Comte Arnau

El modernisme: concepte creat per la gent del propi moviment.intel.lectuals i artistes units amb el proposit de modernitzar la cultura i la societat. La societat en què vivien estava molt enfonssada en el passat. Creien que la cultura tenia dos mals bàsics:1. una cultura enrraderida respecte als altres paisos europeus ja que la seva societat era tradicionalista 2.La cultura que eeistia no expiraba a ser universal sino a ser expresions locals. Hi ha dos fets importants dins del modernisme:1.La creacio de les festes Modernistas a Sitges on es reunien els artistas mes importants del mviment.2. la creacio de la revista l’Avenç. El modernismo es un moviment que simbolitza l’ctivitat d’un grup d’artistes amb la finalitat de transformar la història i la culura i que va comentas al 1890. els modernistas es consideren artistas professionals  que viuen per l’art, no viuen de l’art. Viuen amb plena vocacio. La poesia i el concepte de poeta: L’obra poetica de Joan Maragall es poc extensa. El seu primer llibre es Poesies. Es un llibre marcat pel vitalismo, observa la realitat a traves de la natura, els paisajes, es a dir, te elements romantics, son el que ell nomena moments de gràcies. El segon llibre és Visions i Cants(1900) es proposta regionalista, vitalista i de caracte optimista. EL tercer llibre fou les Disperses(1904). El quart llibre es Enllà, deixa de banda el seu carácter exaltat i es concentra en la naturalesa. El cinquè llibre Seqüencies torna a l’exaltacio hi ha poemas referits a la setmana tràgica(1909). La seva activitat poetica es plenament lliure ja que la desenvolupa sense la idea que hagi de viure d’ella.Altres caracteristiques Joan Maragall va tenir una gran particiacio en revistes com  l’Avenç, la Veu de Catalunya i Catalònia. Joan Maragall era un home culte, conexilla molbe la literaturaen especial la eurpeua i va fer fins i tot traduccios de Goethe,Nietschze i Novalis i tambe autors clàssics com Homer. Per Joan Maragall la natura es la fon d’inspiració per aixo existei un cert paral·lelisme amb Gaudi.JOAN GARÍ La llegenda de Joan gari explica la historia d’un eremita de Montserratque es temptat per Riquilda filla de Guifré el Pilos i poseída pel dimoni. Gari la viola i la mata. El Papa el condemna a caminar de quatre potes com si fos una bèstia. Capturats pels soldats de Cofre, i el presenten davant d’ell. El fill petit de Guifré que acaba de neixer es posa a parlar i en demana el perdó.Estructura:el poema esta dividit en 4 apartats: 1:presentacio i antecedents. Apartir d’aquí sabem que el contingut del poema neix d’una llegenda i que els personatges son : el diiable, Joangarí i la doncella Riquilda. ELs quatre primers versos sserveixen per localitzar el POEMA a Monserrat, els altres 4 versos ens explica i desenvolupa la accio de la temptacio que porta la doncella que esta poseída ples mals esperits.2:A Joan garí de li presenta la Riquilda vestida de teptacip.Joan Garí intenta resistir-se a la temptacio tancant els ulls pero no es suficient.3: Joan Gari mata a la Riquilda.4: A través de la veu omniscent d’un nen Joan Gari es perdonat.TEMA: el tema va sobre el poder de l’instint que s’imposa a l’home i que el converteix en victima de si mateix. Nomes la capacitat de la veu d’un nnene es capaç de recuperar la condicio humana d’en Joan Garí. RECURSOS TÈCNICS: Va utilitzar estrofes de la literatura popular per donar forma a una composició de forma popular. Va escriure versos heptasíl·labs amb rima assonant entre els versos parells, creant un romancet. Cal destacar els veros de tornada de la 1,2 i 4 estrofa, La tornada ajuda a mantenir la rima del conjunt.

COMTE ARNAU:El poema que escriu Maragall esta inspirat e una llegenda romántica que alhora e un mite. Per un cotat, el poema representa l’egocentrisme del comte i que l’assimila sota la concepcio del modernismo. L comte Arnau com els altres visions son un referent que s’identifica amb la nacio catalana. ESTRUCTURA: dividit en 10 parts de deigualnombres de versos cadascuna d’elles i tamb escritade manera diferent. En algunes predomina la descripcio, la narrativa o els dialegs.Estrofa 1-2:Preludi i presentació:ens situa en el temps que succeeix l’accio, es a dir, a punta d’alba. Es un moment com màgic, d’un moment del pas de la nit al dia i en haches momnt aareix el omte Arnau. Tambe hi ha la presentacio de dos personatges que son el comte Arnau i l’Adalaisa que és l’abadessa. Maragall escriu el poema sense repetir el peri de la lletra l’argument de la lllegenda. Fa una adaptació a la llegenda.. La segona estrofa descriu l’dalasia que descriu la seva satisfaccio al trobar al comte Arnau.Estrofa 3, Arnau representa l’instint carnal:Adalasia representa la espiritualita. Hi ha un momnt de tensio quan el comte Arnau entra a lahabitació de l’Adalasia. Els versos son narratius-descriptius amb algun diales.VV. 31-34 refelecteix la gran diferencia que hi ha entre els dos personatges. Per una banda es destaca la belleza de l’Adalaisa, per l’altra banda la força del comte Arnau..Estrofa , parla de les veus de la terra: en aquesta strofa apareixen les veus de la terra que representen l’alter ego. El poema al començament es una descripcio narracio i despres destaca la conversa entre les veus i el comte Arnau. Les veus son la seva conciencia. Les veus simbolitzen les forces telúriques que li donen mes força al comte. Estrofa 5, el rapte d’Adalasia, succeeix l’accio a la nit. La nit lo que fa es amagar els baixos instints del comte Arnau i aconseguir el que ell vol. El comte no s’atreveix a tocar l’Adalasia que es troba adormida i indefensa amb tota la seva bellesa.Estrofa 6 el superhome:en aquest momnt de la terra aclamant el triomf del comte. Estrofa 7, el comte Arnau mostra casament davant de la inmortalitat: en la primera part de l’estrofa es veu que la vida de l’Adalasia esta lligada a la nit i la ultratumba. Despres parla de la materialitat i de l’espiritualitat. El final del poema vol dir que la relacio entre tots dos existeix en un mon de ficcio.RECURSOS TÈNICS: utilitza la polimetría. Cal destacar l’ús de diàlegs barrejats amb descripcions i narracions. El dialegs donen un aire de dramatisme. Utilitza repeticio de paraules, recurs tippic de la poesia popular.L’ESTIMADA DE DON JAUME:afegits: 1.el que no explica Joan Maragall es que Jaime I va anar a visitar a pere Martell a Tarragona i ell li va començar a explicar les maravilles de Mallorca i es aquí quan a Jaime li entren ganes de conquerir-la.2Arriben a Mallorca, quan posa peu a terra ja sent conqueridor, fa alusio al color vermell( l’illa) i el groc dels seus cavallers, que simbolitza la senyera.3.és un rei que es un sant, el final  els sarrains tenen por del seu exercit i sant Jordi lluita mab el rei per a poder gunyar.Vol conferir l’illa per oferir-la a Dèu. 4.La batalla transcurre en un dia i aiò li proporciona tranquil·litat.5. El final es que la batalla es converteix en un somni de juventud.RECURSOS: Aquesta composicio esta escrita en versos heptasíl·labs i asonants i és un romanç, el tema principal es l’amor que te el rei per la seva terra i que s’enfronta als nobles que no volen anar a la conquesta de Mallorca.