Competències i Protocols de l'Acompanyament Professional

Competències professionals de l'acompanyament

Emocionals: Empatia, autoregulació i resiliència.

Comunicatives: Assertivitat, escolta activa i claredat.

Ètiques: Respecte, confidencialitat i professionalitat.

Pedagògiques: Capacitat per guiar processos d’aprenentatge i adaptació al ritme de l’acompanyat.

• Vincles de confiança mitjançant:
  • Assertivitat
  • Escolta activa
  • Empatia
• Tècniques útils:
  • Validació emocional
  • Contacte visual
  • Preguntes obertes

Rols i límits en l’acompanyament

• Rol de l’acompanyant: Facilitador, observador, guia i referent.
• El que NO és: Terapeuta, amic íntim o autoritat.
• Riscos: Sobreimplicació i confusió de rols.
• Límits necessaris:
  • Temps i espais definits
  • Comunicació adequada
  • Distància professional

Models d'acompanyament

Directiu: L’acompanyant estableix objectius i guia activament. És ideal per a situacions que requereixen estructura o decisions ràpides (l'acompanyant proposa accions que a la persona no li neixen de dins).

Mixt: És una combinació dels models directiu i no directiu. Això vol dir que l'acompanyant adapta el seu estil segons les necessitats de la persona i del moment.

No directiu: Centrat en la persona. L’acompanyant escolta, pregunta i ajuda la persona a trobar les seves pròpies solucions (a la persona li neix de dins fer les coses, però ella mateixa pregunta si té dubtes).

Inclusió i diversitat en l’acompanyament

• Diversitat cultural: Sensibilitat i adaptació a diferents valors i costums.
• Diversitat funcional: Accessibilitat i suports personalitzats.
• Diversitat de gènere i afectiva: Espais segurs, mirada inclusiva i no binària.
• Diversitat socioeconòmica i familiar: Adaptació per evitar discriminacions.
• Principis clau: Tracte equitatiu, personalització, participació real i desmuntatge de prejudicis.

Col·lectius en situació de dependència

• Gent gran: Respecte per la història de vida, promoció de l'autonomia i la dignitat.
• Discapacitat intel·lectual: Estructures clares, suport comunicatiu i evitar la infantilització.
• Salut mental: Escolta, validació, confiança i coneixement del context clínic.
• Discapacitat física: Accessibilitat, reconeixement de la persona i suport emocional.
• Discapacitat sensorial: Adaptació de la comunicació (signes, Braille, etc.) i foment de la participació.

Protocols d'acollida i adaptació

L'acompanyament en l'acollida i l'adaptació engloba el període que va des que es pren la decisió d'ingressar en un centre fins que la persona s'hi ha adaptat.

• Protocol de preingrés: S'aplica des que es comença a visitar la residència fins al dia en què es produeix efectivament l'ingrés.
• Protocol d'ingrés: Inclou els processos d'acollida el primer dia. Es requereix el màxim de sensibilitat i respecte, ja que la resposta emocional de la persona (i de la família) pot ser de tristesa desmesurada i, de vegades, d'hostilitat.

Protocol d’adaptació: Persegueix l'ajust convivencial de la persona al nou entorn residencial.

Acompanyament al final de la vida

En el final de la vida, l’acompanyament se centra en el pla psicològic, emocional i espiritual.

• Acompanyament a la persona: En les últimes hores, donant-li la tranquil·litat que necessita per sentir-se bé amb si mateixa.
• Acompanyament a la família i a les persones properes:
  • En els moments previs al traspàs: Perquè estiguin preparades psicològicament i emocionalment, i actuïn de manera adequada en les darreres atencions.
  • En el dol: Una vegada la persona ja ha mort, per ajudar-los a assumir la pèrdua.

Intervenció amb altres residents: Notificació a les persones més properes amb sensibilitat i respecte, oferint suport emocional.