots per una erupció volcànica. Micènics: al morir els minoics van arribar altres tribus invasores amb altres valors. A la cultura micènica es valorava més la figura del home (cultura patriarcal). Eren guerrers invasors i valoraven la guerra com a mitjà per obtenir recursos i possessions. Valoren la valentia la fortalesa i la intel·ligència. Perseguien l’ideal aristocràtic: ser els millors. Van aparèixer els doris i els van conquerir.

Obres d'Homer i Hesíode

Mites: són narracions amb caràcter literari d'autoria incerta i de transmissió oral (al cap d'un temps són escrits). Són relats que parlen de déus i herois en un temps prestigiós i llunyà. Parlen del origen del univers i les civilitzacions i d’altres aspectes. Homer narra poèticament en forma de mites les aventures, el passat, i ideals d'aquests homes micènics valents i cultes que volien ser sempre els millors en tot, els àristos. Hesíode va escriure teogonia: obra que parla del inici del univers i dels déus. Deia que hi havia caos i que l'essencial és l'aire i la terra. Déus: Caos: desordre, Gea: terra, Urà: cel, Cronos, Tartar, Zeus, Ereb.

Mite -> logos

Grecs: societats relativament obertes a diferents enfocs i perspectives. Contactes: viatjar era important (eren grans comerciants), van veure que hi havia altres deus, visions i creences. En la religió i mites grecs no hi havia dogmes (veritats absolutes) així que podien qüestionar-se i acceptar altres creences. Els grecs tenien una actitud de crítica constant, un afany de millora permanent. En el món grec van aparèixer els primers sistemes democràtics, la gent tenia més llibertat d’expressió.