Conceptes Fonamentals de Llenguatge i Llengua: Variacions i Registres

Conceptes Clau de Llenguatge i Llengua

Llenguatge

El llenguatge és la capacitat humana que manifestem amb una gran unitat, tot i que pot variar molt en la seva expressió. La capacitat humana de parlar és tan diversa com ho són els parlants.

Llengua

La llengua és el sistema de signes i regles que cada comunitat organitza per fer un ús concret de la capacitat humana. És una creació col·lectiva, i cada parlant en fa un ús propi, anomenat expressió individual.

Trets Comuns de les Llengües

1. Tots els humans utilitzen mecanismes fisiològics per articular sons.
2. Estan formades per unitats de dos nivells:
   • Unes no porten significació (sons, fonemes...).
   • Altres sí que en porten (paraules, oracions...).
   Les primeres són la base; això s'anomena doble articulació.
3. Totes les llengües tenen regles que impedeixen la combinació d'unitats.

El llenguatge és molt divers; a l'interior d'una mateixa llengua hi ha diverses maneres de parlar.

Normes i Conceptes Fonamentals

• Llengua: Sistema de signes o codi.
• Parla: Ús individual de la llengua.
• Norma: Element regulador.

Variacions Lingüístiques (Idiolectes)

Les variacions lingüístiques, també conegudes com a idiolectes, es poden deure a la procedència o al context.

Variacions per Procedència

• Diacròniques: Varietats que es delimiten al llarg del temps.
• Diestràtiques: La llengua és un signe d'identificació dels diferents grups socials.
• Dialectes: Per superar les diferents formes de parlar un mateix idioma, s'ha creat la varietat estàndard, que té com a normes:
  1. Facilitat de comprensió.
  2. A disposició de tots.
  3. No és obligatori.
  4. Conegut i comprès per tothom.
  5. Acceptat per tots.
  6. Fàcil d'entendre.

Variacions per Context (Registres Lingüístics)

• Tema: Determina les formes lingüístiques dels diferents registres. Cada tema pot tenir una especialització diferent, sent molt especialitzat o molt obert.
• Nivell de formalitat: Fa referència a la relació entre els interlocutors. Segons el tracte i la forma de parlar, pot tractar-se d'un text més formal o d'un informal.
• Canal: És el mitjà pel qual parlem (verbalment, per carta, etc.). El canal escrit sol ser més formal.
• Intencionalitat: La intenció del text pot determinar el registre que s'ha utilitzat. Les intencions poden ser: informar, convèncer, etc.

Classificació dels Registres Lingüístics

• Registre culte: Propi de persones instruïdes, caracteritzat pel rigor i l'elegància.
• Registre col·loquial: L'empren persones en procés d'instrucció. Es parla en àmbits familiars o informals.
• Registre vulgar: Propi de persones sense competència lingüística. S'allunya de la norma gramatical.