Conceptes Bàsics de Política: Sistemes, Poders i Eleccions

Què és la política?

La política consisteix a crear lleis per regular la convivència en societat.

Sistemes polítics

• Autoritari: Es caracteritza per la tirania o dictadura (el poder el té una sola persona) o l'oligarquia (el poder el té un grup reduït).
• Democràtic: Es basa en la sobirania nacional, on el poder resideix en els ciutadans.

El Cap d'Estat

• Monarquia: El cap d'Estat és un rei o reina, un càrrec generalment vitalici i hereditari.
• República: El cap d'Estat és un president o presidenta, escollit mitjançant eleccions per un període determinat.

Divisió de poders

• Poder legislatiu: S'encarrega d'aprovar les lleis i controlar l'acció del govern. Resideix habitualment en el Parlament.
• Poder executiu: Aplica les lleis i administra el país, incloent la gestió dels pressupostos anuals. Liderat pel cap de govern.
• Poder judicial: Garanteix el compliment de les lleis i administra justícia. Format pels tribunals de justícia.

Organització territorial de l'Estat

• Estat federal: El poder està distribuït entre un govern central i els governs dels estats membres, que poden tenir les seves pròpies lleis en certes matèries.
• Estat unitari: Existeix un únic centre de poder polític que s'estén a tot el territori, tot i que pot haver-hi descentralització administrativa per atendre necessitats regionals.
• Estat autonòmic: Model intermedi format per regions i/o nacionalitats que es constitueixen com a comunitats autònomes amb un grau significatiu d'autogovern. Espanya és un exemple destacat d'aquest model.

Sufragi i sistemes electorals

Sufragi universal

El sufragi universal és el dret a vot de tots els ciutadans majors d'edat, sense distinció de gènere, raça, nivell econòmic, condició social o altres factors discriminatoris.

Circumscripcions electorals

Les circumscripcions electorals són les divisions territorials utilitzades per a l'elecció dels representants polítics (diputats, senadors, etc.) per part de la població.

Sistemes d'assignació d'escons

• Sistema majoritari: El candidat o partit que obté la majoria simple de vots en una circumscripció guanya l'escó o els escons en joc. Exemple: Estats Units (per a moltes eleccions).
• Sistema proporcional: Els escons es reparteixen entre els partits en proporció al nombre de vots rebuts. Exemple: Espanya i Catalunya (per a les eleccions al Congrés i Parlaments autonòmics).

Tipus de llistes electorals

• Llistes obertes: Permeten als electors votar candidats individuals, fins i tot de diferents partits o alterant l'ordre de la llista proposada pel partit.
• Llistes tancades: Els electors voten una llista completa de candidats presentada per un partit, sense poder modificar-ne l'ordre ni la composició. Són comunes en sistemes proporcionals.

Llei d'Hondt i barrera electoral

La Llei d'Hondt és un mètode matemàtic utilitzat per assignar escons en sistemes de representació proporcional. Sovint, les lleis electorals estableixen una barrera electoral (per exemple, un mínim del 3% dels vots) que els partits han de superar per poder participar en el repartiment d'escons.

Parlament espanyol: Congrés i Senat

Congrés dels Diputats

El Congrés dels Diputats és la cambra baixa de les Corts Generals d'Espanya. Les seves característiques principals són:

• Està format per 350 diputats.
• Les eleccions se celebren cada quatre anys (legislatura ordinària).
• S'utilitza un sistema de representació proporcional (amb la Llei d'Hondt) per a l'assignació d'escons.
• Les candidatures es presenten en llistes tancades i bloquejades.

Senat

El Senat és la cambra alta de les Corts Generals d'Espanya, considerada la cambra de representació territorial. Les seves característiques són:

• El nombre de senadors és variable, actualment al voltant de 260 (una part escollida directament i una altra designada pels parlaments autonòmics). Per exemple, a les eleccions de 2023, eren 208 electes i 57 designats, sumant 265.
• Les eleccions per als senadors d'elecció directa se celebren cada quatre anys, coincidint amb les generals.
• Per als senadors d'elecció directa provincial, s'utilitza un sistema majoritari parcial (els electors poden votar fins a tres candidats en la majoria de circumscripcions).
• Les candidatures per a l'elecció directa es presenten en llistes obertes.

Ideologies polítiques

Definició d'ideologia

La ideologia és una visió del món, un conjunt d'idees, creences i valors que configuren la nostra manera d'entendre la realitat. Està influenciada per factors com la formació, la cultura d'origen, les experiències personals i les conviccions.

Ideologia política

La ideologia política és un sistema d'idees i principis sobre com s'hauria d'organitzar la societat, incloent aspectes com el sistema econòmic, la forma de l'Estat, les relacions laborals, i la definició i garantia dels drets i deures dels ciutadans.

Espectre polític: Esquerra i Dreta

Tradicionalment, les ideologies polítiques es classifiquen en un espectre que va de l'esquerra a la dreta:

• Esquerra (progressistes): Generalment associada amb valors com la igualtat social, la defensa dels drets dels treballadors, la promoció de l'Estat del benestar (serveis públics universals finançats amb impostos progressius), i sovint, una perspectiva més globalista o internacionalista.
• Dreta (conservadors): Sovint vinculada a valors tradicionals, la defensa de la propietat privada i el lliure mercat, una menor intervenció de l'Estat en l'economia (que pot implicar menys impostos), i sovint, una perspectiva més nacionalista.

Vegueries a Catalunya

Les vegueries són una forma d'organització territorial pròpia de Catalunya, amb arrels històriques i actualment previstes en l'Estatut d'Autonomia. Cada vegueria agrupa diversos municipis i comarques amb l'objectiu de millorar la planificació territorial, la prestació de serveis públics de la Generalitat i la cooperació intermunicipal.