Conceptes geogràfics: relleu, hidrografia i geologia

Relleu i hidrografia

Serralada: Conjunt de muntanyes o de serres paral·leles o alineades que sol constituir un sistema més llarg que ample de centenars de quilòmetres.

Perfil topogràfic: Un perfil del relleu –o tall topogràfic– és un gràfic que representa un tall o secció vertical d'un terreny. El perfil ens permet copsar més bé les formes del relleu i la silueta de les muntanyes que no pas una representació horitzontal, com ara un mapa. El perfil del relleu pot ser molt útil per adonar-nos dels desnivells d'un recorregut.

Vessant hidrogràfica: Conjunt de rius amb els seus afluents que desemboquen al mateix mar.

• Vessant Atlàntica: Són tots aquells rius que desemboquen a l'oceà Atlàntic.
• Vessant Cantàbrica: Tots aquells rius que desemboquen al mar Cantàbric.
• Vessant Mediterrània: Tots aquells rius que desemboquen al mar Mediterrani.

Riu: Corrent d'aigua dolça natural que flueix amb continuïtat.

Afluent: És un riu o torrent que aboca les seves aigües en un altre de més important.

Longitud: Extensió d'un extrem a l'altre d'una superfície que es mesura amb quilòmetres, metres, centímetres, etc.

Naixement: Lloc on s'origina un corrent d'aigua.

Desembocadura/gola: És el punt més baix d'un riu, bé sigui abocant al mar, a un llac o a un altre corrent d'aigua de la qual n'és afluent.

Relleu: Conjunt d'accidents geogràfics que configuren el relleu de la Terra.

Arxipèlag: És un conjunt d'illes sovint amb característiques geogràfiques similars.

Meseta: És un altiplà que es troba al mig de la península Ibèrica.

Geologia

Era arcaica o Precambrià: Temps geològic que correspon al període anterior al Cambrià. Va des de l'origen de la Terra (-4500 milions d'anys) fins a -570 milions d'anys.

Era primària o Paleozoic: És una divisió major de l'escala dels temps geològics, una de les quatre eres geològiques. És també l'era més antiga, també anomenada primària. Va des dels -541 fins als -252 milions d'anys.

Era secundària o Mesozoic: És una de les tres eres que conformen l'eó Fanerozoic, el seu nom original era «Secundari». Inclou tres períodes geològics: del més antic al més recent, són el Triàsic, el Juràssic i el Cretaci. S'estén des de fa -252 milions d'anys fins a -66 milions d'anys. El Mesozoic segueix el Paleozoic i precedeix el Cenozoic o Quaternari.

Quaternari: És el període geològic que va des de -2.58 milions d'anys fins al present. El Quaternari està subdividit en les èpoques del Plistocè i l'Holocè.

Terrenys silicis: Terrenys formats per materials antics (paleozoics o precambrians) on hi predominen granit, pissarres i gneis.

Terrenys calcaris: Terrenys formats per roques que es van formar al final del Paleozoic i el Cenozoic. Hi predominen els materials calcaris com ara calcàries, guix, margues...

Terrenys argilosos: Terrenys formats per materials tous com ara argila, margues, guixos, calcàries...

Organització territorial

Comunitats autònomes: És un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya. Les comunitats autònomes es conformen com a exercici del dret a l'autonomia reconegut per a les nacionalitats i regions que integren l'Estat espanyol. Les diferents comunitats autònomes d'Espanya són: Andalusia, Catalunya, Comunitat de Madrid, País Valencià, Galícia, Castella i Lleó, País Basc, Illes Canàries, Castella-la Manxa, Regió de Múrcia, Aragó, Illes Balears, Extremadura, Astúries, Navarra, Cantàbria, La Rioja.

Província: És una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat. Actualment a Espanya hi consten 50 províncies.

Comarca: En general, una comarca és una extensió de territori reduïda, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen. Actualment a Catalunya hi ha 42 comarques.

Capital: També anomenada ciutat capital o capital política, és la ciutat o poble principal que està associada al govern d'una regió administrativa específica del qual és la seu. Cada comunitat autònoma, cada província i cada comarca tenen una capital.

Xarxa hidrogràfica

La xarxa hidrogràfica d'un territori la formen el conjunt de les seves aigües superficials (rius, rieres i llacs). Podem diferenciar diferents xarxes hidrogràfiques segons el seu naixement i segons on desemboquin:

• Els rius que neixen als Pirineus:
  • Xarxa Pirineus-Ebre
  • Xarxa Pirineus-Mediterrani
  • Xarxa Atlàntica
• Els rius que neixen a les serralades costaneres:
  • Xarxa Mediterrània