Creixement extern d'empreses: avantatges, vies i tipus

Creixement extern: definició i característiques

El creixement extern es dóna quan l’empresa augmenta les seves dimensions o el seu volum d’operacions per mitjà de la fusió, la participació, el control d’empreses ja existents o bé amb diferents tipus d’acords (joint ventures).

Avantatges del creixement extern

• Estalvi de temps: és molt més ràpid que el creixement intern.
• Accés a mercats i barreres: pot ser l’única manera de superar una barrera d’entrada a un sector o un mercat geogràfic al qual sí té accés l’empresa adquirida, participada o controlada.
• Evita sobredimensionar l’oferta: no sobredimensiona l’oferta del sector en cas de mercat madur, tal com faria el creixement intern.

Inconvenients del creixement extern

1. És, generalment, més car que el creixement intern, ja que s’ha de pagar un sobrepreu pel fet de comprar una empresa en funcionament.
2. Els processos de creixement extern poden presentar problemes d’integració entre dues empreses que poden ser molt diferents entre elles.

Vies de creixement extern

Integració de societats: la fusió

- Integració de societats: la fusió pura. La fusió per

Creixement per participació: definició i nivells

El creixement per participació en societats es dóna quan una empresa compra part del capital social d’una altra empresa amb la intenció de dominar-la, ja sigui de manera parcial o total. Cap de les empreses perd la seva capacitat jurídica. La participació en empreses comportarà diferents nivells de control segons el percentatge de capital adquirit:

• Absolut: compra de més del 80% del capital de l’altra societat.
• Majoritari: més del 50% del capital.
• Minoritari: menys del 50% del capital.

Altres tipus de control o d'acords

• Cooperació: acords especials per compartir recursos i objectius.
• Joint-ventures: acords entre empreses on hi ha una empresa estrangera que aporta capital o algun actiu, i una empresa local que aporta els coneixements del mercat local i com accedir-hi.
• Càrtel o concentració horitzontal: grup d’empreses d’un mateix sector productiu que dominen el mercat.
• Trust o concentració vertical: empreses que operen en totes les fases d’un procés productiu. Exemple: Repsol.
• Hòldings: una companyia matriu aconsegueix les accions d’unes altres empreses que controla i que pertanyen a diferents sectors.