El cost del personal: Salaris i Seguretat Social
Clasificado en Formación y Orientación Laboral
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,65 KB
El cost del personal
El cost del personal està format per la retribució salarial i la cotització empresarial a la Seguretat Social.
Obligacions de l'empresari contractant
L’empresari contractant té les següents obligacions:
- Abonar al treballador la seva retribució en temps i forma.
- Ingressar mensualment a la Tresoreria de la Seguretat Social la quota patronal per compte propi i la quota obrera per compte del treballador.
- Ingressar trimestralment a l’Agència Tributària la retenció legal de l’IRPF que ha de fer sobre la retribució del treballador.
La retribució
- La retribució que rep el treballador pels seus serveis és el salari. Es pot rebre en diners o en espècies.
- El salari inclou la remuneració del treball efectiu i els períodes de descans legal: descansos setmanals, festes laborals, vacances i permisos retribuïts per la llei.
- Les retribucions salarials es determinen per conveni col·lectiu o en contracte i estan formades pel salari base i el complementari, és a dir: l’antiguitat, el plus d’idiomes, el plus de titulació, la nocturnitat, el risc o penositat i la turnicitat.
- Les retribucions no salarials no tenen condició de salari i, en general, no cotitzen a la Seguretat Social. Són serveis assistencials establerts per les empreses com les percepcions per fill, per baixes de malaltia, etc.
La nòmina
És el rebut individual de salari de cada treballador. S’hi reflecteixen els diferents conceptes salarials i no salarials, les deduccions que l’empresari practica sobre la retribució dels treballadors i la liquidació.
La cotització a la Seguretat Social
- Està formada per la quota obrera i per la quota patronal, i es paga al mes següent al de la nòmina considerada.
- L’empresari, a més, ha de cotitzar pels conceptes de contingències professionals i pel Fons de Garantia Salarial.
- Els documents de cotització per liquidar les quotes a la Seguretat Social són el TC1 i el TC2.
- Al TC2 consta la relació nominal de treballadors, les seves bases de cotització i les seves cotitzacions; al TC1 es detallen totes les quotes i les possibles bonificacions i reduccions de forma que s’obté la liquidació.
- El document de liquidació de l’IRPF es denomina model 110.