Composició de la Paret Cel·lular, Nucli i Regnes Fungi i Plantae

Clasificado en Biología

Escrito el en con un tamaño de 3,08 KB

Composició de la Paret Cel·lular

La paret cel·lular està formada per una xarxa de fibres de cel·lulosa i una matriu, en la qual hi ha aigua, sals minerals, hemicel·lulosa i pectina.

  • Hemicel·lulosa i pectina
  • Lignina: confereix rigidesa a la paret cel·lular.
  • Suberina i cutina: impermeabilitzen les parets de les cèl·lules que formen els teixits protectors.
  • Carbonat càlcic i sílice: donen rigidesa a l’epidermis de moltes fulles.

10.2) Nuclèol

(Falta informació)

  • Zona fibril·lar: contenen les estructures plomoses (síntesi de RNA) (més interna)
  • Zona granular (més externa)

10.3) Nucleoplasma

  • Dispersió col·loïdal d’aigua, ions i nucleòtids
  • Xarxa de proteïnes fibril·lars

10.4) DNA

· Cromatina

  • Heterocromatina: està condensada
  • Eucromatina: es descondensa durant la interfase per fer la transcripció

· Funció

  • Conté la informació genètica
  • Permet la transcripció de la informació

Regne Fungi

Zigomicets

Ascomicets

Basidiomicets

  • Microscòpics en floridures del pa i de les fruites
  • Tenen un miceli desenvolupat en hifes cenocítiques (hifes sense septes, una única cèl·lula però multinucleada)
  • Tenen unes espores de resistència de parets gruixudes anomenada Zigospora.
  • La majoria viuen en animals morts i plantes (sapròfits), però n'hi ha que són paràsits.
  • Els que són unicel·lulars són els llevats (vi, cervesa...)
  • Els pluricel·lulars fan micelis amb hifes septades i tenen uns sacs (ASCS) on si fa la meiosi i s’obtenen espores que són les Ascoespores.
  • N'hi ha que són paràsits de plantes (grafiosi de l’om) i d’humans (candidiasi vaginal)
  • Tenen les hifes septades
  • Fan meiosi en una estructura que es diu BASIDI i les espores es diuen basidiòspores
  • Els sapròfits són tots bolets i viuen en el terra
  • Els paràsits ho són de plantes (rovell, carbons, neules)

Regne Plantae

– Briòfits

  • Hepàtiques (si vas a qualsevol font hi ha unes plantes petites que segueixen la forma de la … s’adapten)
  • Antocerotes (viuen en zones d’aigua i costen de veure)
  • Molses

– Pteridòfits

  • Licopodis (creixen sobre si mateixes en forma d’espiral i on hi hagi aigua)
  • Equisets (plantes als rius que viuen a primavera, estiu i moren a la tardor i hivern)
  • Falgueres (tenen unes fulles molt grans que son medicinals)

– Espermatòfits

  • Gimnospermes (són tot arbres per protegir gamètes fan pinyes)
  • Angiospermes (plantes amb flor)

– Monocotiledònies (blat, arròs, ceba, etc, quan neix llavor neix una sola fulla)

– Dicotiledònies (roser, margarita, quan neix llavor neixen dues fulles)

Entradas relacionadas: