El creixement econòmic a Catalunya i Espanya (1960-1975)

2.ELS ANYS DEL CREIXEMENT ECONÒMIC

2.1.Una industrialització accelerada(328)

La economía catalana va anar creixent entre el 1960 i el 1974, des del 1950 es va mantener per sobre de l’economia española. El creixament industrial va ser degut al millorament de la productivitat, i a la inversión de capitals estranger. L’augment de la productivitat va permetre la baixa dels preus, i va afevorir les exportacions. Catalunya, com a la resta d’Espanya les branques industrials es van convertir en motor de creixament econòmic. Va liderar la industria metal·lúrgica. La industria química, l’energètica, la siderúrgica, la de la construcción naval i la de la construcción van registrar a tot Espanya unes taxes de creixament molt elevades. El creixament va ser més intens a les zones amb tradició industrial, però també a Madrid. L’estructura industrial catalana va continuar sobre el predomini de la petita i la mitjana empresa. Es va consolidar la concentració económica a les 5 comarques industrials de la rodalia de BCN.

2.2.La reconversió de l’agricultura tradicional (329)

Les transformacions econòmques del 1960 van provocar la crisi de l’agricultura tradicional. En algunes regions españoles hi subsistía un ampli minifundisme al costat de grans latifundis, regentaven explotacions de manera insuficient i amb una productivitat escassa. L’èxode rural i el descens de la mà d’obra pagesa va fer augmentar els salaris. Els empresaris van iniciar un procès de mecanització, que va reduir l’ocupació al camp i va fer augmentar l’emigració. El fer la demanda d’aliments. L’aspecte del camp español va canviar, la población activa agraria va disminuir dos milions de persones i moltes petites explotacions van despaerèixer, i les emrpeses agràries milloraven els sesus sistemes de producción. A Catalunya, la  composició del producte agrícola català v modificar-se i va augmentar la fruita, els cítrics…La ramaderia intensiva va tenir 3 etapes: 1r va créixer enormament, en 2n el sector porquí i finalment el vacum.

2.3.El progres del sector terciari(330)

Al 1960 es va produir un augment del pes dels servis en el conjunt de l’economia espanyola. Factors que van incluir en la terciarització va ser: un procés d’urbanització molt intens, l’augment de les xarxes de distribució i de comerç, el turismo… A Catalunya el sector terciari va continuar tenint menys importancia que el secundari. El boom turístic del 1960 va comportar una front d’ingressos elevats i l’augment de l’activitat hotelera i els serveis complementaris. El comerç internacional va augmentar el volum en xifres, tant d’importacions com exportacions i se’n va modificar la composició. Les importacions van experimentar un creixement encara més gran. El resultat va ser que la balança comercial es va mantener negativa durant tot el període.

2.4.El finançament exterior del creixament(331)

La clau del creixament econòmic de la década del 1960 va ser l’obtenció de recursos de l’exterior per finançar les importacions el primer d’aquests recursos va ser la inversión de capitals, el segon recurs van ser les divises proporcionades per l’arribada masiva de turistes europeus, i el tercer van ser les remeses que els espanyols que havíen emigrat a Europa enviaven a les famílies.

2.5.Les limitacions de l’economa española(331)

Entre les limitacions principals destaca la polarització del creixament econòmic en el sector industrial i el de serveis. L’escassa despesa en investigación i la feblesa del sector financer español, que van consolidar una economía amb una gran dependencia de la tecnología i de la inversión estrangeres. Això va comportar supeditar l’economia espanyola als ritmes de creixament i a les decisions d’empreses estrangeres. El 1969 u 1975, el nivell de vida es va mantener per sota del de les econnomies més industrialitzades d’Europa.