Congrés de Viena i Revolucions Liberals (s. XIX)

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,38 KB

El Congrés de Viena i la Restauració

Objectius i mesures del Congrés de Viena

1. Explica els objectius del Congrés de Viena i les mesures que es van prendre per aconseguir-los.

Els objectius principals del Congrés de Viena (1814-1815) eren:

  • La restauració de l'absolutisme monàrquic: reposar els monarques deposats per Napoleó als seus trons.
  • Remodelar el mapa europeu: reorganitzar les fronteres d'Europa, sense tenir en compte les aspiracions nacionals dels pobles.
  • Establir un sistema d'equilibri de poder: evitar que una sola potència dominés Europa.

Per aconseguir aquests objectius, es van prendre les següents mesures:

  • Creació de la Santa Aliança: un tractat d'ajuda mútua entre els monarques europeus davant de qualsevol amenaça de revolució liberal, que admetia el dret d'intervenció militar.
  • Celebració de congressos periòdics: per resoldre els problemes internacionals i mantenir l'ordre establert.

Oposició a la Restauració

Forces contràries a l'absolutisme

2. Quines forces s'oposaren a la restauració absolutista?

Les principals forces que es van oposar a la Restauració van ser el liberalisme i el nacionalisme. Aquestes ideologies van guanyar força durant el segle XIX i van impulsar diverses onades revolucionàries.

Liberalisme i Nacionalisme

Definicions i característiques

3. Defineix en poques paraules en què consisteixen el liberalisme i el nacionalisme.

  • Liberalisme: Sistema polític que fonamenta la societat en l'individu. L'Estat ha de garantir els drets i les llibertats fonamentals dels ciutadans, incloent-hi el dret a la propietat (amb mínima intervenció estatal en l'economia). El poder legislatiu (Parlament) s'elegeix per sufragi, i una Constitució garanteix la divisió de poders (executiu, legislatiu i judicial independent).
  • Nacionalisme: Ideologia política que sosté el dret dels pobles a decidir sobre ells mateixos i a defensar la seva sobirania. Defineix la nació com un conjunt d'individus amb lligams culturals propis que volen viure en comunitat. Cerca la coincidència entre Estat i nació.

Les Revolucions Liberals

Característiques de 1820 i 1830

4. Quines característiques van presentar les revolucions del 1820? I del 1830?

  • 1820: Aixecaments militars i armats que intentaven posar fi a l'absolutisme. Generalment, van ser vençuts per la Santa Aliança. Excepcions: Grècia (1822, independència de l'Imperi Turc) i les colònies espanyoles a Amèrica continental (1825).
  • 1830: Revoltes amb suport popular. Allà on van triomfar, es va substituir l'absolutisme per sistemes polítics constitucionals, on la burgesia tenia el poder, però basats en un liberalisme conservador (sufragi censatari i llibertats limitades).

La Primavera dels Pobles

La revolució de 1848

5. Què va ser la ''Primavera dels Pobles''?

La "Primavera dels Pobles" fa referència a la revolució de 1848. Va significar l'aparició dels ideals democràtics: sufragi universal, sobirania popular, igualtat social, i l'emergència dels treballadors com a força política. La majoria d'aquestes revolucions van ser sufocades.

Liberalisme vs. Democràcia

Diferències i sobirania popular

6. Estableix les diferències entre liberalisme i democràcia. En què consisteix la sobirania popular?

El liberalisme del segle XIX identificava la sobirania nacional amb el sufragi censatari (només votaven els propietaris o els que tenien un cert nivell de riquesa). La democràcia, en canvi, defensava la sobirania popular, que implicava la participació de tots els ciutadans barons en la vida política mitjançant el sufragi universal (masculí, en aquell moment).

Unificacions d'Itàlia i Alemanya

Trets comuns

7. Quins trets comuns presenten la unificació d'Itàlia i la d'Alemanya?

  • Els estats més poderosos (Piemont a Itàlia i Prússia a Alemanya) van liderar la unificació.
  • Van implicar anys de conflictes armats.
  • La burgesia va ser la classe dirigent dels nous estats.

Imperi Austríac i Imperi Turc

Problemes nacionals a finals del s. XIX

8. Quins problemes persistien a la darreria del segle XIX a l'Imperi Austríac i a l'Imperi Turc?

A finals del segle XIX, tant l'Imperi Austríac com l'Imperi Turc tenien greus problemes nacionals. Dins de les seves fronteres, hi havia pobles que aspiraven a la independència.

Lluita política a Europa Occidental

Objectius a finals del s. XIX

9. Quins eren els objectius de la lluita política a Europa occidental en aquella mateixa època?

A Europa occidental, els objectius de la lluita política a finals del segle XIX eren:

  • L'avenç de la democràcia.
  • El dret al sufragi universal (masculí).
  • L'ampliació de les llibertats individuals i col·lectives.
  • El reconeixement dels drets socials.