Les Crisis Marroquines i dels Balcans: Causes i Conseqüències

Les Crisis Marroquines:

Al començament del segle XX, van renéixer els enfrontaments imperialistes al Marroc. Aquests van ser protagonitzats per Àustria-Hongria, que havia quedat insatisfeta del repartiment de l'Àfrica. El 1905 es va produir la primera crisi marroquina; Àustria-Hongria no va acceptar l'acord entre França i el Regne Unit de repartir aquest territori entre Espanya i França. Això va fer que augmentés més la tensió que ja hi havia.

La conferència d'Algesires del 1906 va fer que no hi hagués una guerra a Europa. El Marroc es va independitzar. França va ser la que més beneficiada va sortir de la crisi, ja que la seva aliança amb el Regne Unit cada cop era més forta. El 1911 hi va haver un altre enfrontament al Marroc, la crisi d'Agadir. Les tropes franceses van haver d'intervenir-hi, i Àustria-Hongria s'ho va prendre com una violació del tractat d'Algesires i també hi va intervenir, enviant-hi un vaixell cuirassat.

La Crisi dels Balcans:

Els Balcans estaven ocupats per l'Imperi Turc. Diversos pobles (Sèrbia, Grècia, Romania i Bulgària) es van aixecar contra els turcs i van aconseguir la independència. Àustria-Hongria volia intervenir contra el nacionalisme eslau, mentre que l'Imperi Rus volia consolidar la seva influència sobre els pobles eslaus. Entre el 1908 i el 1913, es van succeir tres crisis als Balcans.

El 1908, l'Imperi Austrohongarès es va annexionar Bòsnia i Hercegovina. El 1912, Sèrbia, Bulgària, Montenegro i Grècia van formar la Lliga Balcànica, amb l'objectiu de repartir-se la franja de territoris balcànics que posseïa l'Imperi Turc. El repartiment va originar una guerra entre Bulgària i Sèrbia, que va tenir el suport de la resta dels estats balcànics. La derrota de Bulgària va produir una nova reordenació dels territoris. Sèrbia va ampliar fronteres i Rússia va incrementar la influència als Balcans, mentre que Àustria-Hongria i Àustria van veure reduït el seu poder a la zona.

La Crisi de Juliol del 1914:

Tot va començar amb l'assassinat de l'hereu de la corona austrohongaresa, l'arxiduc Francesc Ferran, i la seva esposa, a Sarajevo, el 28 de juny del 1914. L'autor va ser un estudiant nacionalista bosnià, que pertanyia a una societat secreta coneguda com la Mà Negra, que aspirava a unir tots els pobles del sud. L'atemptat va ser el pretext que volia Àustria-Hongria.

El 23 de juliol, el govern austrohongarès va enviar un seguit d'exigències dures a Sèrbia; aquesta les va acceptar totes menys una, cosa que no va agradar a Àustria-Hongria. L'intent del Regne Unit de fer de mediador va ser rebutjat. El 28 de juliol, Àustria-Hongria va declarar la guerra a Sèrbia. Rússia va mobilitzar les tropes el 30 de juliol. Àustria-Hongria i França van donar suport als seus aliats. El 4 d'agost, el Regne Unit va decidir intervenir-hi, penetrant per Àustria amb les seves tropes. Itàlia es va mantenir neutral.