1.1. Tres segles de dinàmica positiva: Catalunya tenia una
població de 7300000 habitants, i la tendència era de continuar augmentant. Des de fa 300 anys, la població de Catalunya no ha estat regular: Al llarg dels segles 18 i 19 la població catalana va augmentar gràcies al creixement vegetatiu, al Segle XXX gràcies al creixement migratori i aquesta tendència continua a principis
del segle actual. Al llarg del Segle XXX l'augment de la població catalana va ser mes ràpid que l'augment del conjunt de la població.
1.2. La importància del creixement migratori: Des de fa cent anys, la població del nostres país augmenta gracies a l'aportació immigratòria. La primera immigració important es va produir entre 1920 i 1930, amb l'arribada, aproximadament, de mig milió d'immigrants procedents d'Aragó, del país valencíà i Múrcia. El segon corrent immigratori destacat va ser el que es va produir entre 1950 i 1975. Aquesta immigració d'un milió i mig de persones procedia de la zona meridional de la península Ibèrica. A finals del s.XX, s'inicia un altre corren immigratori, que procedeix de diverses parts del mon, Marroc, d'Amèrica llatina i d'Europa de l'est. El creixement de la població de Catalunya s'hagi accelerat a partir de l'any 2000 i , possiblement, impulsarà la població del país dels sis fins als vuit milions d'habitants. La distribució territorial de les immigracions sempre ha estat desigual. Barcelona i la seva rodalia han actuat des de principi del Segle XX com a pol d'atracció de les persones immigrades. La immigració actual, en canvi, s'ha distribuït mes pel territori i s'ha repartir, principalment , per la comarca del barcelonès.
2.1 un país envellit L'any 2001 Catalunya era un dels països mes envellits del mon després de quinze anys d'estancament demogràfic i baixa natalitat. A aquest envelliment també hi ha contribuït la prolongada esperança de vida de Catalunya, que se situa en cinquè lloc del mon, després d'Islàndia, Austràlia , Suïssa i el Japó. L'arribada de més d'un milió d'immigrants ha fet disminuir aquest envelliment, tot i que, de moment, el país es manté amb un índex d'envelliment superior a 1, la qual cosa significa que encara hi ha més ancians que joves. El percentatge de població vella, de 65 anys o més, ens situa en el tretzè lloc mundial dels països amb més proporció de vells; en canvi, l'index d'envelliment ens situa en l'onzè lloc mundial, a causa de l'escàs nombre de joves que hi ha a Catalunya. L'envelliment es reparteix de manera desigual pel país. Comarques més envellides es situen a l'interior del país i a la zona muntanyosa situada entre la terra alta i la conca de Barberà. EN canvi, les comarques relativament més joves se situen a la Depressió prelitoral i el litoral.
1.3.Un creixement vegetatiu feble: El creixement vegetatiu català es feble des de fa molts anys, i aixo fa que la població augment poc. El creixement vegetatiu de Catalunya va arribar al mínim entre 1990 i 1999 i, des d'aleshores, hi ha hagut una lleu remuntada gràcies a l'aportació demogràfica de la immigració. Aquest escàs creixement vegetatiu actual és el resultat de diferents factors: -Fecunditats femenines baixes, - Envelliment de la població, -Augment de l'Edat Mitjana de la maternitat, - Manteniment d'una mortalitat una mica elevada a causa de l'envelliment de la població. L'aportació de la població jove procedent de l'actual immigració, l'arribada a l'edat adulta de les generacions de catalans nascuts entre 1970-1980 i un increment de la fecunditat de les dones en edat madura son tres factors que han fet augmentar la natalitat catalana fins a un 11,7% i la fecunditat fins a 1,46 fills per dona. La nostra fecunditat se situa en un terme mitjà dins d'Europa. El creixement vegetatiu actual de Catalunya està situat entre els més elevats d'Europa. Actualment, hi ha una dotzena de comarques que tenen un creixement vegetatiu negatiu. En canvi, les comarques amb més vitalitat demogràfica són les de la regió metropolitana de Barcelona, ames del Tarragonès i el Gironès. 2.2. Increment de l'índex de masculinitat:Des del punt de vista biològic. Neixen més nens que nenes. Al llarg de la vida, però aquestes xifres s'equilibren perquè l'esperança de vida femenina és superior a la masculina. La població de Catalunya segueix aquesta mateixa tendència, tot i que hi ha un lleuger increment de l'índex de masculinitat, segurament perquè hi ha més immigració masculina que femenina.
