Conductes: Assentiva, Agressiva i Passiva i Teoria de Rogers

Conducta assentiva, agressiva i passiva

• Conducta assentiva: Persona que expressa de manera directa i clara les seves emocions i sentiments. És un tipus de conducta positiva i ideal. Es tracta d'algú que es respecta a si mateix i als altres, expressa el seu pensament de manera honrada sense sentiment de culpa i procura no perjudicar els altres (pensament coherent).
• Conducta agressiva: Persona que defensa els seus propis interessos i desitjos, manifestant un cert egoisme. Per tal d'aconseguir els seus objectius, serà capaç de tenir una conducta agressiva tant verbalment com físicament. Mostra una baixa autoestima (ex: ser desagradable amb els altres, donar un cop a la taula quan les coses no surten bé, etc.).
• Conducta passiva: Persona que no s'atreveix a manifestar les seves opinions o sentiments. Té poc respecte per si mateixa, mostra una baixa autoestima i vol evitar els conflictes. Busca l'afecte dels altres i té una por patològica de perdre aquesta estimació (intenta passar desapercebuda per no molestar).

La teoria humanista de C. Rogers

Carl Rogers (1902-1987) va néixer a Chicago, va ser professor a la Universitat de La Jolla (Califòrnia) i va desenvolupar una psicologia humanista l'objectiu bàsic de la qual és comprendre i millorar la personalitat.

Per a Rogers, la conducta és la resposta a la percepció que té l'individu de les seves necessitats. Rogers va reconèixer que la conducta de la persona està condicionada per la seva constitució biològica, les forces socials (la societat) i les experiències passades, però a més a més va defensar la llibertat personal de la interacció de l'organisme i l'ambient.

La tasca fonamental de l'ésser humà és «l'autorealització del jo»: aconseguir que la persona sigui reflexiva, oberta a noves experiències, respectuosa amb si mateixa i tolerant amb els altres. La persona desadaptada serà tancada, rígida i automenyspreada.

Les tres actituds bàsiques d'un terapeuta són:

• Empatia.
• Autenticitat (que el pacient no parli per parlar).
• Acceptació del pacient.

Aquest, en veure's acceptat, verbalitzarà els seus sentiments i assumirà el canvi personal.