Conceptes

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,95 KB

 
DRET SUBJECTIU :És una relació de poder que concedeix l’ordenament jurídic a una determinada persona.
La llei regula una pluralitat de situacions:Contractes compra - venda, Contractes arrendament urbà, etc...
L’ordenament jurídic atorga facultats o poders a les persones, i les persones que són titulars d’una sèrie de drets o facultats estaran legitimats per exigir la protecció dels seus drets, ja sigui per via judicial o via extra judicial.
QUE FAN ELS DRETS SUBJECTIUS: Legitimar-nos per tal d’exigir el seu compliment, tenim legitimació activa, ja que la llei ho concedeix
De la mateixa manera que espot reclamar un dret, també aquesta persona pot ser obligada a complir unes obligacions que l’ordenament jurídic l’imposa, aquesta persona està legitimada passivament.
EX à l’arrendador té l’obligació de conservar l’habitatge de forma que l’arrendatari en pugui fer l’ús pactat. Si l’arrendador no compleix amb les obligacions estrictament necessàries per tant que l’arrendat pugui destinar aquell be a l’ús pactat, podríem interposar una demanda contra l’arrendador.
LEGITIMACIÓ ACTIVA: dret a reclamar els seus drets (arrendatari) LEGITIMACIÓ PASSIVA: persona a qui hem dirigeixo perquè compleixi amb les seves obligacions (arrendador)
CLASSIFICACIÓ DELS DRETS SUBJECTIUS:PÚBLICS O PRIVATS:
Dret públic:
quant jo hem puc dirigir contra l’estat per exigir una determinada prestació o be, que se’m reconegui un dret. Sempre que no tingui com a origen una relació de dret privat.
Dret privat: es divideixen en tres categories Dret de la personalitat, Dret de la família, Drets patrimonials
Drets de la personalitat:Dret a l’honor, Dret a l’ imatge,Dret a l’ intimitat, Dret al nom i cognom
Drets de la família:
Són aquells que una persona es titular per el fet de pertànyer a un grup familiar:
Drets entre cònjuge o parella de fet
Dret a contribuir en les despeses familiars, obligació d’ajudar-se de forma mutua, obligació de pagar una pensió d’aliments o rebre, etc...
Dret entre persones que són familiars en els casos que preveu la llei rebre una pensió d’aliments
El familiars fins un determinat parentiu ( germans ) tenen l’obligació de prestar-se aliments en cas de necessitat.
Pensió compensatòria i pensió econòmica:
Compensatòria:
la parella si acredita que com a conseqüència del matrimoni a vist perjudicada la seva situació econòmica, podrà exigir el pagament d’aquesta compensació.
Econòmica:
es dona només en un règim de bens (separació de bens ), un membre de la parella a treballat per l’altre durant el temps del matrimoni, o be a contribuït de manera important per els treballs de la casa, pot tenir dret a rebre una indemnització en el moment de la separació.
Dret successori:
ho concedeix la llei a determinades famílies, en casos com:
Successió intestada: quant no hi ha testament Successió testada: quant hi ha testament ( dret que te una persona a l’herència )Dret a la legitima: dret que tenen els fills en cas de mort dels pares (25% dels bens dels pares són per els fills)
Drets patrimonials: Són aquells drets que tenen caràcter econòmic, i normalment són fruit d’una relació privada (contracte) i cada un dels titulars té dret a exigir a l’altre una determinada conducta.
Dret de crèdit: tenen caràcter personal, només es poden exigir entre les parts.
Dret reals: poden tenir el seu origen en un contracte, la característica és que es poden imposar a terceres persones (erga omnes)
Drets d’ús: dret a usar una cosa per obtenir el necessari per viure.
Dret d’ús de fruit: dret a obtenir tots els arrendaments que estic posein, no només els necessaris.
Dret d’habitació: dret a habitar un determinat lloc, però només ocupar l’espai necessari per viure.
ABSOLUTS O RELATIUS:Dret Absolut: aquell que te una persona i pot imposar front altres persones Dret real: drets sobre coses ( bens mobles, etc...)Dret personalitat: honor, imatge i intimitat
Drets Relatius: drets de crèdit: relacions en que dues o més persones han signat un contracte o qualsevol document que comporta el naixement d’una sèrie de drets i obligacions.
QUI ES SUBJECTE DE DRETS SUBJECTIUS:
Tota persona física o jurídica, Aquella persona que n’és titular, Un únic titular de un dret subjectiu ( únic que firma el contracte), Co - titulars de drets subjectius (comunitat)
El titular d’un dret subjectiu tindrà més o menys facultat segons el tipus de dret que tingui:
Nu a propietari à qui es propietari de la cosa però no la posseeix
Ple propietari à es propietari de la cosa i si la posseeix
ADQUISICIÓ I EXTINCIÓ DELS DRTES SUBJECTIUS:
ADQUISICIÓ DELS DRETS SUBJECTIUS:
Originaria:
No s’adquireix el dret de cap titular anterior
Derivativa: s’adquireix el dret d’un titular anterior
Aquesta adquisició derivativa pot ser:
constitutiva: l’adquisició és d’un dret que no existia abans i es crea translativa: transmissió d’un dret d’un titular a una altre persona
També aquesta adquisició derivativa pot ser:
inter vivos: entre vius mortis causa: per herència en testament Títol universal: es transmet tots els bens d’una persona ( hereu ) Títol particular: quant es transmet a una persona alguns bens, no tots


