Crisi de l'Antic Règim (1808-1833): Guerra i Canvi Polític

La crisi de l’Antic Règim (1808-1833)

La crisi de l'Antic Règim, que s'havia anat formant durant tot el regnat de Carles IV, va eclosionar el 1808 amb l'ocupació del país per part dels francesos. A la guerra el va acompanyar l'inici d'un canvi polític i social decisiu en la història contemporània espanyola. Quan va retornar Ferran VII va intentar restablir l'ordre antic. Els desastres de la guerra, la permanent inestabilitat i la pèrdua de les colònies van reduir Espanya a la condició de potència de segon ordre.

1808 és una de les poques dates de la història d'Espanya que es pot considerar com una veritable discontinuïtat. La societat no es va veure modificada en absolut per la crisi dels anys 1808-1814. Seguirà essent una societat camperola dominada per una oligarquia terratinent envoltada per un clergat ric i nombrós. El règim "estamental", que per un moment va perillar, es restablirà en la seva totalitat.

A finals del segle XVIII el govern dels Borbons s'ha transformat en un despotisme que la incapacitat o la feblesa dels sobirans transformarà, durant el regnat de Carles IV, en "despotisme ministerial". La realitat del poder es deixa al ministre de torn: Floridablanca, Aranda, i després Godoy.

La monarquia de Carles IV i la Guerra del Francès (1808-1814)

Carles IV va allunyar del govern els ministres il·lustrats (Floridablanca, Jovellanos...) i va confiar el poder a Manuel Godoy.

La mort del rei Lluís XVI va portar el monarca a declarar la guerra a França en coalició amb d’altres monarquies europees. Fou la Guerra Gran (1793-1795) que va afectar fonamentalment Catalunya i el País Basc. Del març de 1793 al febrer de 1794 les tropes espanyoles van mantenir l’ofensiva en territori francès, però a partir de 1794 l’avenç sobre Catalunya de les tropes franceses van portar a signar la Pau de Basilea (Juliol 1795), una subordinació a França.

Pel Tractat de Sant Ildefons (1796) Espanya es converteix en aliada de França contra Anglaterra. A Trafalgar (1805) va perdre gairebé tota la seva flota.

Un dels acords entre Espanya i França, el Tractat de Fontainebleau (1807), signat entre Godoy i Napoleó, tenia oficialment per objectiu repartir-se Portugal. Però ben aviat les intencions invasores de Napoleó es van fer evidents. Godoy va convèncer la família reial que es traslladés a Sevilla per fugir, si calia, cap a Amèrica. Aquest pla va ser considerat ofensiu per una part de la Cort, que el 18 de març de 1808 va provocar el motí d'Aranjuez, el qual mostrava la decadència i la debilitat de la monarquia espanyola: pare i fill es disputaven el poder i van recórrer a l’arbitratge de Napoleó.

La monarquia de Josep Bonaparte

Els va convocar a la ciutat fronterera de Baiona, on els va forçar a abdicar en favor del seu germà Josep Bonaparte.

Va intentar una experiència reformista, que pretenia acabar amb l’Antic Règim i que es va concretar, entre d’altres coses, en l’abolició del règim senyorial, la desamortització de les terres de l’Església... Va ser una reforma que va tenir poc suport.