2.3.Població de procedència diversa: Des de fa uns 80 anys la població de Catalunya és formada pels habitants autòctons, que hi han nascut, més una quantitat relativament important de persones que han nascut en altres llocs. Cap a la dècada de 1980, després de la important immigració espanyola, el percentatge d'habitants nascuts fora del país ja s'elevava a un 37%. L'aturada del procés immigratori va fer que augmentés el percentatge de població autòctona, però l'arrencada de la nova immigració l'any 1996 ha fet incrementar altra vegada la població nascuda a fora del país, que representa el 36,5% del total. El percentatge d'habitants de Catalunya nascuts a les altres regions espanyoles esta disminuint des de fa mes de 25 anys, ja que aquest proces immigratori es va acabar totalment l'any 1980. En aquesta data, la població immigrada espanyola representava la tercera part de la població de Catalunya: actualment només n'és una cinquena part. Pel que fa a l'immigració actual, el seu creixement ha estat molt ràpid. Els llocs de procedència de les persones que la formen son força diversos, però hi predominen les procedents de tres zones: Magrib, l'Amèrica Llatina i Europa de l'Est. Altres països de procedència amb xifres elevades d'immigrants són la Xina, Itàlia i França. La tendència majoritària d'aquesta immigració és arrelar-se al país, ja que, a mesura que s'estabilitza la seva situació laboral i legal, moltes persones opten per engegar el procés de reagrupament familiar, amb la qual cosa tota la família passa a residir a Catalunya. 3.la distribució de la població en el territori:espais rurals,rururbans,suburbans i urbans: la manera com s'ubica la població en el territori s'anomena poblament.Una dada útil per conèixer la distribució de la població en una zona concreta és la densitat de població,que es calcula dividint el nombre d'habitants per unitat de superfície,normalment km quadrats. 3.2. diferents tipus de poblament a Catalunya:una serie de factos han provocat una distribució molt irregular dels nuclis de població pel territori catala.Tipus de poblament següents:-poblament rural concentrat freqüent a la zona pirinenca i als sectors occidental i septentrional del país..Poblamnet rural dispers el qual perdura especialment en el sector nord-est de Catalunya,al nord del riu llobregat.-nuclis grans de població concentrada a l'anomenada Catalunya nova,com la ciutat de lleida.-nuclis urbans de desenvolupament relativament recent i molt vinculats als canvis economics:industrialirzacio,terciaritxacio de l'economia,molts dels quals estan situats ala rodalia de les ciutats mes importants.-zones rururbanes en que els límits entre allo que es urba i allo que es rural son força difusos.
3.1.Poblament urbà i poblamnet rural:uns límits difusos. La diferència entre poblament urbà i poblament rural ha quedat limitada i obsoleta als paisos desenvolupats.El creixement de la població,el desenvolupament economic i la modernització social han portat a formes de poblament que no es corresponen amb cap de les categories esmentades.Cada vegada és més freqüent trobar espais que són rurals,però que estan dedicats a usos urbans o industrials.Cada vegada els límits són més imprecisos i cal en conseqüència,definir noves categories tant en la foma com en la població que ocupa el territori i en les diverses formes d'us que se'n fa.Si aquesta població s'agrupa fonamentalment en un únic nucli, es diu que hi ha un poblament rural concentrat.Si la població viu en cases aillades o en diversos nuclis molt petits escampats pel terreny, es parla de poblament rural dispers.S'anomena espai rururbà aquell espai que originariament era rural pero que es dedica a usos que abans eren més propis de zones industrials o urbanes.Els espais rururbans tenen un origen recent,però cada vegada són més freqüents i ens mostren que la antiga dicotomia món rural/món urbà ja no es valida per estudiar el poblament d'un territori.L'espai que forma el nucli de la ciutat s'anomena àrea urbana i és on es concentra la major part de la població.Aquesta es deduca a activitats del sector teerciari.En les àrees suburbanes, els elements i modes de vida urbans predominen clarament sobre els rurals,i hi són característics els grans conjunts de cases adossades o unifamiliars en urbanitzacions.Les àrees periurbanes en canvi es caracteritzen per concentrar grans serveis centres comercials,estadis etc que són utilitzats pels habitants de l'àrea urbana.Urbá:característiques: -espai d'alta densitat de població i aspecte compacte(formant un continu construit).-Presència d'arees urbanes diferenciades.-Gran diversitat d'activitats.Morfologia:-teixit urbà dens.-ùs mixt de l'espai.-habitatges plurifamiliars.-alta intensitat d'activitats.Periurbà característiques:espai a l'exterior de la ciutat,pero que hi manté una relació molt intensa sigui perque hi viuen habitants que treballen ala ciutat o perque allotja activitats i serveis urbans o industrials.Morfologia:-teixit urba poc dens.-habitatges unifamiliars.-presencia de sectors d'activitats economica.-grans centres comercials o recreatius.Suburba característiques:-espai de baixa densitat de població generalment situat al afores dels nuclis urbans especialitzat en l'us residencial.-tipues d'espai socialment homogeni,. Els seus habitants depenen del transport privat per als desplaçaments diaris.
catalán con un tamaño de 11,69 KB