MODIFICACIÓ DELS DRETS SUBJECTIUS: És pot produir per una modificació en la persona o en la cosa:
Modificació en la persona:
Subrogació personal: vol dir un canvi de titularitat. Que canvi el subjecte de drets i obligacions.
Modificació en la cosa: Subrogació real: canvi en la cosa de la qual sóc titular i tinc drets i obligacions.
També es podrà fer una NOVACIÓ sobre el contracte que comportés el canvi en alguna de les clàusules del contracte.
EXTINCIÓ DELS DRETS SUBJECTIUS: Es produeix quant els drets subjectius deixen d’existir totalment
Causes:
Compliment del contracte (préstec) Acabament del termini o condició establerta ( durada de l’ús de fruit) Desaparició de la cosa totalment ( propietari d’un animal i mor)
Altres vegades es produeix la pèrdua d’un dret però no la seva extinció
Exemple: expropiació ( continua existint el dret de propietat però no s’ha extingit totalment, encara que s’ha perdut )
Una altre cosa que comporta l’extinció del dret a vegades és la
renuncia ( acte de declaració unilateral, no necessita el consentiment de cap altre persona)
Exemple: pots renunciar al dret d’ús de fruit i aquest pot desaparèixer o pot ser que si renuncies vagi a parar a una altre persona
Respecte a la renuncia ( ART 6.2 C. Civil):La renuncia serà valida quant no perjudiqui l’ interès, l’ordre públic i quant no perjudiqui a tercers La renuncia es un acte de declaracions unilateral, en el sentit que el fa el titular del dret i no necessita el consentiment de cap altre persona
EXERCICI DELS DRETS I ELS SEUS LÍMITS:( bona fe i abús de dret)
L’exercici dels drets subjectius: aquelles persones que són titulars de drets subjectius com a tal, estan legitimats activament per reclamar la protecció dels seus drets. I els subjectes coma a titulars d’obligacions també se’ls pot reclamar el compliment d’aquests per via judicial o extra judicial, parlem de legitimitat passiva.
LÍMITS DEL DRET SUBJECTIU:Límits naturals: deriven de la pròpia naturalesa del dret. No es un dret absolut, ja que jo no puc fer tot el que vull amb la meva propietat, la llei estableix unes limitacions ( on puc construir, a on construir, distància a guardar amb la finca veïna, etc...) Límits en la col·lisió de drets: enfrontament de dos drets ( dos drets que xoquen) Exemple: dues persones afirmen ser propietàries d’un bé immoble i acrediten un títol. La llei diu que el propietari serà qui primer inscrigui en el registre de propietat, sinó ho serà qui tingui el títol més antic.Límits genèrics: afecten a tos els drets, en concret fem referència al principi de bona fe.
ART 7.1 C. Civil:
els drets s’hauran d’exercir d’acord a les exigències de la bona fe.
Es un model de conducta que ètica o socialment es considerat com correcte. Si una persona actua de bona fe, no està detallada ni escrita a les normes o codis, sinó que es un concepte que està a la consciència social i que es desenvolupat per la jurisprudència. La bona fe es podrà oposar com excepció quant ens demanen el compliment d’alguna obligació o be quant ens volen oposar algun dret, aquesta excepció s’anomena (EXCEPTIO DOLI)
Aquest principi de bona fe s’aplica de forma subsidiària, es a dir que no hi ha cap altre norma a aplicar, per solucionar la controvèrsia.
A vegades trobem normes específiques que ens definiran que és la bona fe en determinats supòsits:
( usucapió) A Catalunya no es té en compte el principi de bona fe, però en canvi a Espanya, la normativa està en contra de la bona fe i creu que la bona fe la té la persona que actua com a propietari perquè es pensa que ho és.
ABÚS DE DRET ( s’utilitza de forma subsidiària):Acte o omissió que està emparat per la llei però que en canvi, sobrepassa els límits normals de l’exercici del dret perjudicant a una tercera persona ( ART 7.2 C. CIVIL)En aquests casos si no hi ha cap norma que prohibeixi realitzar aqueta conducta podem acudir als tribunals i per intentar impedir-la al·legar l’abús de dret.
Pot general l’abús de dret, una indemnització, cessació d’una determinada conducta o que es prenguin mesures per atenuar els danys i prejudicis.
Exemple: un senyor te una finca, en la qual ell pot realitzar determinades coses ( no podrà construir, etc...) però si vol si que pot fer un hort al costat de la finca del veí, no estaria prohibit però en canvi si que podria molestar i llavors es podria realitzar un abús de dret.
ELS LÍMITS TEMPORALS DE L’EXERCICI DELS DRETS(prescripció i caducitat)
PRESCRIPCIÓ:Adquisitiva (usucapió): adquisició d’un determinat dret o be pel transcurs del temps en qualitat d’amo de forma continuada, pacífica, pública i ininterrompuda.
Extintiva:
per el transcurs del temps s’extingeix el dret de reclamar a una persona el dret. S’estableix per evitar la inseguretat jurídica, ja que so les accions es poguessin reclamar permanentment sense terminis això genera inseguretat jurídica perquè no saps si una persona decidirà fer ús d’un dret o no.
DRETS QUE NO PRESCRIUEN SEGONS LA LLEI:

· Declaració d’hereu (sempre que ningú no ho posseeixi)
· Acció de divisió de la cosa comuna
· Partició de l’herència
· Delimitació de finca contigües
· Elevació d’un document privat a escriptura pública
· Totes aquelles que tenen caràcter indisponible

Entradas relacionadas: