El crit de Munch: Anàlisi i interpretació

EL CRIT

Autor: Munch

Estil:Expressionista 

Tipologia: Realitzat amb la tècnica d'oli sobre llenç

DESCRIPCIO FORMAL

Composició i línies: L'escena està dividida en dues parts per fer una forta diagonal que esforça el caràcter de desequilibri visual. Per una banda el pont de les seves línies rectilínies i on la figura central està aïllada de les altres persones que caminen darrere; per l'altra banda el paisatge de terra, mar i cel amb les línies ondulades, que tenen el seu origen el cap del personatge, suggerint inestabilitat.

La línia corba i sinuosa permet reflectir l'angoixa del personatge central.

Insistir en el contrast entre les línies sinuoses que recorren l'exterioritzar el malestar interior del personatge i les diagonals rectilínies del pont. Aquestes últimes reforcen la sensació de bust. Els únics elements que representen un ser equilibris són les dues persones a l'esquerra i les barques.

Cromatisme: els colors que fa servir no són una còpia de la natura, sinó una visió subjectiva de la situació. Per això els colors són una mena de mescla violenta de blancs, grocs, vermells i taronges sense transició tonal. L'objectiu és reflectir un estat d'ànim converses i donar més sensació d'agitació. Un detall és el cel crepuscular representat amb una comunicació violenta de vermells i taronges.

Dibuix: el dibuix sembla deixat i maldestre. 

TEMATICA

Elements iconogràfics i significat: el centre veiem una figura (és un home? És una dona?) sobre un pont amb les mans al cap i la boca oberta a partir d'ara. L'aspecte del cap és que la bèl·lic, i sembla ser que es va inspirar en una mòmia que va observar el museu de l'Homme de París. A l'esquerra i darrere, dues persones caminaven indiferents al marge de la figura central. Darrere del pont veiem un paisatge marítim angoixant on naveguen dues petites barques.

El crit del personatge angoixat i envoltat d'una natura conversa és el reflex del seu món intern. Les línies ondulades, que en el modernisme són element decoratiu, són per Munch una forma de reflectir la por, l'angoixa, la solitud.

Els tres elements naturals que apareixen (cel terra i aigua) també volen reflectir el món interior del personatge que es troba aïllat i en un estat d'ànim convuls. 

Interpretació: s'ha interpretat de diferents maneres:

• Com un reflex de frustracions del pintor.
• Com una metàfora de la soledat de l'home en la societat moderna.
• Com una crítica del món falsament optimista de la burgesia, convertint un dels seus llocs de passeig en un malson. De fet, l'escena està ambientada a la ciutat on residia Munch.

CONTEXT HISTORIC BIOGRAFIA I DUES OBRES

La vida personal es va veure afectada per la mort de la seva mare i la seva germana gran. Aquest fet es reflecteix en una actitud tràgica. Va conèixer l'obra de Gaughin d'aquí va prendre una manera més subjectiva de tractar el color. És una pintura protagonitzada per l'element emocional. No únicament reflecteix les seves frustracions personals, també reflecteix la cultura nòrdica caracteritzada per elements subjectius, emocionals i existencials. Un referent literari de Munch és el dramaturg noruec Ibsen. 

MODELS I INFLUENCIES

Es va implicar en l'obra de Van Gogh (d'aquí agafa les diria sinuoses i expressives), Gaughin i Touluse-Lautrec per poder representar l'estat d'ànim.

La seva estètica pessimista i expressionista si inspira en l'obra filosòfica de Nietzsche. També se li pot trobar una certa ressemblança amb les pintures de Goya. 

Ha influenciat en pintors com Kirchnes, del grup expressionista alemany Die Brucke, a causa de los violent dels colors.