Crisi del sistema polític espanyol: 1917-1923
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,77 KB
Creixement econòmic i tensions socials
Es va produir un creixement del sistema bancari. Pel que fa als aspectes socials, les conseqüències no foren tan positives. Els preus van augmentar i els salaris també, però a menor ritme. Això es va traduir en nombrosos conflictes que acabarien ocasionant els esdeveniments polítics posteriors. Per primera vegada, els sindicats es van convertir en organitzacions de masses, destacant la UGT i la CNT.
La crisi de 1917 i les protestes obreres
La crisi final del període va esclatar el 1917 amb la vaga general i les queixes de l'exèrcit després de les pèrdues de 1898. El govern conservador de Dato va suspendre les garanties constitucionals, va imposar la censura de la premsa i no va convocar Corts. Davant aquesta situació, es va organitzar una Assemblea de Parlamentaris a Barcelona per aconseguir una necessària renovació política i demanar la convocatòria de Corts constituents i un govern provisional, però el govern central la va dissoldre.
Les principals protestes obreres estaven encapçalades pels anarcosindicalistes, destacant els conflictes a Catalunya (vaga de "la Canadiense") i Andalusia. El 1921 es creava el Partit Comunista, separat del socialisme.
El conflicte del Marroc i el desastre d'Annual
El 1919, les mesures de repressió contra les queixes obreres a Barcelona van augmentar i es van produir violents enfrontaments. Dato va ser assassinat el 1921 i el desastre d'Annual van determinar el final d'aquest període. A la conferència d'Algesires de 1906, s'havia establert el control francès i espanyol del Protectorat del Marroc. Espanya no controlava el Rif i allà es produïren constants atacs dirigits per Abd-el-Krim a les tropes espanyoles. El 1921 ens atacaren a Annual i es produí una gran derrota de l'exèrcit espanyol.
La guerra del Marroc sempre havia estat impopular. El desastre d'Annual va augmentar l'enfrontament entre els militars i els polítics, i una divisió entre els que volien el control de la zona i els que demanaven l'abandonament i sortida del Marroc.
La inestabilitat governamental i el cop d'estat
La inestabilitat governamental des de la crisi de 1917 (Assemblea de Parlamentaris, vaga general), el problema del Marroc (desastre d'Annual 1921) i el deteriorament de l'ordre públic produït per un violent conflicte social a Barcelona, havien enfonsat la credibilitat del sistema polític i agreujat les seves tensions internes. El 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, proclama l'estat de guerra i publica un manifest. El rei Alfons XIII es nega a destituir els sublevats.