Coherència Semàntica i Tipologies Textuals: Guia Completa

Coherència semàntica: Progressió temàtica

La progressió temàtica és la forma de sumar la informació nova a la informació coneguda; a partir d'un enunciat, es van afegint més enunciats fins a completar el missatge.

Elements de la progressió

• Tema: És la informació coneguda.
• Rema: És la informació nova de cada oració.
• Progressió lineal: Al primer tema s'afegeix un rema que esdevé tema de l'enunciat següent, i així successivament.
• Progressió de tema constant: S'aporta informació nova diversa (diferents remes) sobre un mateix tema.
• Temes derivats: La informació es presenta classificada en diferents subtemes que deriven d'un hipertema.

Isotopia i camps semàntics

La isotopia és la repetició d'un significat al llarg d'un text. Els camps semàntics són conjunts de paraules que tenen una relació de significat i ens donen informació sobre les isotopies d'un text.

Tipologies textuals

• Textos expositius: Seleccionen la informació d'acord amb la competència del destinatari i el marc cultural. El receptor condiciona les estratègies discursives i el grau de complexitat.
• Textos argumentatius: Pretenen convèncer el receptor de la bondat d'allò que es diu.
• Textos narratius: Relaten fets esdevinguts en uns escenaris i protagonitzats per uns personatges, amb una ordenació temporal i selecció de la informació adequada.
• Textos descriptius: Segueixen una ordenació espacial en la relació detallada de les característiques externes o internes dels personatges. La comparació, la metàfora i la metonímia són recursos habituals.
• Textos instructius: Regulen la conducta del receptor (lleis, ordres...). Marquen comportaments de compliment obligat i s'expressen amb precisió i concisió.
• Textos retòrics: Presenten un grau elevat d'elaboració lingüística tant en la forma com en el significat. S'expressen amb un llenguatge suggeridor emprant figures retòriques semàntiques. La selecció de la informació segueix un procés d'elaboració i tria lèxica sotmès als límits.
• Textos convencionals: Fan servir el canal oral i l'escrit. La seva característica general és el gran pes que hi té el context comunicatiu. En les converses habituals, hi ha una gran quantitat d'informació implícita que comparteixen els interlocutors i que no és necessari explicitar.