La Codificació a Espanya: Història i Fases

Clasificado en Formación y Orientación Laboral

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,42 KB

Thibaut i Savigny: Diferents visions del dret civil

Thibaut afirmava que a Alemanya hi havia la necessitat de crear un dret civil de caràcter nacional, unitari i centralitzat, és a dir, pensava en imitar el codi civil francès. - Savigny (a l’any 1814) li va replicar a Thibaut que ell s’oposava a la codificació perquè la unificació no era l’objectiu, ja que el dret important era aquell provinent del poble. És a dir, destacava l’esperit popular i la força del poble alemany. Defensava que tots els elements havien d’estar sota el dret consuetudinari i la necessitat de conèixer el dret de cada país en general, però sobretot, el dret romà. Savigny serà el fundador de l’Escola Històrica del Dret, antecedent de la Pandectística (va ser una doctrina jurídica, una escola, que es va desenvolupar fonamentalment a Alemanya al segle XIX, amb influència en altres països i que es va dedicar a l'anàlisi del Dret Romà, buscant sistematitzar-lo i extreure principis, considerant al Dret Romà com dotat de vigència i capacitat per aplicar-lo en el present). A partir d’aquí, l’estudi del dret començà a basar-se en dret romà, la Pandectística i el dret nacional.

La Codificació a Espanya

La codificació espanyola la podem dividir en 6 fases:

1. 1808 - 1823

En aquesta època es va fer una consulta al país de com millorar la legislació ja que teníen un dret antiquat. Les respostes van ser molt decebedores, perquè a Espanya encara s’utilitzaba el mètode recopilador.

2. 1805 - 1823

L’any 1805, encara es feien recopilacions, com la “Novísima Recopilación”, però la visió dels juristes canvia molt amb la constitució de 1812, que parla de la necessitat de codis unitaris per tot el país o “un único fuero”. Aquestes reclamacions les podem trobar als articles 258 (demanava una unificació horitzontal) o 248 (demanava una unificació vertical) de la constitució de 1812. En els últims 3 anys d’aquesta època la mentalitat va canviar molt i al 1823 es promulga el 1r codi espanyol (un codi penal). El 1821 es realitza el 1r projecte de codi civil espanyol. A partir d’aquest moment Espanya va començar a actuar en la línia de la codificació.

3. 1823 - 1843

És una època poc important degut a que només es redacta el codi de comerç de 1829. Es fan intents de fer nous codis però sense gaire rellevància.

4. 1843 - 1868

Es crea la Comisión General de Codificación, formada per 18 juristes que es dediquen a considerar i explicar la importancia de codificar. Al 1848 hi ha un nou codi, el penal. El 1855 es promulga una llei en tema judicial-civil. Al 1851 hi ha un nou projecte civil que no s’arribà a promulgar perquè era molt uniformista despertant un sentiment opositor dels territoris forals.

5. 1868 - 1874

La constitució de 1869 contenia conceptes normatius molt importants que obligaven a reformar els codis anteriors de l'època moderantista i per tant, no s’acceptaven els codis de la monarquia absolutista.

6. 1874 - 1881

Es promulga el Codi Civil espanyol el 1889, que va ser el primer codi civil espanyol. Aquest codi va ser fruit de la feina de 6 comissions i 3 ponències. Aquest codi va ser molt criticat perquè es va fer sense tenir en compte les lleis forals. Aquesta crítica va ser la que va fer que es creés el Codi Civil de Catalunya el 1889.

Entradas relacionadas: