Context historic vicent andres estelles

Vicent Andrés Estelles va nàixer a Burjassot l’any 1924. Fill d’una família de forners. La seva vida va ser macada pel context històric que imposa la Guerra Civil i la seva duríssima seqüela que fou, per a l’escriptor, encara pitjor que la bel·ligerància militar. En 1942 l’autor va traslladar-se a Madrid per cursar estudis de periodisme i, havent fet el servei militar en el Pirineu basc, torna a València 5 anys desprès on va començar la seva feina en Las Provincias.

Des d’un punt de vista extern i basant-nos exclusivament en la data d’aparició dels seus poemes, s’ha dividit la producció estellesiana en dos grans períodes: abans i desprès de 1970. Fins aquesta data només aparegueren Ciutat a cau d’orella (1953), La nit (1956), Donzell amarg (1958)i L’amant de tota la vida (1965), una producció realment exigua per aquest autor d’una rabiosa fertilitat, i fàcilment explicada per les dificultats editorials imposades pel regim franquista, especialment agudes a València. La situació va canviar, tanmateix amb l’arribada de la dècada dels setanta i una autentica allau d’obres estellesianes inunda l’escurçat panorama de la lírica local. Desprès d’uns inicis com a poeta vagament realista, a inicis dels anys setanta es produí un autèntic boom literari i social, polític al capdavall, a l’entorn de la poesia i de la figura cívica de Vicent Andrés Estelles.

En 1972 es comença la publicació de les obres completes i el mateix Fuster el saludava com el millor poeta valencià des de l’època d’Ausias March. En aquest període també havien d’aparèixer alguns dels poemaris mes coneguts, tot i la seva confecció anys abans: Llibre de meravelles (1956-1958) publicat en 1971. Assumiràs la veu d’un poble. Aquestes col·leccions resumeixen i condensen tòpics i motius de la seva primera obra i moltes de les característiques generals de tota la seva expressió. S’hi plantegen cruament els temes del sexe, de l’amor, de la vida de cada dia, i de la mort; es a dir, els temes clàssics i sempre presents de la gran tradició de la poesia occidental.

Llibre de meravelles

La poesia de l’Estelles ha estat escrita d’una manera visceral, per una necessitat expressiva que el menava a intervenir en el mon a traves de la paraula amb la qual assajava una ordenació de la seva experiència

La dedicació a la literatura de Vicent Andrés Estelles cal entendre-la, en una primera instància, com una derivació del seu ofici inicial, el periodisme. Llavors, determinades ferides que es produïren en l’àmbit familiar, tingueren un efecte notable. La mort d’éssers estimats, que tan present es en els primers llibres sembla indicar aquesta possibilitat. Es tracta d’una mort coneguda, casolana, intima. No li provoca grans elucubracions teòriques, si no una atmosfera cruel, dura i sentida ven a prop. Es el cas de El llibre dels exilis, Coral romput... Un dels llibres escrits com a resultat del dolor causat per la mort de la seva filla.

Tot seguit es l’amor, com a necessitat de sortir a l’exterior. Es un amor somiat, desesperat i incontrolat; i apassionat. La nota alegre i tendra es combina amb les procacitats mes arravatades, aconseguint un ambient eròtic prou característic que l’ha fet cèlebre. Es el cas del Quadern per a ningú

La poesia patriòtica també ha estat un registre important per aquest poeta, i ha manifestat una sensibilitat personal per la figura de Pompeu Fabra.

Durant uns anys es trasllada a viure a Benimodo, convidat oficialment per les autoritats, i combina la poesia amb la prosa.

D’aquesta manera, el burjassoter es representatiu no solament de l’experiència valenciana del Segle XX sinó d’una clara tendència compromesa de la producció creativa de l’Europa contemporània.

Vicent Andrés Estelles mor l’any 1993.