Composició de la Paret Cel·lular, Nucli i Regnes Fungi i Plantae

Clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,08 KB

Composició de la Paret Cel·lular

La paret cel·lular està formada per una xarxa de fibres de cel·lulosa i una matriu, en la qual hi ha aigua, sals minerals, hemicel·lulosa i pectina.

  • Hemicel·lulosa i pectina
  • Lignina: confereix rigidesa a la paret cel·lular.
  • Suberina i cutina: impermeabilitzen les parets de les cèl·lules que formen els teixits protectors.
  • Carbonat càlcic i sílice: donen rigidesa a l’epidermis de moltes fulles.

10.2) Nuclèol

(Falta informació)

  • Zona fibril·lar: contenen les estructures plomoses (síntesi de RNA) (més interna)
  • Zona granular (més externa)

10.3) Nucleoplasma

  • Dispersió col·loïdal d’aigua, ions i nucleòtids
  • Xarxa de proteïnes fibril·lars

10.4) DNA

· Cromatina

  • Heterocromatina: està condensada
  • Eucromatina: es descondensa durant la interfase per fer la transcripció

· Funció

  • Conté la informació genètica
  • Permet la transcripció de la informació

Regne Fungi

Zigomicets

Ascomicets

Basidiomicets

  • Microscòpics en floridures del pa i de les fruites
  • Tenen un miceli desenvolupat en hifes cenocítiques (hifes sense septes, una única cèl·lula però multinucleada)
  • Tenen unes espores de resistència de parets gruixudes anomenada Zigospora.
  • La majoria viuen en animals morts i plantes (sapròfits), però n'hi ha que són paràsits.
  • Els que són unicel·lulars són els llevats (vi, cervesa...)
  • Els pluricel·lulars fan micelis amb hifes septades i tenen uns sacs (ASCS) on si fa la meiosi i s’obtenen espores que són les Ascoespores.
  • N'hi ha que són paràsits de plantes (grafiosi de l’om) i d’humans (candidiasi vaginal)
  • Tenen les hifes septades
  • Fan meiosi en una estructura que es diu BASIDI i les espores es diuen basidiòspores
  • Els sapròfits són tots bolets i viuen en el terra
  • Els paràsits ho són de plantes (rovell, carbons, neules)

Regne Plantae

– Briòfits

  • Hepàtiques (si vas a qualsevol font hi ha unes plantes petites que segueixen la forma de la … s’adapten)
  • Antocerotes (viuen en zones d’aigua i costen de veure)
  • Molses

– Pteridòfits

  • Licopodis (creixen sobre si mateixes en forma d’espiral i on hi hagi aigua)
  • Equisets (plantes als rius que viuen a primavera, estiu i moren a la tardor i hivern)
  • Falgueres (tenen unes fulles molt grans que son medicinals)

– Espermatòfits

  • Gimnospermes (són tot arbres per protegir gamètes fan pinyes)
  • Angiospermes (plantes amb flor)

– Monocotiledònies (blat, arròs, ceba, etc, quan neix llavor neix una sola fulla)

– Dicotiledònies (roser, margarita, quan neix llavor neixen dues fulles)

Entradas relacionadas: