Crisi i Conflicte a Espanya: Annual, Trienni Bolxevic i Vaga de la Canadenca

Ets un/a periodista francès/a corresponsal a Madrid el 1921 i has de realitzar un article que descrigui la crisi d’Espanya arran de la derrota d’Annual.
Utilitza els cinc termes o conceptes següents de forma adequada: Annual, General Silvestre, General Picasso, trienni bolxevic, inestabilitat política.

Madrid viu dies convulsos després de la desastrosa derrota soferta per l’exèrcit espanyol a Annual, al nord del Marroc, el juliol de 1921. Aquesta catàstrofe, causada per la mala planificació del General Silvestre, ha provocat la pèrdua de més de 13.000 soldats i ha destapat les profundes febleses estructurals de les forces armades espanyoles.

L’opinió pública espanyola, ja de per si crítica amb les aventures colonials, s’ha enfurismat davant les revelacions d’una comissió d’investigació liderada pel General Picasso, que ha descobert greus casos de corrupció i negligència dins l’exèrcit. Mentrestant, al mateix temps que es qüestiona el paper de la monarquia en aquest desastre, el país es troba immers en l’anomenat trienni bolxevic. Les vagues, les ocupacions de terres i la violència entre obrers i patronal mantenen un clima d’extrema tensió social.

D’altra banda, la fragmentació dels partits dinàstics ha sumit el sistema polític en una inestabilitat constant, amb un total de 14 governs entre 1917 i 1923. Aquesta situació fa palès que Espanya s’acosta a un punt de ruptura. Els esdeveniments dels últims mesos semblen anunciar un inevitable canvi de rumb polític, tot i que encara no és clar quin serà el seu desenllaç.

Ets un/a periodista britànic/a corresponsal a Barcelona el 1919 i has de realitzar un article que analitzi les tensions socials i laborals a Espanya durant el trienni bolxevic.
Utilitza els cinc termes o conceptes següents de forma adequada: vaga de la Canadenca, pistolerisme, jornada laboral de 8 hores, CNT, burgesia catalana.

Barcelona és avui l’escenari d’una batalla social sense precedents. En el context del trienni bolxevic, la vaga de la Canadenca, iniciada al febrer de 1919, ha paralitzat completament la ciutat i gran part de la indústria catalana. Aquest moviment liderat per la CNT, sindicat anarcosindicalista, ha esdevingut un símbol de la lluita obrera, aconseguint la històrica victòria de la jornada laboral de 8 hores, un fet sense precedents a Europa.

Tanmateix, aquest èxit no ha vingut sense costos. L’ambient de tensió ha derivat en un fenomen de pistolerisme, on tant sindicats com patronal recorren a la violència per defensar els seus interessos. Aquesta situació ha portat a un clima de por a la ciutat, amb assassinats i atemptats constants.

La burgesia catalana, malgrat la seva tradicional capacitat d’adaptació, es troba desbordada davant aquest esclat de conflictivitat. Molts empresaris veuen en la repressió estatal l’única sortida, mentre el moviment obrer continua guanyant força. Barcelona, capital industrial d’Espanya, viu una guerra social que podria canviar per sempre la seva estructura econòmica i política.

“A los Trabajadores Españoles y al País en General:

(...).Pero ¿habrá algún gobernante español que pueda afirmar en conciencia que las condiciones insoportables de nuestra vida, agravadas sin duda y puestas de relieve por la guerra europea, no son la consecuencia de un régimen tradicional de privilegio,?(...)

Continúan las eternas ocultaciones de riqueza,(...), los beneficiados con los negocios de la guerra ni emplean sus ganancias en el fomento de la riqueza nacional, ni se avienen a entregar parte de sus beneficios al Estado, y el gobierno, débil con los poderosos y altivo con los humildes, lanza a diario contra los obreros a la guardia civil.(...)

Los representantes de la Unión General de Trabajadores y los de la Confederación Nacional del Trabajo han acordado por unanimidad:

1. Que(...) con el fin de obligar a las clases dominantes a aquellos cambios fundamentales de sistema que garanticen al pueblo el mínimo de las condiciones decorosas de vida y de desarrollo de sus actividades emancipadoras, se impone que el proletariado español emplee la huelga general, sin plazo limitado, como el arma más poderosa que posee para reivindicar sus derechos.(...)

Madrid, 27 de marzo de 1917.”Manifest de convocatòria de la vaga general de març de 1917.

