Comparativa de l'Estat de Natura: Locke, Hobbes i Rousseau

John Locke: L'estat de pau i drets naturals

Per començar a comparar Locke (1632-1704), Hobbes (1588-1679) i Rousseau (1712-1778), hem d'analitzar primer l'estat de natura. Locke el defineix com l'estat en què Déu ens ha creat: un estat de pau i harmonia on regna una llei natural implícita. Aquesta llei obliga a respectar els drets naturals fonamentals:

• Dret a la vida.
• Dret a la llibertat.
• Dret a la igualtat.
• Dret a la propietat privada (entenent-la com els béns necessaris per viure, fruit del propi treball, i com a protecció contra l'expropiació arbitrària dels monarques).

Locke sosté que Déu ens ha dotat de raó; per tant, és un estat racional on ningú té poder sobre ningú. Tanmateix, la naturalesa humana és feble —només Déu és perfecte— i, si algú vulnera la llei natural, entra en guerra amb la resta, donant a tothom el dret de jutjar l'agressor. Així, és fàcil caure en un estat de guerra si algú pretén manar sobre els altres.

Thomas Hobbes: L'estat de guerra permanent

Hobbes, al contrari, té una visió completament negativa de l'ésser humà: “homo homini lupus” (l'home és un llop per a l'home). L'egoisme humà el porta a concloure que l'estat de natura és un estat de guerra. Aquesta visió contrasta amb la de Locke i amb la d'altres filòsofs empiristes, com Hume, que creuen que l'ésser humà també té la capacitat de ser empàtic i solidaritzar-se amb el patiment aliè. Evidentment, també contrasta amb la visió romàntica de Rousseau. Per a Hobbes, és un estat de llibertat, però sense pau ni harmonia: la lluita és permanent.

Jean-Jacques Rousseau: El mite del bon salvatge

Rousseau, en canvi, té una visió completament optimista de la naturalesa humana: l'home és bo per naturalesa (el mite del “bon salvatge”). Per a ell, l'estat de natura és un estat de felicitat, pau, harmonia i llibertat, on els individus es guien lliurement pels seus instints i sentiments.

Aquest és un estat real i primigeni de l'ésser humà, anterior a l'aparició de:

• La propietat privada.
• Les lleis i la raó.
• L'educació formal.

És l'estat de l'home natural i, alhora, l'estat perdut que reivindica el romanticisme.