Crack borsari
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,53 KB
Del crac borsari a la gran depressió:La desconfianza es va estendre entre els inversors i el 24 d’Octubre el 1929 (dijous negre) la borsa de New york es va veure afectada, totom volia vndre les sebes akcions i ningú volia comprarles, aixins desencadenant al crac borsari.Molts inversors es van arruinar,i la població va anar als bancs a retirar els diners per por. Aixo va provocar k molts bancs tankessin,i moltes empreses es van arruinar, el crac de la borsa va precipitar la fallida de molts bancs,la crisi borsària va provocar una recessió economica generalitzada(gran depressió) i es van veure afectades moltes industries, el comerç i l’agricultura també.El consum va minvar.Fabriques tancades perque no podien vendre la producció, el nombre d’aturats va augmentar a 13 milions, moltes famílies van caure en la miseria. Desde els Estats Units la crisi es va propagar a la resta del mon xk el bancs nord-americans van retirar els capitals dipositats als bancs europeus i les empreses americanes van reduí les inversions en akests paisos.
Lluita contra la crisi(new deal= nou repartiment) el 1932 un dels pitjors anys de la gran depressió, va guanyar les eleccions Franklin D.Roosevelt,k proposava un prograama per afavorir la rekuperacio economica i treure el país de la crisi. New deal= defensava la intervenció de l’Estat per reactivar l’economia.Reformes economices i socials: mesures economices:ajudes a les empreses en dificultat, creació d’empresses públiques, destrucció dels estocs agrícoles acomulats. L’estat va fer un control sobre els bancs.Les reformes ekonomikes anaven akompañadés de reformes socials=l’estat va impulsar la realització d’un pla d’obres públiquesde gran abs.(contra la crisi) i també va afavorir una política de suport als preus agrícoles i l’augment dels salaris, per augmentar la capacitat adkisitiva dels treballadors.Akestes mesures van provocar un rellançament de l’economia nord-americana i un descens molt important dels aturats.Al 1934 la productivitat va assolir el nivell del 1929.
Malgrat akestes mesuures, la crisi no va desapareixer fins a la segona Guerra Mundial, amb les necesitats de rearmament i d’aprovisionament, k va convertir a Estats Units en el proveidor principal dels aliats de la guerra.
Lluita contra la crisi(new deal= nou repartiment) el 1932 un dels pitjors anys de la gran depressió, va guanyar les eleccions Franklin D.Roosevelt,k proposava un prograama per afavorir la rekuperacio economica i treure el país de la crisi. New deal= defensava la intervenció de l’Estat per reactivar l’economia.Reformes economices i socials: mesures economices:ajudes a les empreses en dificultat, creació d’empresses públiques, destrucció dels estocs agrícoles acomulats. L’estat va fer un control sobre els bancs.Les reformes ekonomikes anaven akompañadés de reformes socials=l’estat va impulsar la realització d’un pla d’obres públiquesde gran abs.(contra la crisi) i també va afavorir una política de suport als preus agrícoles i l’augment dels salaris, per augmentar la capacitat adkisitiva dels treballadors.Akestes mesures van provocar un rellançament de l’economia nord-americana i un descens molt important dels aturats.Al 1934 la productivitat va assolir el nivell del 1929.
Malgrat akestes mesuures, la crisi no va desapareixer fins a la segona Guerra Mundial, amb les necesitats de rearmament i d’aprovisionament, k va convertir a Estats Units en el proveidor principal dels aliats de la guerra.