Concepte de capital cultural i socialització: influència en la formació de la identitat

Concepte de capital cultural

Bourdieu entén per "capital" els recursos que es posen en joc per obtenir beneficis a llarg termini. Hi ha diferents "capitals" en funció del camp social on es vulgui "invertir". Entenem el “camp social” com un mercat de béns simbòlics o materials on el capital que s´empra és el que pot optimitzar les condicionals inicials per poder progressar. La societat disposa de diferents camps d´acció, que amb el pas del temps han anat aconseguint autonomia, per promocionar socialment als seus integrants (camp econòmic, social, cultural, polític, religiós).

La socialització

La socialització és el procés mitjançant el qual l'individu entra a formar part de la cultura de la seva societat. En el seu transcurs, l'individu, "nascut amb una gamma de comportament potencial molt àmplia, és conduït a desenvolupar un comportament amb límits més restringits, consistents amb el que és habitual i acceptable d'acord amb les normes del seu grup". Així, la socialització implica tres principis fonamentals:

1) Procés d´aprenentatge

Aprèn com funciona el món i al mateix temps construeix la seva pròpia identitat. Consisteix en reforços i influències incomptables que van configurant la personalitat dels individus a partir de la seva base biològica i genètica. El procés dels humans d’esdevenir éssers socials pressuposa una sèrie de característiques humanes que la fan possible: plasticitat de la ment; capacitat d’aprenentatge social, habilitat de comprendre la ment dels altres i el desig ineludible de pertànyer a un grup. És un procés que dura tota la vida, una persona es pot veure sotmesa a diferents resocialitzacions en funció de les seves circumstàncies de vida.

2) Procés de interiorització

És un procés de interiorització de tal magnitud que configura la seva personalitat. Segons les experiències viscudes es configuren els trets psicològics fonamentals. Les actituds, les preferències, la forma d´estar en el món queden fortament establertes.

3) Immersió en una cultura determinada

La socialització és la immersió total i profunda en una cultura determinada, i concretament, en l'estat objectivat de la mateixa, que són les institucions. O sigui, el que aprèn en el procés de socialització és la cultura, és a dir, un complex conjunt de pautes de comportament recurrents que li permeten saber a què atenir-se en cada situació, què ha d'esperar dels altres, com ha de reaccionar en cada cas concret i què poden esperar els altres d'ell.

La socialització es du a terme mitjançant els agents socialitzadors, que són les vies o instàncies mitjançant les quals s´efectua la transmissió del coneixement cultural. És freqüent que aquests agents socialitzadors es classifiquin en dos grups bàsics, el grups primari i el secundari. El grup primari es caracteritza pel reduït nombre de membres que l'integren, tots els quals es coneixen personalment i mantenen relacions directes.