Comentari dorífor

Títol: Dorífor Autor: Policlet. Estil i període: Aquesta obra escultòrica és una de les més representatives del període Clàssic de l'art grec(segles V-IVa.C.), Període que es va caracteritzar per les tensions sociopolítiques entre les formes de govern democràtiques i les aristocràtiques. Artísticament, aquesta tensió es va observar en una evolució progressiva cap al Naturalisme Cronologia: L'obra original es va realitzar a mitjans del segle V aC (440-430 aC) encara que l'obra que estem analitzant es tracta d'una còpia posterior realitzada en època Helenística. ANÀLISI DE L'OBRA: Ens trobem abans una obra escultòrica de ple volum o exempta, realitzada en marbre, encara que l'obra original era en bronze. Representa un home jove, encara que no adolescent, nu en actitud d'avançar amb el braç esquerre flexionat doncs portava una llança que s'ha perdut. Respecte al tema hi ha diverses interpretacions ja que es pot considerar que representa un atleta (un llançador de javelina) o bé, estaríem davant d'una obra de temàtica mitològica o heroica en representar a Aquil. La veritat, és que el tema només suposa l'excusa perquè l'escultor plasmés de manera plàstica l'ideal de bellesamasculí que va exposar en la seva obra "Cànon". COMENTARI: Aquesta Obra suposa l'encarnació més pura del prototipus del cos viril perfecte, d'elegància austera, sense formes hercúlies ni amaneraments. Assossegat, avança segur de si mateix. Aporta una interessant solució per a les figures de peu en repòs: una cama suporta el pes del cos i l'altra amb prou feines toca el terra amb la punta del peu, i flexiona el genoll tirant cap enrere. La tensió que genera aquesta descompensació es compensa amb lleugeres inclinacions a la pelvis i en les espatllesEl Dorífor encara manté algun regust d'arcaisme: està tallat amb rudesa, els pectorals són plans i les línies de la cintura i del maluc estan molt marcades. Introdueix la tècnica de la gravitació sobre una cama. Es representa el Dorífor en actitud d'avançar,una pausa momentània uneix l'estabilitat al sentit del moviment en potènciaÉs una acció amb molta menys força que la del Discòbol de Miró,però el tors respon plenament a ella. El Dorífor sostenia la llança a la mà esquerra (a la nostra dreta), tensant per tant l'espatlla esquerra i aixecant lleugerament. La cama esquerra no suporta cap pes i el maluc cau, el tors s'expandeix. El braç dret del Dorífor penja relaxat, l'espatlla està caigut. La cama dreta suporta el seu pes, el maluc està aixecada. El tors entre el maluc i l'aixella es troba contret



. . El contrast d'una banda del tors contret i per l'altre del estès dóna al cos un aspecte de dinàmic equilibri molt diferent a la simetria estàtica dels Kuroi, els costats dret i esquerre són bàsicament reflexos exactes l'un de l'altre. L'alternança de membres tensos i relaxats combinada amb un tors amoldable s'anomena contrapposto. És un recurs que ha estat utilitzat en moltes ocasions al llarg de la història de l'art, per ser tan útil per infondre un sentit de vitalitat a figures fetes de pedra, de bronze o bé pintades. D'altra banda, la inclinació cap a la dreta del cap del Dorífor suposa la ruptura del punt de vista únic que tenien les escultures arcaiques. Banda i banda de l'estàtua presenten qualitats molt diferents però cada un per separat és harmoniós i bell. El costat dret ofereix una sensació de repòs gràcies a la continuïtat de la línia vertical que va des de la cama dreta que suporta el pes fins el braç en posició relaxada. El costat esquerre, per contra, és angular, i la posició del colze e correspon amb la corba tancada de la cama esquerra relaxada. Encara que no s'ha arribat a cap conclusió sobre les proporcions del cànonsembla ser que el cap és la setena part del cos, el rostre està dividit en tres parts iguals: el front, el nas i la distància d'aquesta a la barbeta
i l'arc toràcic i el plec de l'engonal són arcs d'un mateix cercle, entre d'altres moltes mesures i proporcions. Per Policlet la bellesa es tradueix en bellesa i proporció. CONCLUSIONS: El "Dorífor" suposa la plasmació pràctica dels principis teòrics formulats per Policlet en un llibre malauradament perdut, anomenat precisament "Kanon". Se sol repetir amb raó que el Dorífor dóna forma a la màxima aspiració dels escultors grecs, que era la perfecta proporció dins d'un ideal naturalista. Aquesta obra va suposar una nova manera de representar el cos humà, tant en les representacions de déus com en les d'éssers humans, que es va convertir així en el motiu fonamental de l'art desenvolupat pels grecs en el període clàssic-des de l'època de les Guerres Mèdiques fins al final del regnat d'Alexandre Magne (475 aC - 323 aC) -, una de les etapes històriques més influents per al món de l'art, en particular, i la cultura, en general.