El crit de Munch: anàlisi i significat

Context històric i cultural

Al darrer terç de segle, l’alça dels moviments nacionals va suposar a més de la formació del pensament nacionalista, la unificació d’Alemanya i d’Itàlia. Primera Internacional (1864). El Capital de Karl Marx (1867). Des d’un punt de vista social, i lligada amb la Revolució Industrial, es desenvolupa una nova classe social enfrontada amb la burgesia, el proletariat, la qual farà seves les noves ideologies difoses també al segle XIX, el socialisme i l’anarquisme. Inici de les Exposicions Internacionals o Universals que van tenir com a seus principals: Londres (1651), Barcelona (1888) i París (1889), relacionada amb el bastiment de la Torre Eiffel. A Espanya la Revolució Industrial quedarà en un intent, excepte a Catalunya i al País Basc, malgrat la construcció d’una moderna xarxa de transports. La fi de segle coincidirà amb la pèrdua de les últimes colònies.

Estil, característiques formals, compositives i tècniques

Estil: Expressionista. Munch fou l’iniciador de l’expressionisme, estil que cerca l’expressivitat mitjançant la utilització d’una forma agressiva i violenta de la línia i el color. Simplifica les formes en les quals l’artista boca les seves emocions.

Anàlisis formal

Pinzellada agressiva i carregada de pasta, afegida a una llum tamisada pels núvols rogencs, du a terme una textura mat i rugosa. Les formes d’aquest quadre són tancades. Com feia Gauguin, envolta i aplana les figures. Reforça les línies per augmentar la seva expressivitat. Predomini de línies corbes i diagonals, els traços enèrgics i allargats, donen moviment al quadre. Aquesta sensació es reforça per l’estridència dels colors, i provoca inquietud i desassossec en l’ànima de l’espectador.

Composició

La composició ve donada, per una diagonal molt marcada, que configura el pont i desequilibra el quadre cap a l’esquerra. El divideix en dues parts, el paisatge urbà i el fiord, mentre que la figura situada al mig, tendeix, amb certa manera, a centrar el quadre. El color també contribueix a una jerarquització dels plànols, la qual cosa dóna profunditat a l’obra. L’estructura en forma d’essa determina el paisatge i el personatge central. El pintor utilitza una perspectiva lineal molt forçada, situant el punt de fuga a l’extrem superior de la barana. Línia de l’horitzó a la part mitjana superior, la qual cosa contribueix a atansar els elements de la composició cap a l’espectador. Situa una figura en un primer pla, segons la llei de la frontalitat, per a comunicar-nos la seva angoixa i la seva desesperació. Tècnica: oli sobre tela.

Tema, significat i funció

Tema

Sobre un pont i en un primer pla, Munch representa de forma impactant una figura de cara. El rostre de l’home és una calavera de color groc, el seu cos s’espanta, al mateix temps que crida i es posa les mans al cap manifestant pànic. En el fons, dues figures allargades caminen. Una d’elles, de perfil, observa el paisatge que té als peus. Difusos contorns donen vida als turons que envolten el fiord de Noruega. Aquest, situat a la dreta, representa el promontori sobre el qual el rei Haakon V va construir el castell Akarsus cap a l’any 1300. Una església neogòtica de la Santíssima Trinitat s’insinua mitjançant uns trets que simulen una cúpula. Sobre els turons d’un cel envermellit el mateix Munch va fer la seva pròpia descripció: “Em vaig aturar a observar el fiord: el sol s’estava ponent i els núvols es tenyien de color vermell, vermell de sang. Vaig sentir que un crit travessava la natura, em va semblar que sentia aquest crit. Vaig pintar aquest quadre, vaig pintar els núvols com la sang de veritat. Els colors cridaven, es va convertir en el Crit del Fris de la Vida”.

Significat i funció

El progrés científic i el desenvolupament va portar la generació de Munch a no creure en l’existència de l’altra vida. La mort produeix angoixa i desesperació. El crit expressa aquesta por. Solitud, incomunicació, incapacitat d’ésser estimat. La seva pintura sorgia dels seus estats d’ànim i de les seves emocions. El crit és una representació d’ell mateix. Els colors intensos l’ajuden a marcar el significat de la figura dintre del conjunt de la composició: grocs, blaus i verds. El roig del cel significa per a Munch la sang coagulada. Una llum artificial i interna accentua el dramatisme de l’obra. És una obra figurativa i narrativa que representa plàsticament el propi drama personal del pintor. La malaltia, la mort i la bogeria –circumstàncies que envoltaren la seva vida familiar durant la infantesa– van influir en la seva obra.