La Constitució de 1931 i les Formacions d'Esquerra

Postulats de la Constitució de 1931

La Constitució de 1931 era molt avançada per al seu temps i tenia un caràcter democràtic i progressista.

• Espanya: Es defineix com una República de treballadors de totes les classes que s’organitza en un règim de llibertat i de justícia.
• Tots els poders emanen del poble.
• L’Estat es configura de manera integral, però s’accepta la possibilitat de governs autònoms en algunes regions.
• El poder legislatiu resideix en les Corts (una sola cambra amb atribucions molt àmplies).
• El poder executiu recau en el govern (Consell de Ministres i Cap de Govern), el President de la República, el Cap de l’Estat i el representant institucional.
• El poder judicial és exercit per jutges independents.
• Presenta una àmplia declaració de drets i llibertats i es preocupava pels temes socials.
• Igualtat absoluta davant la llei, l’educació, la feina i la no-discriminació per raons d’origen, de sexe o de riquesa.
• Vot des dels 23 anys i sufragi per a les dones.
• Reconeixia la facultat del govern per expropiar béns d’utilitat social.
• El treball es considera una obligació social.
• Laïcitat de l’Estat, ja que no hi havia cap religió oficial.
• Reconeixia el matrimoni civil i el divorci.

Les formacions d’esquerra

Partidària de: la laïcitat de l’Estat, la democratització de l’exèrcit, la reforma agrària, els drets socials i laborals i la descentralització de l’Estat.

Partits republicans

L'any 1934 es va formar Izquierda Republicana, fruit de la convergència de diversos grups:

• Partit Acción Republicana, liderat per Manuel Azaña.
• Partit Republicà Radical Socialista, liderat per Marcel·lí Domingo.
• Al Servicio de la República, liderat per J. Ortega y Gasset.

Eren partits republicans d’àmbit estatal que tenien una certa implantació entre les classes mitjanes i populars, i estaven suportats per una bona part de la intel·lectualitat.

Partits autonomistes

• Organització Republicana Gallega Autònoma (ORGA), amb S. Casares Quiroga.
• Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), amb Francesc Macià i Lluís Companys.

Partits obrers i sindicats

• Partido Socialista Obrero Español (PSOE): Tenia una gran influència sobre els treballadors i agrupava dos corrents: un de socialdemòcrata, partidari de consolidar el règim republicà i encapçalat per Julián Besteiro i Indalecio Prieto; i un altre de revolucionari, liderat per Largo Caballero (secretari general de la UGT), que veia la República com un camí vers el socialisme.
• Partido Comunista de España (PCE): Més a l’esquerra, liderat per J. Díaz i D. Ibárruri, tot i que llavors tenia un nombre de militants reduït.
• CNT (Confederació Nacional del Treball): La força sindical més important, de caire anarquista, amb un milió d’afiliats a Espanya i un fort arrelament a Catalunya. Tenia dues línies d’actuació:
  • Els Treintistes: Defensaven una orientació netament sindicalista, de caire moderat i amb un cert suport a la República.
  • El sector revolucionari: Agrupat a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i liderat per Buenaventura Durruti, Francisco Ascaso i Joan Garcia Oliver, que defensava la via insurreccional i armada.
• Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM): Liderat per Andreu Nin i Joaquim Maurín.

Contraris a la República

Dins d'aquestes formacions d'esquerra, no n'hi havia cap que fos contrària al règim republicà en la seva essència inicial.