Font A)
La Font A fa referència als incendis provocats durant els successos de 1909 a Barcelona, coneguts com la Setmana Tràgica. Aquest període va estar marcat per revoltes populars, especialment de caràcter anticlerical, amb l’incendi d’esglésies, convents i altres edificis religiosos. Aquests fets van ser el resultat de la combinació de malestar social, oposició a la Guerra del Marroc i la mobilització de reservistes.

• Context temporal: Setmana Tràgica (1909).
• Contingut clau: Centrat en els disturbis i els incendis a Barcelona com a expressió del descontentament social.

Font B)
La Font B és un fragment del manifest de convocatòria de la vaga general de març de 1917, redactat conjuntament per la UGT i la CNT. Aquesta font denuncia la situació de desigualtat social agreujada per la Primera Guerra Mundial, amb una inflació creixent i les dificultats de les classes treballadores. També assenyala la repressió governamental, el desequilibri entre les classes socials i la utilització de la vaga general indefinida com a eina de lluita obrera.

• Context temporal: Crisi de 1917.
• Contingut clau:
  • Crítica al sistema de privilegis i desigualtats.
  • Paper de la vaga general com a eina reivindicativa del moviment obrer.
  • Denúncia de la repressió del govern espanyol.

Comparació general:

• Similituds:
  Ambdues fonts reflecteixen moments de crisi social i conflictes en l’Espanya del primer terç del segle XX. Tant la Font A com la Font B mostren el malestar popular davant les desigualtats socials i econòmiques, així com la resposta repressiva de l’Estat.

• Diferències:

  • Context històric: La Font A se situa el 1909, durant la Setmana Tràgica, i està més enfocada en els disturbis i l’anticlericalisme com a resposta al conflicte del Marroc. La Font B, en canvi, reflecteix el malestar causat per la inflació, l’explotació i la repressió durant la Primera Guerra Mundial, concretament en la vaga general de 1917.
  • Protagonistes: A la Font A, el protagonisme recau en la societat civil mobilitzada i les seves accions directes (com els incendis). En la Font B, són les organitzacions obreres (UGT i CNT) les que lideren el moviment.

Economia:

-Allen: Cap el 1900 Espanya continuava sent un dels estats més endarrerits econòmicament d’Europa Occidental

Allen. Amb una lenta i molt localitzada industrialització i una agricultura poc productiva.

-Bergman: Durant el regnat d’Isabel II, és a dir les desamortitzacions, van permetre augmentar…

Bergman. El nombre de terres rompudes, és a dir conreades, afavorint per tant un lògic augment de la producció.

-Chaplin: Cap el 1860 encara un 80% de la terra conreada es centrava…

Chaplin. En els cereals.

-Dreyer: Les petites propietats o minifundis del nord de Castella o sobretot Galicia afavorien…

Dreyer. Garantir l’autoconsum, però impedien conrear pels mercats i aplicar innovacions.

-Eisenstein: Més greu era la situació a Andalusia, Extremadura o La-Manxa…

Eisenstein. Amb grans propietats o latifundis i pocs propietaris.

-Fellini: Malgrat les dificultats explicades quin correu va liderar les innovacions agrícoles a la segona meitat del XIX.

Fellini. Vinya.

-Griffith: La situació productiva i social del camp català era lleugerament millor, tampoc flipem, que a la majoria d’Espanya, gràcies a……

Griffith. Són correctes la Griffith i la Griffith.

-Hitchcock: La industrialització a Espanya estava molt limitada, restringida bàsicament…

Hitchcock. Totes són correctes.

-Iñarritu: Diverses són les causes de l’ endarreriment industrial espanyol, però quina de les mencionades no és correcte?:

Iñarritu. L’abundància de matèries primeres.

-John Ford: (a Orson Welles li van preguntar quins eren els seus 3 cineastes favorits , i ell va respondre, primer John Ford, després John Ford i finalment John Ford….).

John Ford. Barcelona i el seu voltant, més les conques del Llobregat i el Ter.

-Kurosawa: La burgesia catalana va diversificar-se en altres activitats industrials, especialment a partir de 1880 coincidint amb…..

Kurosawa. La Segona Revolució Industrial.

-Lubitsch: Quina és la millor comedia de Lubitsch, que tracta d’un grup d’actors de teatre reconvertits en espies antinazis….

Lubitsch. Correctes les respostes Lubitsch i Lubitsch.

-Mizoguchi: Explica 3 motius pels quals la Revolució Industrial va triomfar a Catalunya:

Menor influència de la noblesa.

Tradició mercantil i burgesa des de l’Edat Mitjana.

Burgesia emprenedora.

Proximitat geogràfica…