Cròniques de l'Antiga Roma: Personatges, Guerres i Costums

L'oci i la vida quotidiana a l'antiguitat

Homes il·lustres han dedicat estones a l'oci, perquè és bo per refer-se: Sòcrates no s'avergonyia de jugar amb els infants, Cató relaxava amb vi el seu esperit fatigat per les preocupacions públiques, i Escipió movia al compàs de la música el seu cos acostumat a les armes. De la freqüència dels fatics neix un cert afebliment dels esperits. En efecte, el son és necessari per a refer-se; tanmateix, si l'allargues sempre dia i nit, serà la mort.

La casa de camp ideal

Com és la casa de camp d'un propietari com cal: El magatzem de vi d'un propietari bo i que està per la feina, el d'oli i també el de queviures són sempre plens, i tota la seva vil·la és opulenta: té abundància de porcs, de cabrits, de xais, de gallines, de llet, de formatge i de mel. L'hort, fins i tot els pagesos mateixos l'anomenen l'altre rebost. La caça fa tot això més rellevant. Res no pot ser més ric ni més bonic que un camp ben cultivat.

Esdeveniments històrics i figures clau

L'incineració de Cèsar

La multitud reunida alimenta la foguera amb el que té a mà: Els magistrats varen traslladar el fèretre de Cèsar al fòrum. De sobte, dos homes que portaven dues javelines cadascú hi varen calar foc amb unes teies enceses i, de seguida, la multitud va amuntegar llenya seca. Aleshores els flautistes varen llançar el seu vestit al foc i els legionaris les seves armes; fins i tot les matrones hi varen llançar els guarniments que duien, les bul·les i les togues pretextes dels seus fills.

La importància dels poetes

Molts pobles pretenen ser la pàtria d'Homer: Si les roques i els indrets deshabitats responen a la veu i les bèsties es calmen gràcies al cant i s'aturen: nosaltres no seríem commoguts per la veu dels poetes? Els habitants de Colofó diuen que Homer és ciutadà seu, els de Salamina el reclamen, els d'Esmirna afirmen que és seu i així fins i tot li han dedicat un temple a la ciutat; a més, molts altres lluiten entre si i se'l disputen.

Vida i costums dels emperadors

Neró i els seus costums nocturns

Costums nocturns de Neró a Roma: Neró va practicar la petulància, la luxúria, l'avarícia i la crueltat. Quan s'havia fet fosc, entrava a les tavernes i donava voltes pels barris; solia estomacar els que tornaven de sopar, ferir-los i submergir-los en les clavegueres, fins i tot solia espoliar les botigues. Sovint en baralles d'aquesta mena va posar en perill la seva vida: fou colpejat gairebé fins a la mort per un senador, la dona del qual havia grapejat.

August: moderació i promoció d'obres

August, constructor i promotor d'obra pública: August va construir moltes obres públiques, les més importants de les quals varen ser: el fòrum amb el temple de Mart, el temple d'Apol·lo en el Palatí i el santuari de Júpiter en el Capitoli. També va fer algunes obres sota el nom d'un altre: el pòrtic i la basílica de Gai i Luci, el pòrtic de Lívia i d'Octàvia i el teatre de Marcel. Va ampliar i netejar la llera del Tíber i va reconstruir vells santuaris que s'havien esfondrat pel pas del temps.

Guerres i estratègies militars

La darrera batalla d'Espàrtac

Els enemics, posats en fuga per Licini Cras, es varen refugiar en els confins d'Itàlia. Allí foren encerclats en la punta del Bruti i, com que preparaven la fuga a Sicília però no disposaven de naus, finalment varen afrontar una mort digna i varen lluitar sense treva. Espàrtac mateix, lluitant duríssimament en el primer rengle, fou mort com si es tractés d'un general.

La Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica es va promoure per part d'Hanníbal, el qual començà a assetjar Sagunt, ciutat d'Hispània, lleial als romans. Els romans li van ordenar a través d'uns llegats que renunciés a la guerra. Ell no volgué rebre els llegats. Els romans també n'enviaren a Cartago. Dures respostes foren donades pels cartaginesos.