La Crisi de les Democràcies Liberals i l'Ascens del Feixisme

Crisi de les Democràcies Liberals

Les causes de la crisi de les democràcies liberals i l'ascens del feixisme: Les conseqüències de la 1a Guerra Mundial:

• En la població, la crisi econòmica postguerra qüestiona la idea del progrés. Les imposicions a Alemanya en el Tractat de Versalles i el sentiment d'Itàlia de país vençut afavoreixen els moviments ultranacionalistes. El triomf de la Revolució Russa:
  • És percebuda pels règims liberals com una amenaça.
  • Influència en el moviment obrer europeu: creixement dels afiliats als sindicats obrers.
  • Moviments revolucionaris i vagues generalitzades a Europa.
• Gran Depressió (crac de 1929):
  • Crisi econòmica.
  • Tancament d'empreses.
  • Atur massiu.
  • Sistema econòmic liberal en qüestió.

L'Ascens del Feixisme: Benito Mussolini

Causes:

• Frustracions imperialistes a Tunísia i Abissínia.
• Crisi econòmica: inflació, pujada dels preus i devaluació de la moneda italiana. Dèficit de les finances de l'Estat.
• Gran conflictivitat social: Aparició de moviments obrers i sindicats amb pretensions revolucionàries. Contínues vagues i exemple de la revolució soviètica a Rússia.
• Tractat de Versalles: Després dels esforços de l'exèrcit italià a la 1a Guerra Mundial a favor de la Triple Aliança (670.000 morts), Itàlia es veu decebuda en el repartiment del botí, que beneficia quasi exclusivament a anglesos i francesos.
• Deteriorament del sistema polític italià: És culpat del xovinisme colonial, de la ineficàcia i de la corrupció.

L'Estat Feixista Italià

• Abolició de drets polítics individuals i prohibició de les vagues.
• Creació d'una estructura corporativista: integrava a empresaris i treballadors, quedant regulada per l'Estat.
• Supressió dels sindicats existents i creació del sindicat vertical (l'estatal).
• Creació de l'assistència social i pensions (vintatge, malaltia i vellesa). Establiments de salari mínim, congelació dels preus dels lloguers, ajudes a famílies nombroses i incentiu dels naixements.
• Política exterior: Relacions amb la Santa Seu: catolicisme com a religió oficial. Expansionisme colonial: conquestes d'Abissínia, Somàlia, Eritrea i Albània (Àfrica Oriental Italiana). Aliança amb Hitler i el Japó, i intervenció en la Guerra Civil Espanyola a favor dels nacionals.
• Intervencionisme econòmic de l'Estat: Autarquia (autosuficiència de l'Estat, minimitzar importacions). Incentivació de l'agricultura, colonització rural i creixement industrial.

L'Ascens de Hitler a Alemanya

• 1920: Ingrés de Hitler al Partit Nacionalsocialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP), aconseguint en poc temps el lideratge.
• 1923: Putsch de Munic (cop d'estat fracassat de les milícies nazi). Hitler és empresonat (6 mesos), durant els quals redacta La meva lluita (Mein Kampf).
• 1932: Eleccions al juliol i al novembre. Victòria dels nazis però sense majoria absoluta. Enfront de la impossibilitat de formar un govern de coalició, el president de la República alemanya, Hindenburg, nomena a Hitler canceller.
• 1933: Convocatòria de noves eleccions per part de Hitler en un ambient anticomunista (incendi del Reichstag). El partit de Hitler aconsegueix el 44% dels vots.
• 1934: Hitler es proclama Führer i canceller del Tercer Reich després dels fets de la Nit dels Ganivets Llargs (30 de juny).

L'Alemanya Nazi: Política i Ideologia

Dictadura de caràcter totalitari: prohibició de partits d'oposició, supressió d'eleccions i llibertats individuals. Repressió dels opositors amb la creació de les SS i la Gestapo.

Sistema social: Cohesió de la societat alemanya sota el lema del projecte expansionista (espai vital). Unió de tots els alemanys en un únic Estat i incompliment del Tractat de Versalles.

Mesures econòmiques: Dirigisme i autarquia econòmica, descens de l'atur. Control sobre els preus i millora salarial. Potenciació de la indústria pesant (creació de fàbriques) i construcció de grans obres per a la millora d'infraestructures.