Comparació entre Locke i Plató sobre la legitimació del govern

Com acabem de veure, per Locke, un govern és legítim quan només compleix tres condicions:

• Ha estat reconegut de forma explícita o tàcita per tots i cadascun dels seus membres.

• Vetlla honestament per la vida, la seguretat, la propietat i la prosperitat de tots els seus membres.

• Respecta la voluntat de la majoria, dins els límits establerts pels dos punts anteriors.

Aquesta concepció de la política es deriva de la concepció dels homes com a lliures, iguals i subjectes a una mateixa llei natural. Amb tots els matisos que caldria fer, podríem dir que Locke és un dels teòrics de l'estat liberal i de la democràcia parlamentària. La posició de Plató és ben diferent.

Per Plató, tant en l'estat com en l'ànima, el que cal per preocupar un règim de vida just és que la part racional governi sobre les altres parts. En el cas de la política, aquesta afirmació només s'entén si afirmem que no és cert que tots els homes siguin iguals, sinó que hi ha una jerarquia entre ells, ja que alguns han nascut per governar, altres per defensar la ciutat i altres per produir. La ciutat és justa si tothom fa la funció per la qual ha nascut. Com que l'inici de la injustícia és el govern amb passions, el que ha nascut per governar són els més racionals dels homes, els filòsofs, els qui contemplen el bé i orienten les seves vides a partir d'això. En comparació d'aquests, uns ignorants, només els filòsofs poden dirigir la ciutat cap a la justícia i el bé.

Les diferències són clares:

• Si en Locke un govern legítim és un contracte o pacte per tots els membres de la comunitat política, en Plató el govern dels filòsofs s'ha d'imposar de qualsevol manera, si convé amb mesures extraordinàries.

• Si per a Locke, la voluntat del cos civil és la voluntat de la majoria, per Plató la voluntat de la ciutat és la voluntat de la minoria il·lustrada.

• Si per Locke la jerarquia entre els homes és condicionada només mentre aquells a qui s'ha delegat poder legislatiu compleixi bé l'objectiu per al qual han estat autoritzats pel pacte social a exercir-ho, per a Plató la jerarquia entre els homes és natural i per tant no es desfà en cap cas.

• Si, en suma, Locke considera l'estat des d'una posició igualitarista, Plató la considera des d'una posició aristocràtica.

• De manera que si, Locke és partidari d'un règim parlamentarista, Plató defensa en canvi una mena de despotisme il·lustrat en el qual els qui presumptament saben governar sobre la resta.

• En suma, Locke apareix com un liberal igualitarista i demòcrata, mentre que Plató apareix com un déspota il·lustrat antiigualitarista i antidemòcrata.