Competencies plenes i compartides
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,41 KB
4.- Altres Institucions
4.1 El Defensor del Poble és aquella persona que defensa els drets i llibertats del ciutadans davant l’abús de l’Administració autonòmica, per una llei d’ella, acte Administratiu o procediment.
4.2 El Tribunal de Comptes de la CA té les funcions d’auditoria pública de les comptabilitats de les AAPP d’aquelles CCAA, municipis i Diputacions incloses. Revisa i controla les despeses públiques i comptabilitats de les CCAA, la diputació i els municipis.
4.3 El Consell Consultiu és un òrgan que té l’objectiu d’informar de qualsevol tema al Govern de la CA, té la funció més o menys semblant a la que fa el Consell d’Estat respecte al Govern de l’Estat (Ministres + President del Govern).
4.4 LES COMPETÈNCIES DE LES CCAA
Hi ha 3 tipus de competències:
1.Les Exclusives són aquelles que solament pot tenir l’estat a la CA. Les exclusives de l’Estat són tradicionalment la moneda, les fronteres tant terrestres com fluvials, l’Exèrcit, Hisenda General i la Representació Exterior, així com la Justícia. Les competències exclusives de Catalunya són aquelles que proven l’article 149 de la CE.
2. Les Competències compartides són aquelles les compartides, en que l’Estat és qui té la sobirania i delega la gestió de la competència en la CA. Competències compartides són: educació, justícia (tot, tant la legislació com la gestió del ministeri), Obres Públiques, treball, economia, agricultura...
3. Competències concurrents són aquelles que exerceixen totes dues parts i normalment són de nova creació. La diferència entre les compartides i les concurrents és que a les compartides cada part sap fins on pot arribar, mentre que les concurrents normalment ninguna de les parts sap a qui li correspon governar. Llavors és diu concurrents a les competències on hi ha conflicte.
El Tribunal Constitucional haurà de decidir si és compartida o exclusiva com no està clar qui és el propietari de la competència hi ha una “tendència” a duplicar esforços.
4. Formes de decidir competències, les competències s’atorguen a través de 3 vies:
- La llei orgànica per la qual l’Estat “dona” a la CA la competència, exclusiva o compartida.
- Reforma de l’Estatut d’Autonomia de la CA, és a dir, quan és fa una reforma de l’Estatut s’inclouen les competències noves.
- Per sentència del TC i que dona la competència a l’Estat a la CA o compartida.
4.5 EL FINANÇAMENT AUTONÒMIC
Les CCAA necessiten diners per a funcionar ja que tenen competències exclusives i també compartides. Els articles 156 a 158 de la CE estableix les formes de finançament de les CCAA, on es diferencien entre les CCAA de règim comú i les CCAA de règim foral, és a dir, les més independents d’Espanya que són Navarra i el País Basc, Ceuta i Melilla, per raons obvies, i les Illes Canàries perquè estan massa lluny de la Península que també són forals. Per tant `podem parlar de 2 sistemes de finançament:
A. El règim Comú constituirà en què la CA tindria la gestió dels tributs estatals a través de l’AEAT que depèn del Ministeri d’Hisenda. Ella recapta els impostos en aquestes comunitats i els envia a Madrid per tal de fer la gestió dels Tributs.
B. En el Règim Foral tant Navarra com el País Basc, no tenen AEAT al seu territori i són les seves pròpies Administracions qui gestionen els impostos i envien la “Quota” o “Participació Anual” a Madrid.
L’Estat disposa d’un fons de diners per a re equilibrar les diferents CCAA: les comunitats “riques” i “solidàriament” dona diners a els més pobres, per tal que Renta per càpita espanyola sigui igual a tot el territori i és el que s’anomena Fons de Compensació Inter territorial, que depèn del Ministeri d’Hisenda.
4.1 El Defensor del Poble és aquella persona que defensa els drets i llibertats del ciutadans davant l’abús de l’Administració autonòmica, per una llei d’ella, acte Administratiu o procediment.
4.2 El Tribunal de Comptes de la CA té les funcions d’auditoria pública de les comptabilitats de les AAPP d’aquelles CCAA, municipis i Diputacions incloses. Revisa i controla les despeses públiques i comptabilitats de les CCAA, la diputació i els municipis.
4.3 El Consell Consultiu és un òrgan que té l’objectiu d’informar de qualsevol tema al Govern de la CA, té la funció més o menys semblant a la que fa el Consell d’Estat respecte al Govern de l’Estat (Ministres + President del Govern).
4.4 LES COMPETÈNCIES DE LES CCAA
Hi ha 3 tipus de competències:
1.Les Exclusives són aquelles que solament pot tenir l’estat a la CA. Les exclusives de l’Estat són tradicionalment la moneda, les fronteres tant terrestres com fluvials, l’Exèrcit, Hisenda General i la Representació Exterior, així com la Justícia. Les competències exclusives de Catalunya són aquelles que proven l’article 149 de la CE.
2. Les Competències compartides són aquelles les compartides, en que l’Estat és qui té la sobirania i delega la gestió de la competència en la CA. Competències compartides són: educació, justícia (tot, tant la legislació com la gestió del ministeri), Obres Públiques, treball, economia, agricultura...
3. Competències concurrents són aquelles que exerceixen totes dues parts i normalment són de nova creació. La diferència entre les compartides i les concurrents és que a les compartides cada part sap fins on pot arribar, mentre que les concurrents normalment ninguna de les parts sap a qui li correspon governar. Llavors és diu concurrents a les competències on hi ha conflicte.
El Tribunal Constitucional haurà de decidir si és compartida o exclusiva com no està clar qui és el propietari de la competència hi ha una “tendència” a duplicar esforços.
4. Formes de decidir competències, les competències s’atorguen a través de 3 vies:
- La llei orgànica per la qual l’Estat “dona” a la CA la competència, exclusiva o compartida.
- Reforma de l’Estatut d’Autonomia de la CA, és a dir, quan és fa una reforma de l’Estatut s’inclouen les competències noves.
- Per sentència del TC i que dona la competència a l’Estat a la CA o compartida.
4.5 EL FINANÇAMENT AUTONÒMIC
Les CCAA necessiten diners per a funcionar ja que tenen competències exclusives i també compartides. Els articles 156 a 158 de la CE estableix les formes de finançament de les CCAA, on es diferencien entre les CCAA de règim comú i les CCAA de règim foral, és a dir, les més independents d’Espanya que són Navarra i el País Basc, Ceuta i Melilla, per raons obvies, i les Illes Canàries perquè estan massa lluny de la Península que també són forals. Per tant `podem parlar de 2 sistemes de finançament:
A. El règim Comú constituirà en què la CA tindria la gestió dels tributs estatals a través de l’AEAT que depèn del Ministeri d’Hisenda. Ella recapta els impostos en aquestes comunitats i els envia a Madrid per tal de fer la gestió dels Tributs.
B. En el Règim Foral tant Navarra com el País Basc, no tenen AEAT al seu territori i són les seves pròpies Administracions qui gestionen els impostos i envien la “Quota” o “Participació Anual” a Madrid.
L’Estat disposa d’un fons de diners per a re equilibrar les diferents CCAA: les comunitats “riques” i “solidàriament” dona diners a els més pobres, per tal que Renta per càpita espanyola sigui igual a tot el territori i és el que s’anomena Fons de Compensació Inter territorial, que depèn del Ministeri d’Hisenda.