Comte i Marx: Sociologia, Positivisme i Materialisme

1. L'estadi positiu i la sociologia segons Comte

L'època en què va viure Comte es caracteritzava pel creixement de la industrialització i els avenços científics i tecnològics. Tanmateix, aquests avenços no es traduïen en una situació social digna, ja que persistien la desigualtat, les injustícies i els desequilibris.

• Objectius: Per arribar a un estat millor, Comte donava importància al coneixement de les estructures socials i a la pràctica de la filosofia positiva. El positivisme es reivindica a partir de coneixements basats en l'experiència, allunyant-se dels temes metafísics.
• Jerarquia de les ciències: El sistema s'estructura segons la complexitat: a la base trobem l'astronomia, la física, la química i la biologia, amb la sociologia al capdamunt. Comte rebutja la psicologia com a ciència, argumentant que l'observació interior és impossible.
• Estàtica i dinàmica social: La sociologia s'ocupa de descobrir les lleis dels fets socials. L'estàtica social analitza l'ordre derivat de les lleis i tradicions, mentre que la dinàmica social estudia els elements que permeten el progrés.
• Govern ideal: Seguint la tradició de Bacon i Descartes, Comte creu que la ciència permet el domini de l'home sobre la naturalesa. El govern ideal, segons ell, és una sociocràcia dirigida per filòsofs.

2. La llei dels tres estats

Aquesta llei és una de les aportacions més notòries de Comte, basada en l'observació històrica i el desenvolupament mental humà:

• Estat teològic: L'home representa els fenòmens com a productes d'agents sobrenaturals. És una etapa infantil i immadura.
• Estat metafísic: Es substitueixen els agents sobrenaturals per forces abstractes. Correspon a l'època de joventut.
• Estat positiu: Els humans expliquen els fenòmens mitjançant lleis obtingudes de l'observació i el procediment científic. És l'etapa de maduresa.

Comte compara aquesta evolució amb la vida individual: infantesa teològica, joventut metafísica i maduresa positiva.

3. La religió de la humanitat

Comte pretén transformar la filosofia positiva en una religió positiva. L'objectiu és substituir el concepte de Déu pel de la Humanitat, entesa com un «Gran Ésser». Aquest concepte és històric: la població actual està condicionada per la passada i té el deure de millorar les condicions de vida de la futura.

4. La diferència entre l'home i els animals segons Marx

Marx critica els filòsofs especulatius anteriors, com Feuerbach, argumentant que s'han limitat a interpretar el món en comptes de transformar-lo (praxi revolucionària).

La diferència principal rau en la producció de mitjans de subsistència. L'ésser humà es crea a si mateix mitjançant el seu treball. Per a Marx, no és la consciència la que determina el mode de ser, sinó que és el mode de vida el que determina la consciència.

5. Conceptes centrals del materialisme històric

La lluita de classes és el motor de la història. En qualsevol època hi ha hagut opressors i oprimits lluitant pel control dels mitjans de producció i el poder polític.

Marx divideix la societat en dos nivells:

• Infraestructura (base econòmica): Constituïda per les relacions de propietat, les formes productives, les matèries primeres i la tecnologia.
• Superestructura: Formada per les lleis, la religió, l'art i les ciències.

Tota idea humana té la seva base en l'economia. Marx critica la «ideologia» que considera la superestructura com a independent de la base econòmica.