Condició Física: Beneficis, Nivells i Principis d'Entrenament

Condició física

La condició física és l'estat que permet a la persona desenvolupar el seu treball diari amb energia, eficàcia i sense que això provoqui cansament, amb una menor despesa energètica possible i evitant les lesions. Una bona condició física previnen malalties i assegura una bona salut.

Nivells de condició física

• Mínim: llindar entre un organisme sa i malalt.
• Mig: nivell mitjà estàndard.
• Ideal: òptim per desenvolupar la màxima capacitat i eficàcia funcional.

Qualitats físiques

Condicionants: determinades pels processos energètics i metabòlics de rendiment de la musculatura voluntària (resistència, força i flexibilitat).

Coordinatives: determinades pels processos de direcció del sistema nerviós central i depenen del bon funcionament d'aquest (coordinació, equilibri...).

Resultants: unió de les dues anteriors. Es manifesten en la majoria d'esports i activitats físiques (agilitat, destresa, precisió, fluïdesa dels moviments).

Beneficis

• Millora la capacitat cardiorespiratòria, la circulació, els glòbuls vermells i l'hemoglobina a la sang, la mioglobina al múscul, el transport i l'arribada d'O₂ a la sang i la captació d'O₂ als pulmons.
• Disminueix la freqüència cardíaca i el greix sota la pell.
• Regula el nivell de colesterol i el pes ideal.

Llei de Selye

L'efecte que produeix un estímul (treball físic) en l'organisme es concreta en una situació d'estrès que genera una sèrie de reaccions (síndrome d'adaptació) que eleva el nivell inicial de rendiment (sobrecompensació).

Llei de Schultz

Cada persona té un nivell de rendiment (llindar) al qual ha d'adaptar l'entrenament (treball i descans). La intensitat de l'estímul haurà de ser diferent per obtenir una reacció adequada.

Principis de l'entrenament

• Principi d'individualitat del practicant: respectar les característiques de cada individu.
• Principis d'adaptació, d'intensitat i de progressió: l'organisme humà és capaç de suportar progressivament esforços cada vegada més grans.
• Principi de continuïtat: si es fa exercici físic regularment s'aprofiten les sobrecompensacions i s'accentuen les adaptacions que milloren la condició física.
• Principi d'alternança: respectar períodes de recuperació per permetre que l'organisme sobrecompensi; aquests períodes de recuperació es poden aprofitar per treballar una altra qualitat física aplicant una càrrega diferent.
• Principi de varietat: els estímuls aplicats als programes han d'utilitzar el major nombre de continguts, sistemes d'entrenament i recursos per aconseguir els objectius, evitant així la monotonia i l'avorriment.
• Principi de multilateralitat i especialitat: l'entrenament ha de buscar un desenvolupament harmònic de totes les qualitats físiques. Un cop incrementat el nivell inicial, es busca el rendiment de forma específica.
• Principi de motivació: l'entrenament ha de treballar aspectes com la voluntat i la motivació per superar els esforços que es plantegen.