Correccions optiques del partenó

Ens Trobem davant d'un temple de proporcions regulars, sent el doble de llarg que D'ample amb vuit columnes en sobre banda més curts, per això podem Categoritzar-com un temple octàstil, per 17 a sobre costat més llargs. Les Columnes recorren sobre quatre banda, es tracta per tant d'un temple perípter, I sis columnes precedeix a la pronaos. De la pronaos accedim a la cel·la que es Trobava dividida en tres naus amb columnes superposades per guanyar l'alçada Necessària per allotjar l'estàtua de 12 metres d'altura de la deessa. En sumi Paste posterior, incomunicada amb la resta, Es troba una altra càmera que Rep El nombre de opistòdoms que hi haurà de servir per allotjar el tresor de la Deessa. Aquesta Obra és un fidel reflex no només de l'ordre Dòric, el més auster i clàssic dels Ordres grecs, sinó de les proporcions harmòniques que havia de perseguir el Temple grec. 1675 un bombardeix Venècia destrueix el Partenó, una certa part, apartir d'aquesta estructura troben la bellesa. La distancia produeix unes deformacions optiques, les corregien fent l'enteulament de distina altura i la part central era convexa, pero no molt, no més una mica. També ho apliquen en les columnes del extrem. Així menys cau destacar no només les proporcions de sobre Elements Sinó les correccions òptiques que van realitzar els arquitectes per aconseguir Aquesta visió perfecta del conjunt (desigual distància dels intercolumnis, Bombament de l’estilobat i de l'entaulament per evitar la sensació D'enfonsament al centre, lleugera inclinació dels fustes, etc ...). El Partenó va ser famós en l'Antiguitat no només per sobre esveltes proporcions Sinó també per decoració escultòrica, obra de l'escultor Fídies, avui dia Repartida fonamentalment entre el museu del Louvre i el Britànic.